Espot és investit cap de Govern amb els vots de Demòcrates, Liberals i CC

Minuts després d’un quart de sis de la tarda i davant la mirada del seu pare, Xavier Espot Miró, i del Govern sortint en ple, Xavier Espot Zamora va ser investit cap de Govern ahir en primera votació després de sumar els 17 suports dels onze consellers generals de Demòcrates, dels quatre de  Liberals d’Andorra i dels dos de Ciutadans Compromesos, en una segona jornada del debat d’investidura al Consell General marcada per l’intercanvi de retrets entre demòcrates i socialdemòcrates i entre aquests últims i liberals. El candidat del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va obtenir el suport únicament dels set parlamentaris del PS després que els quatre consellers de Terceravia optessin per abstenir-se.
Els retrets dels socialdemòcrates van començar aviat. I és que en la seva intervenció, la presidenta suplent del grup parlamentari, Rosa Gili, va reprendre la línia apuntada per López en el seu discurs d’investidura en el sentit de l’herència que deixa DA després de vuit anys de majoria absoluta, un país amb una societat “fracturada, dividida i desorientada”. Gili, però, va anar més enllà i després de recordar que un 65% dels electors “van votar en contra de DA” va acusar els demòcrates de governar únicament per interessos molt determinats i no per l’interès general tot recordant-los que “Andorra no és el jardí de darrere la casa de ningú”.
La duresa de Gili va ser replicada amb la mateixa intensitat pel president del grup demòcrata, Carles Enseñat, que amb un to allunyat de la mà estesa plantejada per Espot dimarts, va acusar els socialdemòcrates de ser ells qui “fracturen la societat” i d’“utilitzar la immunitat” que els dona el Consell General per fer tot un seguit d’acusacions “sense fonament”. Així mateix, Enseñat, que va preguntar a Gili com se sentiria si li digués que el “70% dels electors van votar contra el PS”, va instar els socialdemòcrates a “superar frontismes” i a deixar de banda “l’odi que no ens aporta res i que em sembla que en tenen molt” i “les mentides i males jugades”.
El president demòcrata, que en una segona intervenció a la tarda i igual que Gili va rebaixar el to i es va mostrar més conciliador, va retreure també a López “les constants insinuacions” de tràfic d’influències o que la justícia no és independent i el va instar a dir en quins casos s’han donat aquestes situacions.
En la rèplica va ser López qui va acusar Enseñat “d’haver fregat l’odi”, i va defensar que els socialdemòcrates “poden posar energia i passió” en la defensa dels seus posicionaments, però “mai odi”.
La duresa de la rèplica d’Enseñat va comportar que en una intervenció posterior Gili, que havia mostrat la disposició dels socialdemòcrates a parlar dels pactes d’Estat plantejats per Espot tot i que “amb condicions”, recordés als demòcrates que tenint el suport de 17 consellers “no ens necessiten” per cap pacte d’Estat, ja que tenen “la majoria suficient per tirar endavant allò que no han estat capaços de fer els últims vuit anys”, en una referència al tema de les pensions i de la sanitat.
Pel que fa a Europa, la consellera general socialdemòcrata, que va defensar la tradició europeista de la seva formació, va mostrar la predisposició a parlar-ne, sempre que “es porti per tots els 28 consellers conjuntament, amb la col·laboració i connivència de tots els agents socials i econòmics andorrans”.

Tancar una etapa
Tot i l’intercanvi de retrets i la duresa d’algunes acusacions, al final de la sessió, Espot va destacar que “en certa forma ha servit una mica de conclusió del tarannà parlamentari de la passada legislatura”. No obstant això, el cap de Govern electe va preferir quedar-se “amb els darrers missatges, en què crec que hi ha una voluntat de totes les bandes d’encarar la nova legislatura amb un tarannà més positiu i proactiu, potser amb menys retrets i, per tant de menys confrontació”. En aquest sentit, Espot va remarcar que “aquest és el camí que hem de prendre tots plegats”, tot i que va considerar “normal” “certa dialèctica” davant el fet que els dos candidats que optaven a cap de Govern “defensem dos models molt diferents”.
D’altra banda, i de la mateixa manera que ja havia fet en el torn de rèplica en què havia reconegut que el desgast i les reticències pel pacte assolit “també són a casa nostra”, Espot, que va remarcar que l’acord entre les tres formacions “no és un xec en blanc”, va admetre que la “decisió no ha estat fàcil” i que per arribar-hi va haver de superar “esculls” i també fer “molta pedagogia”. 

