Escaldes s’oblida del compromís de gestió unitària al Madriu

El posicionament adoptat pel Comú d’Escaldes-Engordany pel que fa a la gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror trenca completament amb l’esperit de cooperació, cohesió i gestió unitària que l’any 2003 les autoritats de l’època van posar per escrit en una declaració institucional que fixava les bases per a la “protecció, ús i gestió sostenible” de la vall. Una declaració que segons recorden alguns dels signants en cap cas buscava que cap Comú hagués de renunciar a les seves competències, sinó mirar de trobar un encaix en el qual tothom es trobés còmode.

Fa tan sols una setmana, la cònsol major escaldenca, Rosa Gili, remarcava que “les normes per a Escaldes les aprova Escaldes. No veig en cap cas que hàgim d’acceptar ingerències d’altres parròquies i tampoc ho volem fer nosaltres”. Una declaració d’intencions clara sobre com s’ha de gestionar el Madriu després de la polèmica generada pel fet que és l’única de les quatre corporacions que encara no ha aprovat l’ordinació reguladora conjunta i pel creuament de declaracions sobre qui és el responsable del bloqueig. Gili defensa que “la comissió de gestió té tota la legitimitat i necessitat quan parlem de zones bipartides i tripartides”, però no quan es tracta del territori d’administració única d’Escaldes. Ara bé, aquest punt de vista topa frontalment amb l’exposat l’any 2003 en la Carta de la vall del Madriu-Perafita-Claror, declaració institucional firmada pels llavors ministres de Cultura i Agricultura i Medi Ambient, Xavier Montané i Olga Adellach, respectivament, i els cònsols d’Encamp, Jaume Ramond, el de Sant Julià de Lòria, Joan Pujal, la d’Escaldes-Engordany, Lydia Magallón, i el cònsol menor de la capital, Carles Torralba, i que posava les bases de com procedir un cop aconseguida la declaració de patrimoni de la humanitat per part de la Unesco.

El punt 3 de la carta és clar: “La vall del Madriu-Perafita-Claror és una unitat natural i cultural que no admet la segregació d’actuacions, i que només pot ser gestionada de forma global i unitària, garantint la representació i la participació activa de totes les parts amb interessos directes a la vall mitjançant una única estructura orgànica que garantirà la salvaguarda i la valorització del patrimoni natural i cultural, material i immaterial de la vall [...] assegurant que el criteri de gestió integral, el principi de sostenibilitat, la prevalença de l’interès públic i el sistema de qualitat integral s’apliqui a tota la seva àrea”.

En els sis punts que recull la carta també es posa de manifest la importància de la vall, s’hi exposa el deure de les institucions i societat civil de protegir i no alterar-ne els valors, es deixa clar que el règim de protecció s’ha de fonamentar en la Llei del patrimoni cultural d’Andorra en la categoria de paisatge cultural “sense perjudici de fer-ho també posteriorment en la legislació que pugui aprovar-se sobre protecció del patrimoni natural” i s’indica que totes les administracions “vetllaran per l’aplicació eficaç, en els seus respectius àmbits territorials i competencials, dels principis de protecció de la vall del Madriu-Perafita-Claror que emanen d’aquesta carta”. A més, s’exposa que la gestió d’aquest territori ha de “garantir el coneixement, la difusió i els intercanvis internacionals de tots els valors naturals i culturals” de la vall afavorint la “recerca i el coneixement”. Finalment es conclou que “els principis d’aquesta carta inspiraran totes les accions i mesures de protecció, de conservació i de desenvolupament sostenible de la vall” i que “el pla de gestió quinquennal que acompanya el projecte de candidatura reflecteix plenament les directrius, les recomanacions i els preceptes d’aquesta carta”.