Diari digital d'Andorra Bondia
El conseller de Socialdemocràcia i Progrés Víctor Naudi conversa amb el síndic general, Vicenç Mateu.
El conseller de Socialdemocràcia i Progrés Víctor Naudi conversa amb el síndic general, Vicenç Mateu.

Els canvis en les cotitzacions dels autònoms s'aproven amb retrets al Govern per no haver abordat més modificacions


Escrit per: 
Agències

Només el conseller de Socialdemocràcia i Progrés Víctor Naudi ha votat en contra de les modificacions a la Llei de la seguretat social per canviar les cotitzacions dels autònoms. Malgrat aquest suport unànime de la cambra, el debat no ha estat plàcid i ha acabat derivant en retrets cap al Govern per no haver abordat mesures per garantir la sostenibilitat de la CASS. En el marc d'aquest debat, el titular d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha estès la mà a encarar un pacte d'estat per abordar aquesta questió en un futur, ja sigui des de la majoria o des de l'oposició. Aquest oferiment ha provocat que tant des del PS com la consellera independent Sílvia Bonet li hagin recordat que l'executiu ja l’havia posat sobre la taula i que si no es va arribar a plasmar ha estat per culpa seva. 

De fet, la consellera socialdemòcrata Rosa Gili ha retret al cap de Govern, Toni Martí, que l'oferta que va fer fos com una manera d'escudar-se per evitar rebre les crítiques si s'havien d'impulsar mesures impopulars, ja que llavors hauria pogut al·legar que haurien estat preses per majoria. "Li ha faltat valentia i no ha fet res", li ha etzibat Gili, recordant que si l'executiu no ha tirat endavant mesures tenint dues majories ha estat perquè no ho ha volgut. Martí li ha replicat que les coses no han anat com Gili ha explicat i que quan es va fer un oferiment de pacte d'estat en cap cas es tractava d'unes negociacions tancades a uns punts concrets.

Com s'ha esmentat, els grups han donat suport de manera majoritària a la reforma de les cotitzacions dels autònoms, que a partir d'ara podran acollir-se a més trams de cotitzacions d'entre un 25% i un 137,5%. Espot ha destacat que es duguin a terme aquestes millores per als autònoms (amb la creació a més d'un nou règim per als menors de 35 anys que podran cotitzar durant dos anys 60 euros al mes) sense que s'afecti a la sostenibilitat del sistema, ja que s'ha aconseguit, ha afirmat, que la recaptació sigui la mateixa. A més, ha recordat que amb aquest canvi es flexibilitzen els requisits d'accés a les pensions de viduïtat de tal manera que amb quinze anys de cotització siguin suficients per percebre-la, també en el cas de les parelles de fet que estiguessin constituïdes abans de l'entrada en vigor de la llei que les regula.

El president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, ha retret al Govern que no s'hagin pres d'altres mesures per afavorir els treballadors per compte propi i ha criticat el "desinterès" que fins ara ha demostrat DA per aquests treballadors. També molt crític s'ha mostrat el conseller d'Unió Laurediana-Independents de la Massana (UL-IM) Joan Carles Camp, que ha manifestat que estaven "perplexos" que només es prengués aquesta mesura i que no s'hagi encarat un debat molt més aprofundit sobre la sostenibilitat de la CASS. 

De la seva banda, el conseller socialdemòcrata Gerard Alís ha lamentat que no s'hagi acceptat l'esmena a través de la qual pretenien que les condicions per als autònoms durant les baixes per maternitat o paternitat fossin les mateixes que les de la resta de treballadors i que, per tant, no haguessin de cotitzar al 100% durant aquest període. 

Víctor Naudi ha justificat el seu vot negatiu argumentant que aquesta reforma no respecta el principi de proporcionalitat i que s'havia perdut l'oportunitat d'aconseguir una fórmula més justa per a la cotització dels autònoms. Davant aquestes intervencions, la consellera de Demòcrates per Andorra Patrícia Riberaygua ha lamentat que no hi hagi hagut unanimitat pel vot negatiu de Naudi, ja que es tracta d'una modificació "molt esperada" per les persones que treballen per compte propi.

