El Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra ha fet una primera anàlisi del projecte de llei de l’IRPF elaborat pel Govern, a l’espera de disposar del text que entri finalment a tràmit parlamentari.

El degà de l’entitat, Xavier Prats, considera que el model pel qual s’ha optat és “molt similar a l’espanyol però simplificat” i va destacar que l’aspecte més important és que compleix els estàndards que es demanen per signar els convenis de doble imposició. “No veig que sigui un impost complex, sinó relativament senzill d’aplicar”, va dir, sobretot tenint en compte que pel que fa a les rendes del treball serà la CASS la que s’encarregarà de la retenció, “cosa que significa que no hi haurà més càrrega administrativa”.
Tot i així, Prats opina que el volum d’assalariats que hauran de pagar per les rendes del treball, fixat al voltant del 40%, podria ser més ampli, “fet que ajudaria a l’hora de firmar els acords de doble imposició en haver-hi més població afectada”. “Potser seria partidari d’abaixar una mica el mínim exempt de 24.000 euros perquè hi hagi un nombre més elevat de persones que paguen”, va manifestar.
Prats troba també que un tipus de gravamen del 10% com el que s’estableix al projecte de llei, que va qualificar de “baix” tenint en compte que el que s’acaba pagant és sempre inferior a aquest percentatge i amb poques deduccions, hauria de ser suficient perquè els convenis de doble imposició poguessin tirar endavant, “tot i que les condicions dependran de cada país”.
Pel degà dels economistes, amb aquest tipus es pot aconseguir que Andorra es diferenciï pel que respecta a pressió fiscal d’altres països i sigui una destinació atractiva perquè vinguin a instal·lar-s’hi empreses de l’exterior.
Això sí, Prats destaca també que “el marc fiscal que ara es tanca hauria de ser durable en el temps perquè no es generés inseguretat jurídica, cosa que no agrada als inversors”. “No seria seriós que en poc temps s’introduïssin canvis”, va afegir. L’economista considera que quan els convenis de doble imposició siguin una realitat, s’incrementarà l’interès que avui dia ja estan mostrant algunes empreses, no només d’Espanya i França, per venir a Andorra. “Hem d’intentar que vingui a treballar i a viure gent al país i per a això hem de donar facilitats i no hem de ser agressius fiscalment”, recalca Prats.
Prats destaca també el fet que el nou impost ajudarà “perquè hi hagi més fons a les arques de l’Estat” i tindrà com a conseqüència que els ciutadans seran també més exigents amb el Govern per saber què es fa amb aquests nous ingressos. Tot i així, Prats manifesta que “no és un impost per recaptar més, sinó que principalment el que es busca és arribar a un marc fiscal homologable que permeti que noves empreses es vulguin establir al país”.
D’altra banda, Prats va posar a més de manifest la importància que tindrà també la nova figura impositiva “des del punt de vista de la justícia social contributiva”. El degà del col·legi d’economistes reclama també que el projecte de llei, per la seva importància, s’aprovi amb el màxim consens possible entre les forces polítiques.

L’Associació de Comptables critica el projecte de llei per afavorir massa els plans de pensions particulars

El portaveu de l’Associació de Comptables del Principat, Miquel Calsina, va criticar el projecte de llei de l’IRPF per afavorir massa els plans de pensions particulars, per als quals es preveu fins a un màxim de 5.000 euros de reduccions, en lloc de les pensions públiques dependents de la CASS. Calsina considera que si s’actua d’aquesta manera l’afiliació a la parapública no hauria de ser obligatòria, com es va fixar en la darrera reforma. “Això no és normal”, va dir.
Com a aspecte positiu destaca que finalment, amb el tipus de gravamen del 10% que s’estipula, es podran firmar els convenis de doble imposició. Malgrat tot, Calsina considera que aquest és un impost “que no és necessari per a Andorra”, però que s’implanta perquè s’ha cedit a les pressions dels dos països veïns, Espanya i França. “L’important per a nosaltres és mantenir el diferencial de preus i per això els experts de fora ens demanen per què posem aquest nou marc fiscal”, va afegir.
Calsina opina també que és un impost que “no afavoreix perquè colla la gent en un moment en què no es pot collar més”. Per això pensa que amb tots els impostos que s’han implantat i les noves obligacions comptables per a les empreses, “no anem bé i ens estem carregant el país”.
Tot i així, afegeix que “si s’ha de pagar, d’acord, però vull contrapartides, el que no vull és que els diners d’aquest impost vagin a pagar túnels, sinó que s’inverteixin en educació i sanitat, per exemple”.