El salari mínim i les pensions més baixes s’apujaran un 3,2% el 2020

El salari mínim i les pensions més baixes s’apujaran un 3,2% a partir de l’1 de gener de l’any que ve. Així, d’una banda, el consell de ministres va aprovar ahir per decret l’increment fins a 1.083,33 euros mensuals del salari mínim interprofessional (és a dir, 6,25 euros l’hora). Tenint en compte que la previsió és que s’apugi un 0,8%, això suposarà un creixement quatre vegades superior a l’IPC amb l’objectiu “d’ajudar el poder adquisitiu de les famílies”, va dir el ministre portaveu, Eric Jover. Paral·lelament, el Govern també va donar el vistiplau al projecte de llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu, que s’entrarà en breu a Sindicatura. Dins d’aquest text es recull l’increment d’un 3,2% de les pensions de jubilació, viduïtat i invalidesa que estan per sota del salari mínim, sempre que es resideixi a Andorra i s’hagi cotitzat més de 25 anys. El cost de la mesura anirà a càrrec del pressupost de l’Estat.

A més, de cara a l’any que ve el sector privat estarà obligat a aplicar l’increment de l’IPC (del 0,8%) als salaris de menys de 24.000 euros anuals bruts. Així mateix, el projecte de llei també inclou algunes de les accions encaminades a fer front al problema de l’habitatge que ja han estat anunciades per l’executiu. En concret es tracta de l’allargament un any més de la pròrroga dels contractes de lloguer que vencin el 2020, que només es podran veure incrementats amb l’IPC. Jover va recordar que l’aplicació d’aquesta congelació tindrà excepcions. Aquestes són quan el propietari cedeixi l’habitatge al Govern per a usos socials, quan el recuperi per a ús propi o d’un familiar de fins a segon grau sempre que ho faci durant cinc anys, quan l’immoble tingui més de 200 metres quadrats, i si fa certes obres de millora. També podrà aplicar retroactivament l’IPC en cas que no l’hagi apujat durant els darrers tres anys tot i que haurà de fer un nou contracte de lloguer per cinc anys més. L’altra mesura relativa a l’habitatge fa referència a l’aprovació d’una bonificació per incentivar la rehabilitació d’immobles destinats al mercat de lloguer. Aquesta serà de deu punts percentuals addicionals a la subvenció que es demana en el marc del pla Renova.
El ministre portaveu va posar en relleu que s’ha optat per l’aprovació d’una llei de mesures urgents i no pas establir-ho a través de la llei del pressupost perquè puguin entrar en vigor l’1 de gener del 2020. Jover també va recordar que la congelació dels contractes de lloguer més enllà de l’IPC és una mesura “temporal” mentre no es desenvolupen altres accions a mitjà i llarg termini. D’aquesta manera va afirmar que “la voluntat és que l’any que ve ja no l’hàgim de tornar a prorrogar” tot i que dependrà de l’evolució del mercat immobiliari. També confia que un cop deixi de tenir vigència el preu dels lloguers no es dispari, ja que durant aquest temps s’hauran impulsat accions per augmentar la bossa d’habitatge de lloguer.
Amb relació a l’increment del salari mínim, Jover va explicar que l’objectiu del govern tripartit és que vagi creixent els pròxims anys i que pugui anar més enllà del 50% del salari mitjà, una quantitat que ja s’ha superat. Preguntat sobre si s’hauria pogut aplicar un augment més elevat de cara a l’any que ve, el ministre portaveu va remarcar que “és difícil generalitzar”, ja que alguns sectors ho podrien assumir més fàcilment que d’altres. En tot cas, va assenyalar que “els empresaris responsables i que tinguin una situació de creixement econòmic de la seva empresa, una manera de fer més sostenible aquest creixement és anar adequant els salaris en funció d’aquest creixement”. Jover va especificar que amb aquestes mesures el que es fa és establir unes “regles del joc mínimes”.