Espot ha respost a les crítiques afirmant que es respecta el principi de proporcionalitat ja que a partir d'ara tots els autònoms pagaran en funció del que guanyen (es tindrà en compte els beneficis i la xifra de negoci); que la modificació intenta solucionar una reivindicació històrica i que si no s'ha tingut en compte la proposta del PS ha estat perquè cal una anàlisi més aprofundida sobre l'impacte que tindria aquesta mesura. Pel que fa a Camp, li ha respost que si més no el govern demòcrata ha estat el primer que ha reconegut el problema de sostenibilitat de la CASS i ha començat a proposar les primeres mesures.

Canvi del vot per error

La sessió també ha servit per donar llum verda a la modificació del reglament del Consell General, que per primera vegada en 25 anys s'ha revisat. Les diverses trobades, on hi han participat tots els grups parlamentaris, han arribat a bon port per modificar l'actual règim que regeix la cambra i introduir, negre sobre blanc, aquells acords que ara eren vàlids però no estaven inclosos en el reglament i alguns canvis que s'han fet necessaris amb el pas del temps. 

Entre aquests canvis destaca la modificació de quatre a tres consellers necessaris per formar grup parlamentari propi a l'inici de la legislatura, l'autorització del vot no presencial per casos de força major o la possibilitat de canviar el sentit del vot si aquest ha estat emès per error. També s'ha ratificat que es podran fer, com a mínim, quatre sessions de preguntes per cada període ordinari de sessions així com l'obligació de declarar els càrrecs, públic i privats, que ostenta cada conseller i renunciar aquells que siguin incompatibles, i si al llarg de la legislatura hi ha algun canvi, també s'ha de comunicar a Sindicatura. En referència al grup mixt, arran del conflicte que es va generar aquesta legislatura, podrà establir-se una presidència rotatòria si no s'arriba a un acord intern.

Tots els grups han votat a favor de la modificació i han coincidit ha exposar que era “necessària” perquè evoca cap a la transparència i la facilitat de treball dels consellers. Només el conseller d'SDP, Víctor Naudi, ha votat en contra. El conseller progressista ha titllat la reforma de precipitada i amb imposició de calendari, al mateix temps que ha acceptat que ha participat en molt poques de les trobades per la gran quantitat de feina d'aquest final de legislatura. També ha criticat que l'article cinc, que fa referència a l'accés a la informació dels consellers, imposa un “retrocés i es pot negar la informació amb una justificació prèvia”, com ja va defensar el partit en una roda de premsa el mes de novembre. Un punt al qual també hi han discrepat els consellers del PS i L'A, que s'han abstingut en la votació particular de l'article cinc. Tot i això, la consellera liberal, Judith Pallarés, ha retret a Naudi el vot contrari i ha insistit que no hi ha hagut “cap precipitació”.

Protecció del medi natural

Durant la sessió també ha estat aprovat el projecte de llei del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, amb les abstencions dels consellers d’UL-IM, PS i Víctor Naudi. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha destacat que per primera vegada Andorra aprova un instrument per a la conservació del medi ambient, una assignatura que alguns estats fa molts anys que ja han complert, com per exemple Suïssa, que en té una des del 1966. 

Calvó ha defensat aspectes de la llei com la planificació estratègica que se’n deriva, la creació d’una comissió nacional així com totes les eines per a la conservació de la riquesa natural. El debat sobre la llei ha derivat en una picabaralla entre Govern i PS, ja que des de les files socialdemòcrates s’ha acusat l’executiu de poca sensibilitat mediamental tenint en compte que han avalat projectes com la plataforma de Soldeu o una urbanització a Pal. Tant Calvó com el cap de Govern, Toni Martí, han defensat la legalitat d’aquests projectes. També hi ha hagut retrets entre el PS i DA al voltant de les lleis a les quals uns i els altres han donat suport. 

Entrant al fons de la llei, des del PS s’ha defensat que hi hauria de quedar palès que qualsevol projecte hauria d’estar supeditat a qüestions mediambientals per sobre de les d’ordenació del territori. De la seva banda, des d’UL-IM s’ha criticat que els comuns no tinguin un paper més decisiu en certes qüestions, com per exemple en el referent als parcs naturals transfronterers. En aquest sentit, el conseller Josep Majoral ha defensat que hi hauria d’haver un informe vinculant de les corporacions comunals.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte