Encamp tanca el 2021 amb un superàvit de 3,4 milions i un endeutament de 19,7 milions

El Comú d'Encamp ha tancat l'exercici 2021 amb un superàvit de 3,4 milions d'euros i amb l'endeutament al 72,92%, 19,7 milions. Així ho han manifestat aquest dijous durant la sessió de consell de comú l'interventor de la corporació, Jordi Martínez, qui ha explicat que el superàvit ve determinat per l'ingrés del préstec a llarg termini sol·licitat per l'administració comunal, el qual s'eleva fins als 8 milions d'euros, i l'execució d'inversions per un import de 9 milions.

Des del partit Socialdemòcrata+Independents, han votat en contra i el conseller David Rios ha assenyalat que, al seu entendre, els comptes presentats durant la sessió "són enganyosos", al·legant que la majoria "ha quadrat el pressupost gràcies al crèdit i no a la bona gestió realitzada pel comú". "Per què tenim un superàvit de tres milions?, perquè vam demanar un crèdit a llarg termini de vuit milions i això és el que ha permès a la majoria quadrar un pressupost que era impossible", ha asseverat. El conseller de la minoria també ha fet esment a la inflació de l'endeutament, que s'ha incrementat en sis milions d'euros, una "quantitat molt elevada", per la qual "no podem aplaudir la gestió comunal de l'any passat".

En aquest sentit, ha posat en relleu "la manca de sentit" que té donar 1,5 milions d'euros al fons solidari del Govern per la pandèmia i "després reclamar el pagament de les transferències per la via judicial". "Són polítiques que queden molt bé, però en l'àmbit comptable i financer tenen repercussions", ha dit. A més, ha reiterat la preocupació i la por del partit per les conseqüències que tindrà la gestió actual, augurant que "lligarà de peus i mans els pròxims mandats i, possiblement, generarà un augment dels impostos i les taxes pels ciutadans per poder suplir les despeses". Al seu torn, la consellera d'Agrupament Encampadà, Esther Vidal, ha posat en relleu que s'ha de començar a vigilar la despesa de la corporació per mantenir l'estabilitat de les finances, sobretot tenint en compte que el percentatge d'endeutament es troba "molt pròxim" al 73% i "tenim en cartera el projecte de Prada de Moles que no sabem que ens oferirà".

En defensa de les crítiques rebudes per part dels consellers del PS+I, la cònsol major d'Encamp, Laura Mas, ha posat de manifest que l'afirmació de Rios indicant que els comptes són enganyosos és falsa, tot comentant que si això fos cert, "acabaríem tots a la Comella". I ha apuntat que la liquidació del 2021 demostra, un cop més, la bona gestió de la corporació havent superat en un 28% la previsió d'ingressos. Per la seva banda, el cònsol menor, Jean Michel Rascagneres, ha titllat de surrealista les declaracions de Rios posant d'exemple el tancament de comptes per demostrar "que no vam inflar res". Mas també ha reconegut aquest dijous que, per qüestió de terminis, hi haurà projectes que no es podran arribar a executar i quedaran pel pròxim mandat.

Col·laboració entre administracions

Davant les crítiques esgrimides per part del PS+I per la cessió gratuïta a FEDA d'un terreny comunal al costat del túnel de les Dos Valires per emmagatzemar temporalment el material necessari per fer arribar la línia d'alta tensió a Grau Roig, qui ha exposat que es tracta d'un "favor" a la parapública i que no existeix col·laboració entre administracions, Rascagneres ha recordat que fins aquest divendres, 1 d'abril, el comú només pagava un 2% del cost de l'enllumenat públic, un percentatge irrisori, tenint en compte el cost mensual real de la il·luminació. "Quant a les xifres, parlem entre 2.000 euros que pagàvem i 140.000 que valdria i ara que s'augmenta el percentatge a pagar fins al 50%, la corporació abonarà 65.000 o 70.000 euros", ha matisat.

En aquest sentit, i en referència a l'increment del percentatge del cost de l'enllumenat públic que han de pagar els comuns a partir d'aquest divendres, Mas ha acceptat que "no teníem prevista una partida per assumir aquesta despesa", però ha posat en relleu que "els comuns hem de complir amb la petició". Així doncs, ha exposat que abans de conèixer al nova mesura de la parapública, la corporació havia iniciat els treballs per canviar els fanals de sodi per uns de LED i perquè a partir de les dotze de la nit només estigui encès un fanal de cada tres. A més, de cara al 2023, la voluntat de l'administració comunal és instal·lar un sistema intel·ligent de gestió de la llum dels edificis comunals amb la intenció "d'assolir l'eficiència energètica i sostenible", a banda de treballar per baixar la intensitat de la il·luminació dels aparcaments a partir d'una certa hora.