Els ERTOs han costat 34,4 milions d'euros a les arques públiques el 2020

Les suspensions temporals dels contractes de treball (STCT) i les reduccions de la jornada laboral (RJL), els mecanismes coneguts popularment com a ERTOs, han tingut un cost de 34,4 milions d’euros per a les arques públiques el 2020.

Així ho ha indicat avui el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, després d’una nova reunió del Consell Econòmic i Social (CES), una trobada feta en format telemàtic que ha servit per fer un balanç de l’any 2020 i debatre la modificació de la Llei 16/2020 de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SarsCoV-2, text que flexibilitza determinats requisits relacionats amb les STCT i les RJL, aprovat a final de gener pel Consell General, i per avançar la posada en marxa dels programes de foment de l’ocupació i d’acompanyament del sector privat.

Més enllà del cost fins ara de les suspensions temporals dels contractes de treball i les reduccions de la jornada laboral, Gallardo, que ha admès que es tracta d’un “balanç preocupant per la situació”, ha remarcat que fins a 1.442 empreses s’han acollit a aquests mecanismes, que han beneficiat 10.181 treballadors, a la vegada que 1.931 persones que realitzen una activitat per compte propi han rebut una prestació mensual específica, unes xifres “importants que demostren que aquest mecanisme dels ERTOs és absolutament necessari”.

Pel que fa a la modificació legislativa, que entre altres canvis faculta el Govern perquè pugui fixar per decret el percentatge màxim de la plantilla a qui l’empresa pugui aplicar una STCT o una RJL, establert fins ara en un 75% per a aquelles empreses de més de deu treballadors i que no estiguin tancades obligatòriament, el ministre de Presidència, Economia i Empresa ha recordat que fins que aquesta no estigui sancionada pels coprínceps i degudament publicada “no es pot aprovar el decret”, si bé va assegurar que des de l’executiu es treballa  perquè al “mateix moment” que estigui la llei “intentarem que hi hagi el decret aprovat per part del Govern”.

Així mateix, i seguint la línia del que ja havia apuntat el secretari d’Estat d’Economia, Gallardo, que ha recordat que la normativa ja preveu una retroactivitat fins a l’1 de febrer, ha remarcat que “evidentment si es va fer una modificació de la llei bàsicament per ampliar el percentatge del supòsit quatre, tot indica, i així està proposat, que s’ampliï aquest percentatge”. I en aquest sentit, ha reiterat la voluntat del Govern que per a aquells sectors que depenen directament del turisme “hi hagi aquesta possibilitat de posar el 100% del personal en ERTO”.

Quant a la temporalitat d’aquests mecanismes, el ministre, que ha recordat que la “llei té un horitzó temporal fins al 30 de juny” i que ja es va fer “preveient que la situació ens obligaria a tenir aquests mecanismes fins a aquesta data”, ha volgut ser prudent i ha apuntat que tenir “la bola de vidre és difícil”. 

En aquest sentit, Gallardo ha remarcat que “tenim una situació canviant” i que “el panorama canvia molt” de setmana en setmana. “Sortosament avui, quant a mobilitat,  estem assimilats amb la comarca de l’Alt Urgell”, ha destacat el ministre, que ha recordat que també “tenim mobilitat amb França però amb certes restriccions” i ha insistit que “se’ns fa difícil fer previsions”, si bé ha admès que amb l’opció de gestionar via decret “és més fàcil i més flexible l’adaptació a qualsevol situació canviant que afecta directament el teixit econòmic, empresarial i assalariat del país”.

D’altra banda, pel que fa als programes de foment de l’ocupació, el ministre, que ha recordat que l’any passat va acabar amb 1.160 aturats inscrits al Servei d’Ocupació en recerca d’un lloc de treball, ha detallat que el programa de foment de la contractació per donar resposta a la situació generada per la Covid-19 mitjançant el sector públic va permetre l’any passat la contractació de fins a 186 persones, amb un cost per al Govern d’1,2 milions d’euros. Pel que fa al programa específic del sector privat, Gallardo ha destacat que va permetre la contractació de 23 persones amb “una ajuda directa de 96.000 euros per part de l’Estat”.

El ministre, que igual com en el cas de les suspensions temporals dels contractes de treball i les reduccions de la jornada laboral ha remarcat que les xifres constaten que aquests programes eren “absolutament necessaris”, ha avançat que per a aquest any les quantitats s’incrementaran, de fet al pressupost per a l’exercici hi ha prevista una partida d’1,6 milions per a aquest concepte, i que es donarà continuïtat als programes “amb algunes especificitats en algunes franges d’edat concreta”.

Així, Gallardo ha explicat al CES que s’incidirà en la inclusió a través d’un programa pel foment de la contractació en el sector privat especial per a joves inscrits al Servei d’Ocupació en recerca de feina.

Amb tot, en l’àmbit laboral el segment més afectat per la crisi de la Covid-19, tenint en compte els més de 500 inscrits a Ocupació, és el de les persones d’entre 40 i 59 anys.