Govern de 18 mesos
Després que en el discurs de dimarts López es referís en més d’una ocasió al canvi de posicionament de L’A, el president del grup liberal, Jordi Gallardo, va centrar bona part de la seva primera intervenció a defensar l’acord assolit argumentant que “no existia una alternativa de canvi possible” i que des de la formació es va optar per “no defugir la responsabilitat” de donar estabilitat a la legislatura malgrat que hi hagi qui no ho entengui, tot i que “també hi haurà qui ho agrairà”.
Gallardo, que va assegurar, però, que des del grup parlamentari es “continuarà defensant els acords de d’Acord” i va celebrar que “alguns es podran impulsar des de dins el Govern”,  va fer també una defensa aferrissada de la “cultura del pacte”, i després de recordar que l’acord assolit amb el PS “arribava al 7 d’abril” va lamentar que des de la formació socialdemòcrata es volgués “penalitzar” el fet de pactar. 
Així mateix, Gallardo va explicar que des del PS se li havia proposat també un pacte de govern entre socialdemòcrates, liberals i Terceravia amb una sèrie de punts a tirar endavant en un període de 18 mesos. En aquesta línia, Gallardo, responent a les acusacions de López de ser “crossa d’un Govern absolutista”, va deixar clar que L’A, que havia informat Espot de l’oferiment socialdemòcrata, prefereix “ser la crossa d’un govern estable de quatre anys, que la crossa d’un executiu transitori que només busca el rèdit electoral d’alguns”.
En el torn de rèplica, López, que va assegurar que “pactar es pot pactar”, però “el que no es pot fer és enganyar els electors”, va lamentar que Liberals hagués “jugat a un doble joc” i va acusar Gallardo de voler “anar al Govern sí o sí, bé per l’esquerra o bé per la dreta” i que  “els compromisos amb els electors no li importen res”.
En la intervenció posterior, el president del grup parlamentari liberal va recordar a López que era ell “el responsable de mirar d’articular un govern alternatiu” i que en “no sortir-se’n” ara volia “atribuir a Liberals una responsabilitat que no li pertoca”. Així mateix, Gallardo va rebutjar també les acusacions de passar per davant l’interès personal o de partit abans que el general i va replicar López que en la proposta d’un Govern per 18 mesos també “s’anteposava l’interès personal”.

Pintat volia més pactes
Per la seva part, el president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, que va trobar més “concreció” en el discurs de López malgrat “no poder compartir” algunes de les propostes que en el d’Espot, que va ser “poc concret” perquè “segurament ha esmerçat molt temps en el repartiment de ministeris”, va trobar a faltar l’oferiment de més pactes d’Estat davant els reptes que ha d’afrontar i la situació del país.
En aquest sentit, i al marge d’Europa, les pensions i la sanitat, Pintat va posar damunt la taula l’absència de pactes sobre el futur model econòmic, les finances de l’Estat i la Funció Pública. Així, Pintat, que va lamentar que en cap dels dos discursos s’hagués fet referència “ni a la seguretat jurídica ni fiscal que tot inversor estranger necessita”, va assegurar que “si no es pacta un model econòmic de futur difícilment les generacions futures tindran futur en aquest país”. També es va demanar per com es pot assolir l’equilibri pressupostari si l’executiu sortint s’ha “carregat la regla d’or” i si “el pressupost de despesa no s’aguanta sense esquilar els recursos de FEDA i Andorra Telecom”.
Quant a la Funció Pública, el dirigent de Terceravia, que va assegurar que la voluntat dels electors “no és un escenari de pactes”, sinó “el missatge nítid que DA no pot continuar  fent polítiques sense explicacions com els últims vuit anys”, va lamentar la manca de consens i que s’hagués “començat la casa per la teulada” i deixat passar l’oportunitat de preparar i dotar l’Administració davant l’exigència per a certs departaments que suposen les negociacions amb la UE.
Així mateix, Pintat, que va explicitar la posició de Terceravia respecte als tres pactes d’Estat plantejats per Espot, va insistir en la necessitat de “definir quin Estat ens podem permetre” i actuar en conseqüència, i va advertir Espot que un govern de coalició no és només de pactes de programa, sinó que també “es conforma al voltant de la confiança i la coherència”.
Espot va replicar-li que no es poden fer pactes d’Estat per a totes les qüestions, i que en alguns dels temes proposats el model defensat per Demòcrates i el del PS “és tan diferent” que gairebé ja “impossibiliten qualsevol pacte”. Amb relació al pacte d’Estat sobre Europa, Espot va advertir Pintat que els estudis d’impacte “no són per canviar” la fórmula jurídica de la relació, que passa per un acord d’associació, ja que és la “millor”. En aquesta línia, i no específicament a Pintat, Espot va fer una crida a la cambra perquè entre tots “es canviï el relat sobre l’acord amb Europa”. I és que fins ara, va continuar Espot, sempre s’ha explicat què és allò que es vol mantenir en la negociació però no allò que es pot obtenir. 

Naudi constructiu
Des de Ciutadans Compromesos, el conseller general Carles Naudi d’Areny-Plandolit va evitar entrar en cap picabaralla amb els socialdemòcrates i va voler mantenir en tot moment el to constructiu que ja va caracteritzar la campanya. En aquest sentit, Naudi, que va recordar que CC des del primer dia ha volgut “apostar per una estabilitat política, institucional i social”, va repassar els grans eixos del programa amb què la formació massanenca va concórrer als comicis, que va definir com “un contracte amb les persones”, i es va felicitar perquè “moltes de les propostes formen part del programa de govern” desgranat dimarts per Espot.
Així, Naudi, que va fer una defensa dels sectors tradicionals, va apostar per valer-se de la política fiscal per atraure més inversió estrangera i empreses de valor afegit que permetin multiplicar i fer créixer l’economia, una qüestió que precisa també “la inversió en infraestructures estratègiques i no només en asfalt”.
D’aquesta manera, i amb tot “aquest marc econòmic desplegat” serà quan es podrà “rebaixar endeutament”, ja que l’Estat disposarà de més ingressos i “sense haver d’apujar els impostos”, va assegurar Naudi, que va afegir que serà aleshores també que es disposarà de recursos per fer totes les polítiques socials que siguin necessàries, un aspecte, la sensibilitat social, que “no és patrimoni d’un sol partit, ja que als 28 consellers generals ens preocupen les persones”.
D’altra banda, abans de jurar o prometre el càrrec davant la síndica general, Roser Suñé, aquest migdia, el ja cap de Govern electe té prevista avui una compareixença davant els mitjans on, acompanyat del president del grup parlamentari liberal i del de Ciutadans Compromesos, explicaran els detalls del pacte de govern que han assolit per als pròxims quatre anys.