El Superior decideix a favor d’Encamp i obliga Canillo a variar part del POUP

Ahir es va escriure un nou capítol en la sempiterna lluita territorial que mantenen als tribunals el Comú d’Encamp i el Canillo. I és que es va donar a conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia en què es posen de manifest diverses modificacions que haurà de fer Canillo en el pla d’urbanisme, i totes elles impliquen Encamp.

Aquesta sentència fa referència als límits dels terrenys de Costa Rodona, la Solana, el bony de les Neres i d’una part d’Envalira. Alguns terrenys d’aquestes zones van ser inclosos per la corporació canillenca al seu pla d’urbanisme, aprovat el juliol del 2007, un fet que va denunciar el Comú d’Encamp a la CTU (comissió tècnica d’Urbanisme), i després de moltes desestimacions el cas va arribar al Tribunal Superior de Justícia, que a principis d’aquesta setmana va emetre la sentència pertinent.
Aquesta sentència posa de manifest que els terrenys de Costa Rodona pertanyen a Encamp, que els de la Solana són indivisos i que el bony de les Neres s’haurà de “discutir davant la jurisdicció civil”, tal com va indicar el cònsol major d’Encamp, Miquel Alís.
Així doncs, Canillo està obligada treure del seu pla d’urbanisme els terrenys de Costa Rodona i de la Solana, el primer per ser de la parròquia veïna i el segon per ser un territori indivisible i que per tant no pot ser inclòs en cap dels dos plans urbanístics.
Res diu la sentència dels terrenys d’Envalira, els més importants segons Alís, donat que “té una part que resulta urbanitzable” i afecta propietaris que no sabran a quin Comú dirigir-se en cas de voler desenvolupar una unitat d’actuació. És per això que el mandatari socialdemòcrata va demanar al TS que es pronunciés respecte d’això.
De la seva banda, Enric Casadevall, l’homòleg canillenc d’Alís, va admetre la sentència i el Comú farà els canvis pertinents en el seu POUP. No obstant, Casadevall va destacar una altra sentència del TS, aquesta dedicada als rebaixants del Maià. Segons indica el cònsol, aquests formen part de Canillo i la sentència del riu del Massat reconeix que Alís té, com a cònsol, la potestat d’aturar obres, però que no podia parar les canalitzacions que es volien posar a la zona, ja que pertany a Canillo. En aquest sentit, el cònsol va dir que s’hauria d’apujar uns metres el rètol que dóna la benvinguda a Encamp i així li demana