El PS pretén que els dividends de les Sicav tributin per impost de la renda

El Partit Socialdemocràta pretén que els guanys obtinguts a través de dividends repartits pels organismes d’inversió col·lectiva, entre els quals les Sicav, tributin amb el mateix tipus de gravamen que la resta de rendes subjectes al pagament de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
Aquest és, si més no, l’objectiu de dues de les vuit esmenes que els parlamentaris socialdemòcrates han presentat al projecte de llei de modificació de la Llei de l’impost sobre societats (IS), i que ahir van presentar els consellers generals Pere López i Gerard Alís.
Precisament, aquest darrer va recordar que els organismes d’inversió col·lectiva no generen cap ingrés tributari per a les arques públiques, ja que l’impost de societats fixa un tipus del 0% per a aquestes entitats i, a la vegada, els resultats que generen i es distribueixen entre els seus clients estan exempts d’IRPF, una situació que, aprofitant la modificació de l’IS, es vol “corregir” amb la presentació de dues esmenes per afegir dos nous articles al projecte de llei presentat per l’executiu, per tal de modificar els articles 5 i 22 de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Així, segons va precisar Alís, que va insistir en la necessitat d’“igualar el tractament” que reben les societats, la formació proposa mantenir el tipus del 0% per a aquestes organitzacions pel que fa a l’impost de societats i fixar el mateix gravamen per a l’IRPF, en el cas dels dividends que puguin repartir, deixant sempre la porta oberta que, si mai s’establís algun tipus de pagament en concepte d’IS d’aquestes estructures, es “pogués deduir la quota”. 
La resta d’esmenes van lligades als règims especials, segons va explicar López, que va precisar que tres de les quals van encaminades a “allargar un any” la desaparició progressiva dels règims especials que preveu el text de l’executiu, de manera que ho facin el 2021 i no el 2020 com està previst. Aquest canvi, va continuar López, comportaria també un canvi en els percentatges de reducció prevista de la quota que, en lloc de ser del 0,75%, el primer any, del 0,50%, el segon, i de 0,25%, finalment ho serien del 0,8%, 0,6, 0,4% i 0,2% abans de la desaparició del règim.
D’altra banda, des de la formació, es proposa la creació d’un nou règim especial de comerç internacional. El projecte de llei preveu l’eliminació de l’actual, a través del qual les empreses es podrien beneficiar d’una deducció de fins al 40%, en lloc del 80% que permet la legislació vigent.
En aquest sentit, López, que va explicar que s’ha analitzat el que fan altres països respecte a aquesta qüestió, va insistir que “no cal passar del blanc al negre” ni transmetre un missatge negatiu als empresaris que van apostar per aquesta fórmula, ja que seria “negatiu” de cara a atraure inversió estrangera.
Així, López es va mostrar convençut que, en el marc de la normativa BEPS, “hi ha cabuda per donar un règim de comerç internacional en què el volum d’activitat a Andorra sigui més significatiu i que aquests empresaris atrets per una fiscalitat competitiva poden reconduir el projecte ampliant el que es fa des del país i generant més llocs de treball”.

L’organització del nou grup mixt encara s’allargarà

La definició de com es reorganitzarà el grup mixt, amb l’entrada dels cinc consellers generals que van abandonar el grup parlamentari liberal, encara s’allargarà una mica i difícilment es podrà concretar abans de la sessió del Consell General, prevista per a aquest dimecres. Així ho va explicar ahir el conseller general del Partit Socialdemocràta (PS) i president del grup mixt, Pere López, que va confirmar que encara no ha tingut lloc cap reunió amb els exintegrants del grup liberal, amb qui només hi ha hagut fins ara un contacte telefònic. “Més enllà de l’evidència que ens hem de veure, encara no s’ha concretat cap trobada”, va afirmar López, que va incidir en el calendari complicat de la setmana.