Els nous residents passius hauran de fer una inversió de 400.000 euros

El consell de ministres va aprovar dimecres un dels compromisos urgents que havia contret al setembre el cap de Govern: la nova regulació de les residències passives.

I ho fa a través de la introducció de canvis a la Llei qualificada d’immigració en el camp de les residències sense treball, mentre que pel que fa al gruix de la resta d’aspectes no es tocaran i quedaran pendents d’una reforma posterior. L’objectiu de la modificació és potenciar les residències passives perquè siguin una font de riquesa per al país, aprofundint “en l’obertura mental i econòmica”. Així ho va explicar el ministre de Justícia i Interior, Marc Vila, que va indicar que s’ha volgut, per una banda, “prestigiar la plaça andorrana” i, per una altra, “atreure persones amb talent i capital”. El gran canvi que s’introdueix és que els residents passius hauran de dipositar a l’INAF molt més que fins ara: 400.000 i no 30.000 euros com succeeix en aquests moments.
A partir d’ara, hi haurà tres subcategories dins de la categoria de residències sense treball: la residència sense activitat lucrativa, coneguda fins ara com a passiva; la residència de professionals amb projecció internacional, i la residència per raó d’interès científic, cultural o esportiu. A la primera s’inclouran totes aquelles persones que, una vegada acabada la seva vida professional, decideixen venir a Andorra a retirar-se, mentre que a les dues últimes, que fins ara no existien, pertanyen aquelles persones que continuen la seva activitat laboral, però que al país li interessa que s’estableixin aquí per la riquesa que poden portar.
Pel que fa als professionals amb projecció internacional, la concessió d’una autorització estarà vinculada a la viabilitat econòmica i la generació de recursos del projecte que es pretengui iniciar, que l’activitat professional que desenvolupa sigui d’interès per a l’economia andorrana i que els serveis prestats tinguin bàsicament com a destinataris persones o entitats no residents a Andorra. Les persones d’aquesta subcategoria poden treballar des de qualsevol lloc del món i faran el 85% de la seva feina a l’exterior, i no incidiran d’aquesta manera en el mercat andorrà. Per la seva banda, pel que fa a la concessió de les residències per raons d’interès científic, cultural i esportiu, es tindrà en compte el reconeixement i la projecció internacional en aquests àmbits i que la seva activitat estigui majoritàriament dirigida cap a l’estranger. “Són persones que podran treballar cap a l’exterior tenint la seva residència aquí a Andorra,” va explicar Vila.

La gran novetat
La gran novetat és que per a l’obtenció d’una residència sense activitat lucrativa ja no serà condició suficient, com passava fins ara, fer un dipòsit de 30.000 euros sense remuneració (més 7.000 euros addicionals per cada persona a càrrec) a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), sinó que els sol·licitants hauran de portar a terme, a més, una inversió, en béns mobles o immobles, de 370.000 euros, o bé dipositar el conjunt dels 400.000 a l’INAF. Aquesta nova quantitat que s’estableix no significa, segons va dir el ministre, un canvi en relació amb la situació actual, ja que s’ha comprovat que molts dels residents passius actuals gasten una xifra similar en diferents inversions.
Amb aquesta nova exigència es pretén, segons consta a l’exposició de motius del projecte de llei que s’entrarà a tràmit parlamentari, constatar “una verdadera i decidida vocació de vinculació permanent amb el país”. Es tracta, segons va explicar el ministre, d’un requisit similar al que s’aplica a altres jurisdiccions internacionals, com Suïssa o Mònaco, i que situa Andorra “una mica per sota dels països més exigents”.
A canvi, el Govern es compromet a agilitar tot el procediment administratiu que s’ha de seguir per obtenir una residència d’aquestes característiques, “eliminant burocràcia i documentació no necessària i imprescindible”, quan es facin els reglaments que desenvoluparan la llei. “El rigor que aplicarem serà màxim, però intentarem també fer veure que som un país acollidor en tots els sentits,” va assenyalar Vila. Pel que fa als residents amb projecció internacional i els residents per raó d’interès cultural, científic o esportiu, només hauran de fer efectius a l’INAF 30.000 euros més 7.000 per cada persona a càrrec de la seva família.
Un altre dels canvis, “que ens posa a nivell d’altres països en aquest àmbit”, és la reducció dels dies de residència efectiva i permanent obligatoris, que passaran de 183, que són els estipulats actualment, a 90. D’aquesta manera estarem dins dels estàndards de “països seriosos” i s’intenta demostrar “una major confiança cap a aquestes persones”, segons va manifestar Vila.