Els sindicats veuen “injust” que es vulgui exclusivitat i no es retribueixi

Els sindicats de l’Administració consideren que, si es demana exclusivitat als treballadors públics, a qui no se’ls permet l’exercici d’altres activitats professionals diferents a les derivades de la seva condició de funcionari o treballador públic, se’ls hauria de retribuir o que, en cas contrari, “es tregui la incompatibilitat a tot el personal”. 
Així ho han posat de manifest els representants dels treballadors públics que formen part de la comissió consultiva, en les reunions per analitzar l’avantprojecte de llei de la funció pública, i així consta en l’informe que s’ha fet des del ministeri en relació amb el darrer informe que s’ha plantejat des de la comissió consultiva, en què el Govern deixa clar que “en cap cas es valora la consideració d’una prima d’exclusivitat per no poder tenir una altra feina fora de l’Administració”.
I és que des del ministeri de Funció Pública i Reforma de l’Administració s’ha optat per mantenir el mateix redactat que preveu la llei vigent pel que fa al règim d’incompatibilitats per als funcionaris i treballadors públics. Així, l’avantprojecte de llei de la funció pública manté la prohibició de realitzar qualsevol altra activitat professional, ja sigui al sector públic o al privat, per als treballadors públics a temps complet, llevat d’aquelles activitats derivades de la gestió del patrimoni propi o familiar, i també es podrà col·laborar en el negoci familiar sempre que no es percebi cap remuneració. També podran prendre part en congressos, conferències i cursos en qualitat de ponents o formadors per raó de la plaça que ocupen; dedicar-se a la producció i creació literària, artística, científica i tècnica; portar a terme activitats de recerca en qualitat d’investigadors per raó de la plaça que ocupen i les altres activitats excepcionals que per a casos concrets autoritzi l’executiu.
En canvi, en el cas de funcionaris i treballadors públics a temps parcial, podran portar a terme una altra activitat professional fora de l’horari laboral, sempre que no entri “en conflicte d’interès amb les funcions que desenvolupen a l’administració general ni perjudiquin la seva bona imatge”.
D’altra banda, des dels sindicats dels treballadors públics es demana que la jornada laboral de l’Administració s’estableixi per llei i que sigui de 35 hores setmanals en els còmputs i termes que es determinin, un plantejament que és rebutjat des del ministeri, que manté que “la jornada laboral a l’Administració general és de 40 hores setmanals i no es preveu que aquesta jornada s’estableixi a la llei, sinó per via reglamentària”.
Així mateix, els representants dels treballadors demanen al ministeri, que es planteja la possibilitat de contractar personal per fer quatre hores, que es doni la possibilitat a la resta de personal intern de poder cobrir aquella plaça de quatre hores i, d’aquesta manera, no estar subjectes a la incompatibilitat de poder portar a terme una altra activitat professional.
Pel que fa a l’estructura retributiva, els sindicats insisteixen a demanar que quan hi ha un canvi en carrera vertical, és a dir, quan algun treballador puja de nivell de classificació, hi hagi també un increment salarial i que s’estableixi un sistema per fer-lo efectiu en aquells casos en què un canvi no comporti un augment.
Aquesta proposta no s’ha acceptat des de l’executiu, que precisa que “la nova llei de funció pública no ha previst una revisió de les bandes mínimes i màximes de les diferents taules salarials”, així com tampoc la demanda que “el trienni es continuï percebent cada tres anys i mantenir la mateixa retribució”. En aquest sentit, des del ministeri s’insisteix que la proposta “és modificar el complement d’antiguitat de triennis a quinquennis perquè el model de carrera que proposa la llei sigui sostenible en el temps”.