Diari digital d'Andorra Bondia
El síndic no pot entregar a la Batllia les declaracions de Bartumeu i Cierco
El síndic no pot entregar a la Batllia les declaracions de Bartumeu i Cierco

El síndic no pot entregar a la Batllia les declaracions de Bartumeu i Cierco


Escrit per: 
Enric Guinart/Foto: Jonathan Gil

L’informe encomanat pel síndic general, Vicenç Mateu, en relació amb la petició de la Batllia de les gravacions íntegres de les declaracions que van fer davant de la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera, també coneguda com a comissió BPA, el president del consell d’administració de BPA amb anterioritat a la intervenció de l’entitat, Higini Cierco, i Jaume Bartumeu, exadvocat dels accionistes majoritaris del mateix banc, deixa clar que “el Consell General no està autoritzat a traslladar a la Batllia la informació objecte de la petició realitzada”.
Així, en l’esmentat informe, al qual ha tingut accés el BonDia, es recorda que “el Consell està vinculat per l’obligació derivada de la declaració de secret, que a més no pot aixecar-se a falta dels elements necessaris per fer-ho”, els quals “no es deriven de la petició rebuda” de la Batllia. I és més, s’avisa que “una actuació contrària del Consell no només implicaria una vulneració del règim de secret, sinó que podria constituir un delicte de revelació de secrets, previst en l’article 377 del Codi Penal”. Cal tenir present que aquest article preveu penes de fins a tres anys de presó i inhabilitació de càrrec públic de fins a cinc anys per a aquelles autoritats o funcionaris que revelin secrets o informacions que afectin la intimitat d’una persona. 
En conseqüència, en l’estudi s’indica que el Consell General haurà de respondre a la petició de la Batllia “refusant l’accés sol·licitat i motivant aquest refús en el caràcter secret de les declaracions”. Recordem que Mateu va sol·licitar l’informe després que el batlle encarregat d’instruir la causa relativa a les amenaces i extorsions contra dirigents de BPA, Manel Santolària, li trametés una carta –que també va fer pública aquest rotatiu el 13 de març passat– on li reclamava les gravacions de les declaracions de Cierco i Bartumeu, així com “l’acta on consta la transcripció d’aquestes”. 

Manca de concreció
En l’esmentat estudi es justifica la negativa a la petició de la Batllia principalment perquè està formulada genèricament. Ara bé, deixa la porta oberta a procedir a un eventual aixecament del secret si la petició judicial estigués ben justificada. D’aquesta manera, s’assenyala que la petició de la Batllia “és formulada de manera genèrica i al marge del caràcter secret de la informació demanada”. I, per tant, “no aporta cap dels elements que resulten necessaris per a una eventual comunicació de la informació sotmesa a secret”. Aquests elements que caldria incorporar en la petició serien, segons els experts consultats pel Consell, la concreció dels delictes investigats, la motivació de la idoneïtat i necessitat d’accés a la informació i la identificació de les actuacions realitzades que fonamenten la petició. I la falta d’aquests elements “impossibilita qualsevol actuació del Consell General respecte del possible aixecament del secret i la comunicació de la informació demanada”. 

Guia d’actuació
L’informe arriba a un seguit de conclusions en relació amb com hauria de procedir el Consell General davant de peticions judicials d’informació que no és pública, com seria el cas de la petició del batlle Santolària. Així, la declaració com a secretes de determinades sessions parlamentàries “genera una obligació de reserva” per a tots els participants en aquestes, que comporta “l’obligació de refusar l’accés de tercers a la documentació corresponent”. A la vegada, aquest règim de secret “vincula també les institucions del poder judicial que no gaudeixen d’un dret general d’accés a la documentació reservada”. 
Ara bé, segons els especialistes, sí que és possible l’accés judicial a informació secreta “quan així ho exigeixi el desenvolupament de les tasques pròpies dels tribunals”, a partir d’un judici de ponderació “entre les finalitats que exigeixin l’accés” a la informació i “aquelles que fonamenten el secret”. En particular, s’explica que en el procediment penal és possible l’accés judicial a la informació declarada secreta “quan així ho exigeixi la investigació o el dret de defensa”. 
Així mateix, el refús de la petició judicial ha de contenir una motivació “succinta” corresponent amb la mateixa petició. És a dir, si una petició és immotivada “es pot refusar amb la mera comunicació del caràcter secret de la informació” (com seria el cas de la petició de la Batllia referent a les declaracions de Cierco i Bartumeu), mentre que una petició amb motivació insuficient “exigirà que es faci esment de les mancances que impossibiliten l’accés”. Si la petició està formulada correctament, el refús per considerar prevalent la protecció del secret “haurà d’expressar la finalitat protegida” i, si és possible, “els elements que reforcen la gravetat d’una divulgació”. 
L’informe també ressenya que la decisió sobre l’existència d’un règim de reserva o secret correspon al Consell General i “no està sotmesa a control ni recurs davant dels òrgans judicials ordinaris”. Ara bé, “sí que és possible” que la decisió del Consell General sigui objecte de recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional.

Batllia
síndic general
gravacions
Higini Cierco
Jaume Bartumeu
declaracions
Consell General
Vicenç Mateu

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte