EUA critica que Andorra no faciliti la llibertat religiosa a grups minoritaris
L’Informe Internacional sobre la llibertat de religions del 2015 del departament d’Estat dels Estats Units critica algunes mancances que té Andorra en aquesta matèria. Parla de la falta de cementiris per a les comunitats de musulmans i jueus, així com de la manca d’estatus oficial de religions diferents de la catòlica. Els Estats Units publiquen en un informe que l’any passat l’ambaixador dels EUA a Espanya, que està acreditat al país, i el cònsol general i altres funcionaris dels EUA del consolat general a Barcelona van discutir “les preocupacions sobre la falta de cementiris de les comunitats jueva i musulmana amb alts funcionaris del ministeri d’Afers Exteriors i funcionaris del ministeri de Justícia i Interior”.
En aquest document publicat sobre la llibertat religiosa a Andorra es critica que el Govern no hagi fet cas dels neguits dels musulmans i dels jueus per la manca de cementiris, “perquè tots els grups puguin enterrar els seus morts en funció de les seves tradicions religioses”, diu l’informe. La comunitat jueva ha d’enterrar els seus morts segons la seva tradició en altres cementiris de l’estranger, com els que hi ha a Tolosa o a Barcelona. I pel que fa a la comunitat musulmana, ho han de fer també fora, sobretot a un de Tolosa o als mateixos països d’origen, diu l’informe americà.
L’estatus del Catolicisme
Una altra crítica és referent a la Constitució d’Andorra, que malgrat reconèixer la llibertat religiosa “reconeix una relació especial amb l’Església catòlica donant un estatus legal als seus òrgans”. Així, aquest fet diferencial és patent si es té en compte l’apartat 3 de l’article 11 de la Constitució, que diu: “La Constitució garanteix a l’Església catòlica l’exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l’Estat d’acord amb la tradició andorrana. La Constitució reconeix a les entitats de l’Església catòlica que tenen personalitat jurídica d’acord amb les seves pròpies normes la plena capacitat jurídica dins de l’àmbit de l’ordenament general andorrà.”
En aquest apartat destaquen l’estructura d’Estat, amb el bisbe catòlic d’Urgell com a copríncep. També fan palès que per demanar finançament o per construir un lloc de culte, els grups religiosos s’han de registrar al Govern com “una organització cultural i poder adquirir així un estatus legal”. En l’àmbit administratiu també destaquen que la llei “que regeix l’emissió de documents oficials com els permisos de residència o els passaports i llicències de conducció obliga que les fotografies siguin a cap descobert”, i per tant les musulmanes que el porten tapat se l’han de descobrir. També remarquen que els professors que donen classes de religió catòlica a les escoles són pagats pel Govern. A més critiquen que a un treballador religiós que no sigui del catolicisme no se li atorga el permís de treball si no té una altra feina. Pel que fa a la demografia dels grups religiosos, destaquen que el Govern no facilita dades estadístiques. Això sí, subratllen un increment en els darrers anys de la comunitat musulmana, que xifren en més de 1.300 membres quan últimament ja s’havien donat xifres d’uns
2.000 musulmans. Respecte a la comunitat jueva, l’informe nord-americà diu que només són
80 membres. L’informe també es fa ressò del succés ocorregut l’abril del 2014, quan un jove de la comunitat jueva va ser agredit a les portes d’un local d’oci de la Massana.
Val a dir que des de ja fa més de vuit anys en els seus informes la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa ja recomana a les autoritats andorranes que prenguin mesures “perquè els petits grups religiosos puguin disposar de llocs de culte apropiats i per acollir les seves institucions culturals o educatives”. A més l’ECRI també recomanava que s’autoritzés la construcció d’una mesquita per a la comunitat musulmana i també de cementiris específics.
L’organisme europeu ha destacat que la no existència d’una legislació específica que abordi el tracte i el reconeixement dels grups religiosos o la llibertat de culte complica que es puguin resoldre aquests neguits que tenen els grups religiosos minoritaris, i per això sempre ha recomanat que la legislació doni a les confessions un estatus especial que, segons l’ECRI, facilitarà que l’Estat pugui complir aquestes recomanacions i demandes que són històriques i encara no s’han satisfet.