El PS planteja poder allargar la baixa de maternitat fins a les 42 setmanes

El Partit Socialdemòcrata és partidari d’allargar el descans per maternitat de les 16 setmanes actuals a les 26, és a dir, sis mesos i, a la vegada, permetre que aquelles persones que ho desitgin tinguin la possibilitat d’estirar-la fins a les 42 setmanes, deixant de percebre la part proporcional de la prestació.
Aquesta proposta forma part de les 78 esmenes que els parlamentaris socialdemòcrates han presentat a la proposició de llei qualificada de relacions laborals, que ahir van presentar els consellers generals del PS Gerard Alís i Rosa Gili.
La formació preveu que les cinc primeres setmanes posteriors al part siguin per a la mare i que, a partir de la sisena, ja se les puguin distribuir com més els convingui els dos progenitors, i allargar el temps de descans fins a les 42 setmanes percebent el 50% de la prestació o fins a les 36 setmanes percebent un 25% menys de la prestació.
Així mateix, i també a partir de la sisena setmana, el PS proposa que la mare o la parella que vulguin reiniciar la relació laboral ho puguin fer a temps parcial, un 25% o un 50% de la jornada legal ordinària, i allargar-ho també fins a les 42 setmanes. Gili, que va remarcar que aquesta opció no comporta cap sobrecost, ja que l’empresa es fa càrrec de la part de la jornada treballada i la CASS, de l’altra meitat, va explicar que amb aquesta proposta es vol donar la “màxima llibertat” a les famílies perquè “es puguin organitzar com millor els convingui”.
També en l’àmbit de les propostes que afavoririen una millor conciliació de la vida familiar i laboral, els socialdemòcrates plantegen afegir un nou apartat a l’article relatiu a la prestació de l’empresa perquè, a l’hora de planificar els horaris dels treballadors, l’empresari tingui l’obligació de tenir en compte la seva situació personal –fills menors a càrrec o familiars de fins a segon grau que requereixin atenció especial–, i permetre  així una flexibilització.
Així mateix, el PS, que planteja afegir dues disposicions addicionals per encarregar al Govern un pla d’acció per lluitar contra la bretxa salarial entre homes i dones i l’elaboració de plans d’igualtat per a les empreses –i recollir així dues de les propostes d’Acció Feminista–, proposa també 1,5 dies de descans setmanal obligatori.
D’altra banda, la formació proposa l’eliminació de l’acomiadament lliure, l’anomenat no causal, a la vegada que, en una segona esmena per si aquesta no s’accepta, planteja una graella  perquè les compensacions econòmiques per aquest acomiadament siguin més elevades en funció de l’antiguitat del treballador i mirar de “frenar així” l’abaratiment de l’acomiadament que planteja el text presentat per DA.
En aquest sentit, Alís va explicar que ja es veu bé reduir el termini de preavís a un mes com preveu la proposició de llei qualificada de relacions laborals, però va proposar elevar els 25 dies per any treballat fins a un màxim de 365 dies que preveu la compensació. Així, per als treballadors amb menys de cinc anys, la indemnització seria de 27 dies per any amb un mínim d’una mensualitat, de 30 dies en el cas que portés entre cinc i deu anys a l’empresa, de 33 si l’antiguitat és d’entre deu i quinze anys, 36 dies per a aquells que portin entre quinze i vint anys i de 39 dies, amb un màxim de 27 mensualitats, per als treballadors amb més de vint anys d’antiguitat.
Una graella similar, però començant a partir de 16 dies, s’aplicaria com a compensació en el cas dels acomiadaments per causes objectives. En el cas que un acomiadament sigui considerat improcedent o injustificat, Alís va defensar l’aposta per mantenir els 45 dies de salari per any treballat que ja preveu la legislació vigent.
També en l’àmbit contractual, el PS planteja eliminar la part del text que preveu que la relació laboral d’un treballador amb l’empresa s’extingeix en arribar a l’edat de jubilació (65 anys), ja que a vegades qui “continua treballant és per una qüestió de força major, ja que ho necessita”, va puntualitzar Alís, que va precisar que d’acord amb aquesta esmena es proposa també suprimir el contracte de continuïtat de la vida laboral.
Entre les esmenes de la formació, moltes de les quals destinades “a corregir” els retrocessos de la proposta de DA per “mantenir com a mínim la legislació actual”, Alís i Gili van destacar també l’establiment del contracte de teletreball, seguint “el que ja es fa als països del nostre entorn”, la creació d’un nou supòsit d’excedència per a l’exercici d’un càrrec públic o polític i que es mantinguin els 60 dies actuals de separació entre contractes de durada determinada perquè no hi hagi “successió”.