“Anem d’una generació de notícies una mica conflictiva a una altra.” Així va resumir el conseller socialdemòcrata de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, els dos anys de mandat comunal d’UL+DA.

Des de l’oposició constaten aquest “tarannà” i tot i que han demanat poder participar més activament en les decisions de la parròquia a través de les comissions, “en algunes es treballa millor que en d’altres”, va apuntar Areny, i en assumptes com Naturlàndia ni tan sols hi
ha una comissió específica, va lamentar.
Areny va reconèixer alguns mèrits a l’actual corporació, com la retirada de la vela del Prat Gran, “que els dos partits portàvem al programa electoral”, va recordar, o mesures per incentivar el comerç i la construcció, però “hem de fer memòria i anar a buscar el primer any”, va apuntar. També valora positivament la política de fires, però tan sols “ajuda a arrodonir el final de mes” dels comerços, va afirmar.
“De coses se n’han fet, però el pal de paller és un altre”, va reiterar el conseller del PS. “Moltes inversions es deixen de fer amb aquesta voluntat de no incrementar un deute”, va dir, però més que per aquest motiu es descarten “per destinar els diners a un altre lloc”, a Naturlàndia, va assegurar. Aquest és un fet que “hem denunciat fins ara i continuarem denunciant”, va declarar. Malgrat que va admetre que “no és el millor moment” per fer inversions, va indicar que “si no es fessin aquestes inversions, els comerciants i hotelers es beneficiarien d’un projecte a peu de carrer a Sant Julià i no a disset quilòmetres de la parròquia”.
De fet, des del PS creuen que l’impacte de Naturlàndia en el comerç no és el que hauria de ser i per això han iniciat una ronda de contactes per conèixer l’opinió dels establiments sobre el volum de negoci que els suposa el parc. A més, Areny va manifestar que “membres d’UL ja comencen a dir que potser no té la repercussió que semblava”.
El conseller socialdemòcrata ha recordat el concepte de shopping village, amb què “tothom s’omplia la boca durant la campanya”, i ha instat a buscar el suport d’inversors privats per a una iniciativa en aquest sentit, “ja que a l’hora de posar diners per a la inversió que s’està fent a disset quilòmetres no responen”, ha afegit.