El PS mostra “l’alta preocupació” per les retallades als treballadors

Davant l’esborrany del nou Codi de relacions laborals, el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup mixt, Pere López, va manifestar una “alta preocupació en relació amb aquest conjunt de projectes inspirat en altres reformes dutes a terme en altres països, alineat amb línies neoconservadores i polítiques de dretes”. 
El parlamentari va criticar que “s’abarateixi l’acomiadament, les reduccions en els terminis de preavís, que es rebaixin les indemnitzacions en cas d’acomiadament improcedent, que les hores extraordinàries es paguin a un import inferior al que es pagaven fins ara i que l’import sigui lineal, fet que trenca l’encariment quan es fa més hores, i per tant es trenca l’incentiu a l’empresari de no fer més hores extraordinàries perquè són més cares”, entre altres mesures que els socialdemòcrates consideren que “retallen drets dels treballadors i redueixen les seves prestacions”.
Per la seva part, el grup parlamentari liberal veu positiva l’ampliació que proposa DA de la baixa de maternitat, tot i que és més partidari que sigui més àmplia, fins als sis mesos, tal com reclama la iniciativa popular. “De fet nosaltres estàvem esperant l’estudi de la CASS per saber la valoració de la baixa maternitat perquè arribés a sis mesos, i hi estàvem a favor; ara cal veure l’estudi de la repercussió d’aquests cinc mesos”, va explicar la consellera liberal Judith Pallarés. Els socialdemòcrates també preveuen valorar la proposta quan es tinguin els estudis sobre la iniciativa d’ampliar la baixa fins a sis mesos.
Pel que fa al fons de compensació que preveu la proposta de DA per fer front a possibles complements de pensions, els Liberals es pregunten on quedaria la CASS, “perquè ja estem aportant i cotitzant a la CASS”. “Potser el que hauríem de fer és que la caixa de la seguretat social fos més sostenible”, va comentar Pallarés.
Quant al nou contracte que allarga la vida laboral a partir dels 65 i fins als 72 anys, des del grup liberal s’espera que al darrere hi hagi un estudi actuarial que analitzi les repercussions. “Hi ha sectors en què sí que es pot, però en d’altres, com la construcció, allargar-la és complicat. No crec que això es pugui globalitzar”, va manifestar la consellera liberal. 
El PS té dubtes sobre què  és el que persegueix aquesta mesura. “Sembla que aquesta mesura proposa que a partir dels 65 anys la persona entri en un contracte nou, i per tant això només s’aplicaria a les persones que tenen una pensió baixa, i ens preocupa  que tinguin una situació de més precarietat perquè, en rescindir un contracte, amb el nou es poden perdre criteris d’antiguitat i segurament no serà millor; per tant, sense acabar d’entendre el que es persegueix, haurem d’esperar que expliquin el que es pretén”, va comentar López. 
A l’últim, el ministre Xavier Espot va destacar que és una reforma àmplia, global i moderna, una “excel·lent notícia”, i va concloure que la demora en la redacció està justificada per la millora dels textos.

L’executiu diu ‘no’ al text sindical perquè vol una reforma àmplia

Tot i compartir “la necessitat de revisar la legislació sindical actualment vigent”, per desenvolupar completament l’article 18 de la Constitució i per corregir les disfuncions i mancances de la Llei qualificada de llibertat sindical del 2008, el Govern ha emès un criteri desfavorable a la presa en consideració de la proposició de llei qualificada de llibertat sindical presentada pels consellers generals del Partit Socialdemòcrata. 
Així es recull en el criteri de l’executiu publicat en el darrer Butlletí del Consell General, en el qual des del Govern, que assegura “compartir la motivació primària dels impulsors de la proposició de llei”, es reitera que “el mercat laboral andorrà precisa una reforma global que incentivi la interlocució social i els mecanismes de negociació col·lectiva”, entre altres qüestions.
Per això, l’executiu considera que el text socialdemòcrata “aborda només d’una forma parcial” aquesta qüestió, ja que, de cara a l’objectiu de complir les disposicions de l’article 18 de la Carta Magna, recorda que no només s’ha de regular l’acció sindical sinó també l’acció patronal a la vegada que, per donar garanties a la negociació col·lectiva, és necessari també desenvolupar “la regulació de les mesures de conflicte col·lectiu i procedir a una revisió amb profunditat del Codi de relacions laborals”.
Respecte a la flexibilització dels criteris de representativitat sindical, el Govern, que està d’acord en la necessitat d’aquesta flexibilització, no coin­cideix però amb les mesures plantejades en la proposició de llei. Així, l’executiu lamenta que només es tingui en compte el percentatge de delegats de personal i no es faci cap referència al percentatge d’empreses, un fet que, diu, “podria tenir efectes adversos” perquè es podria arribar a “atorgar la condició de sindicat més representatiu a una organització que només tingués presència en una sola empresa del país”. 
Quant a les seccions sindicals, l’executiu no s’oposa a  crear-les però sí al fet que se’ls atribueixi drets i competències “gairebé equiparables als que tenen atribuïts els delegats de personal democràticament escollits pels treballadors”.
Pel que fa al finançament públic de les organitzacions sindicals, el Govern es mostra partidari de mantenir el règim fixat en la legislació vigent, que permet als sindicats més representatius accedir a subvencions públiques per finançar les seves activitats, sempre que aquesta subvenció no superi el 50% dels ingressos per quotes dels seus afiliats.
Des del PS, el conseller general Pere López va mostrar ahir la “decepció” davant del criteri de l’executiu. “El conjunt de treballadors d’Andorra ha d’entendre que el Govern de DA no vol que al Principat hi hagi sindicats, el seu model està basat en el del 2008 dels liberals, en representants dels treballadors, que ja va fracassar”, va dir. Segons López, dins del món sindical “s’entén que els representants dels treballadors en algun sentit poden ser un problema per a l’activitat sindical, perquè s’acaben convertint en una corretja de transmissió de l’empresari cap al treballador però la seva força mediadora i d’aconseguir millores laborals no acaba sent efectiva”.