El PS proposa que sigui l’AFA i no el Govern l’interlocutor amb l’FMI

El grup parlamentari socialdemòcrata vol que sigui l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i no el ministeri de Finances l’organisme que estableixi la comunicació amb el Fons Monetari Internacional i qui estigui autoritzat a dur a terme totes les operacions i transaccions autoritzades amb l’FMI, tal com preveu el projecte de llei d’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional. Així ho van explicar ahir el president del grup, Pere López, i el conseller general socialdemòcrata Roger Padreny, que van exposar les 22 esmenes parcials que la formació ha presentat al projecte de llei, que complementen l’esmena a la totalitat del text que es debatrà demà al ple del Consell General.

Padreny va justificar aquesta proposta en el fet que dins la circumscripció prevista per a Andorra la tendència majoritària dels estats membres és situar com a governador la màxima representació del banc central d’aquest Estat o l’autoritat homòloga, és a dir, un càrrec tècnic i no polític. En el cas d’Andorra, i davant la inexistència d’un banc central, Padreny va remarcar que es considera que l’AFA “és la institució tècnica adequada i pertinent per ocupar aquesta funció”.

Per això, va continuar el parlamentari, en una altra de les esmenes relacionades amb aquesta qüestió, els socialdemòcrates proposen que qui ocupi la direcció general de l’AFA sigui designada governadora de l’FMI i que com a governador suplent el Govern designi una persona entre els alts càrrecs del ministeri de Finances i que aquest càrrec no recaigui directament, com preveu el text entrat a tràmit per l’executiu, en la figura del secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals.

Així mateix, i per reforçar “la seguretat jurídica”, els socialdemòcrates volen també que els imports corresponents al cost de l’adhesió al Fons Monetari Internacional constin a la llei. Així, es proposa modificar part del text de l’article 2 per deixar clar que s’autoritza el ministeri de Finances a portar a terme aquelles operacions escaients per formalitzar les quantitats en concepte de subscripció de la quota del Fons, “per un import total màxim de 25.162.500 euros o el seu equivalent de 20.625.000 en drets especials de gir (SDRs)”. I també per especificar que el document de promesa de pagament que expedeixi el ministeri de Finances amb relació a l’afiliació al Fons sigui per “un import total màxim de 75.487.500 euros o el seu equivalent de 61.875.000 drets especials de gir”.

D’altra banda, els socialdemòcrates, que proposen que la llei entri en vigor l’endemà de la seva publicació al BOPA i no en el moment de l’entrada en vigor de la ratificació del Conveni constitutiu de l’FMI per evitar que es puguin donar problemes de retroactivitat, plantegen afegir un nou article al text per garantir que l’AFA i el Govern “compartiran amb el Fons Monetari Internacional únicament informació vinculada amb les funcions del Fons establertes als seus estatuts”.
En aquest sentit, López i Padreny van denunciar que des de l’executiu s’ha lliurat a l’FMI informació de naturalesa pressupostària, fiscal, migratòria i de polítiques internes, entre d’altres, que va més enllà de les funcions establertes als estatuts d’aquest organisme, fet que, consideren, “posa en risc la sobirania política nacional”. Els parlamentaris socialdemòcrates, que han pogut constatar aquest fet després que el Govern els respongués una demanda d’informació sobre les dades lliurades a l’FMI, van mostrar la preocupació per aquest excés d’informació lliurat al Fons Monetari Internacional i van lamentar que algunes d’aquestes dades s’havien sol·licitat a l’executiu en demandes d’informació i que s’havien negat.

Pel que fa a l’esmena a la totalitat, López va argumentar el rebuig al text tant per qüestions de procediment i per com s’ha tramitat com per la naturalesa de l’FMI i “les ingerències i controls que l’organisme ha fet allà on ha intervingut” i el fet que el país té encara “deures pendents” en matèria financera, com ara la recerca d’un prestador de darrera instància, que haurien de ser prioritaris a l’entrada a aquest organisme on, de moment, “només veiem obligacions i més obligacions” i “no sabem encara què hi guanyen els ciutadans”.

Quant al procés, el president del grup socialdemòcrata va lamentar l’“opacitat” i “les presses per tramitar l’adhesió a l’FMI en l’actual context de por i incerteses” i va criticar que “una llei que afecta la nostra sobirania s’hagi entrat a tràmit parlamentari a finals de juliol i govern la vulgui tenir aprovada a principis de setembre”, i s’eviti d’aquesta manera el “debat” que una qüestió com aquesta “mereixeria”.

Així mateix, López va lamentar que no s'hagi volgut consultar amb la ciutadania un tema tant sensible. "Una decisió que compromet el poble s'ha de consultar amb el poble", va afirmar el socialdemòcrata, que va insistir en que "no podem permetre que el tripartit de dretes prengui una decisió que posa en risc la sobirania del nostre país de manera unilateral, sense debat i sense consultar el poble".