Els representants de la societat civil reclamen que els polítics els escoltin

El Consell General ha acollit la celebració del Dia internacional de la democràcia amb una jornada dedicada a la reflexió sobre el tema La responsabilitat política: com enfortir les relacions entre els parlaments i la ciutadania.

En aquesta ocasió no van ser els polítics els protagonistes, sinó els periodistes i els representants de la societat civil. En la jornada s'ha assenyalat una sèrie de raons per què hi ha cada cop més una desafecció dels ciutadans per la política. Algunes de les explicacions que s'han donat és el fet que hi hagi tants pocs ciutadans que tinguin la nacionalitat, i que per tant puguin votar, i la sensació que té la població de no ser escoltada pels polítics.
Pel que fa a les solucions, s'ha parlat parlar d’“humanitzar” l’activitat política, de fer més pedagogia sobre les qüestions polítiques, d’obrir més el Consell General o els partits a les opinions dels ciutadans i d’incidir en l’educació cívica, entre d’altres.
L’acte estava estructurat en dues parts, la primera de les quals ha estat dedicada a les exposicions que van fer els diferents representants dels mitjans de comunicació. D’aquesta manera, entre les conclusions de les diferents intervencions cal destacar el fet que moltes de les persones que viuen al país i no poden votar no s’impliquen en la vida política ja que no poden fer sentir la seva veu.
La desil·lusió per les promeses incomplertes, el fet que el llenguatge que s’empra en la política sigui massa feixuc, el clientelisme i la falta d’idees dels polítics van ser algunes de les causes que van exposar els representants dels mitjans per explicar aquest distanciament “cada vegada més gran”, tal com s'ha destacat, entre polítics i societat.
Algunes de les solucions que que s'han apuntat han estat fer més planer el missatge relacionat amb la política, fer més reunions de poble o debats en els quals es tingui en compte l’opinió dels ciutadans, rebaixar els anys de residència i crear llistes obertes.
Després de les exposicions fetes pels periodistes, s'ha obert un debat amb els representants de la societat civil i s'han anat afegint propostes i diferents punts de vista sobre aquesta desafecció política. D’aquesta manera, cal destacar que alguns dels punts de vista que es van exposar van anar dirigits que els polítics s’escoltin més els ciutadans.
En aquest sentit, i més d’una vegada, els representants dels col·lectius o les associacions han expressat la desil·lusió en veure que se’ls convida a participar en determinades taules de treball o debat i després el que s’ha demanat no es plasma. Així mateix, en algunes de les aportacions s'ha expressat el sentiment que la ciutadania té que “en lloc de prevaler l’interès general es prioritza l’interès del partit o l’individual”. A més a més, en més d’una de les aportacions es va lamentar que no es treballi per aconseguir un consens, especialment en un moment de crisi com l’actual.
La directora de la Confederació Empresarial Andorrana, Mònica Codina, ha manifestat que els polítics no estan preparats per escoltar el que no els agrada i que moltes vegades, quan es parla en nom d’una associació, segons qui parli ja se “l’etiqueta”. En aquest sentit, ha defensat el dret a opinar i que es fugi dels personalismes. Antoni Corominas, de la Federació d’Associacions de Comerciants, FACA, va secundar aquesta opinió de Codina i ha lamentat que molts cops es pensi que defensen uns interessos polítics quan fan determinades reclamacions.
El president de Càritas, Agustí Font, ha posat sobre la taula la realitat social que viu el país i a tall d’exemple va exposar les 21 famílies que havien anat a l’associació a demanar un lot d’aliments. Aquesta exposició va servir per expressar el fet que moltes vegades els polítics semblen lluny dels problemes reals de la gent.
Maria Josep Puigsubirà i Joan Peruga també han posat sobre la taula la qüestió de l’educació, i en aquest sentit Puigsubirà va destacar la necessitat que, així mateix, els ciutadans siguin conscients que tenen uns drets però també uns deures.
Finalment, altres aportacions exposades, com ara la de la presidenta del Fòrum Nacional de la Joventut, Thaïs Zapata, han anat encaminades que els ciutadans siguin escoltats i novament es va plantejar la qüestió de celebrar més referèndums i reunions de poble.