Esprint de tardor cap a l'acord

“Hi ha qüestions nuclears de la negociació per a l’acord amb la Unió Europea que abordarem aquesta tardor: la lliure circulació de persones, i per tant el control dels fluxos migratoris, que és un tema que preocupa molt la nostra ciutadania i que a més és essencial des de la perspectiva d’un país petit com el nostre; la lliure prestació de serveis, i per tant tot allò que fa referència a les professions liberals, i finalment aspectes que tenen a veure amb els mecanismes de protecció social, per exemple la prestació d’atur, que a la majoria d’Europa és contributiva, però no ho és a Andorra ni a un país comunitari com Luxemburg.” Amb aquestes paraules, el cap de Govern, Xavier Espot, va detallar “l’avançament substancial” que hi haurà en les negociacions els pròxims mesos. Amb tot, Espot va voler deixar clar que els treballs no han estat aturats durant la pandèmia i que, de fet, s’han assolit acords “menys cridaners políticament però molt substancials” com ara el reconeixement “de la nostra especificitat pel que fa al mercat de l’electricitat i al nostre operador públic, FEDA”.

El cap de Govern va fer declaracions just abans d’inaugurar la 37a Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra i va insistir que la temàtica escollida per a l’ocasió, La Unió Europea: reptes i perspectives, és un “servei a la ciutadania” que, un cop assolit un preacord d’associació, s’hi haurà de pronunciar mitjançant referèndum. Espot considera que l’opinió de la ciutadania andorrana pot estar condicionada per allò que publiquen els mitjans de comunicació internacionals, especialment “els dels països veïns”, i en aquest sentit va voler assenyalar que la realitat en aquests països amb relació a la Unió Europea és diferent de l’andorrana, ja que, com va recordar, “Andorra no aspira a ser membre de la Unió Europea, sinó a pertànyer al mercat interior”. Espot va aprofitar l’ocasió per llançar novament el missatge del Govern que encapçala: “l’acord d’associació és l’única oportunitat que tenim de diversificar la nostra economia i, per tant, de créixer i garantir la cohesió social”.

Per la seva banda, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va confirmar que “hi ha calendaritzada una tardor, no més intensa en el ritme, però sí en les temàtiques que han d’arribar a la taula de negociacions”. Aquest calendari va ser acordat amb la Comissió Europea a començament d’any i Riba confia que es podrà complir, si bé va reconèixer que “sempre hi pot haver imprevistos de darrera hora que ho dificultin”.

El secretari d’Estat va admetre que és complicat explicar amb detall què s’obtindrà de l’acord:  “no sempre som capaços d’identificar com seran exactament les oportunitats que se’ns obriran fins que una qüestió no està tancada. Sabem per exemple que l’acord permetrà la participació d’Andorra en la totalitat dels programes europeus, però no quines seran les condicions programa per programa”. Així, va dir Riba, les oportunitats estan molt clares “a grans trets, però pel que fa al detall, que és el que demanen els operadors econòmics, moltes vegades ens hem d’esperar que aquell aspecte concret de la negociació estigui avançat per donar una resposta”.

Una pausa que ha permès “repensar el format”

La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, celebrava ahir que la Universitat d’Estiu s’hagi pogut reprendre després d’un any d’aturada per culpa de la pandèmia. Aquesta pausa “ha permès repensar-ne el format”, que serà més espaiat en el temps i combinarà sessions presencials i virtuals. Amb relació a la temàtica escollida, Vilarrubla va recordar que l’acord d’associació permetrà superar problemes de mobilitat internacional dels estudiants andorrans.