Eusebi Nomen: “Hem vist que hi ha una base d’entesa programàtica, sobretot amb el PRA”

El líder d'ApC analitza el resultat de l’última sessió del Consell i torna a posar en dubte que la dissolució de la cambra sigui imminent. Carrega contra l’executiu i explica l’apropament a forces de centredreta, especialment al Partit Reformista d’Andorra (PRA), amb qui assegura que hi ha una base d’acord.

Uns dies abans de rebutjar el pressupost al Consell General, el seu grup parlamentari va obrir la porta a una possible aprovació. De fet, quan va argumentar el sentit del seu vot va dir que els efectes podrien arribar a ser més negatius en el cas que el pressupost no prosperés. ¿Com explica a la ciutadania el sentit final de la seva votació?
Com va quedar ben clar al Consell General, el Govern s’ha inventat el reglament de pròrroga pressupostària, que va en contra de la Constitució, i tothom va veure que el Govern s’havia entossudit en això. Com que continua per aquest camí, el dia 17 el Consell General l’haurà de portar al Constitucional i, un cop allà, al cap de sis mesos tindrem la sentència, i ja veurem el que passarà. Si la sentència digués que es tracta d’un reglament nul, això afectaria les despeses que es fessin sobre la base d’aquest reglament.
Per tant, volíem saber si hi havia la possibilitat de fer un Govern fort, ja que hi haurà problemes fins que el Consell General no es dissolgui i fins que no hi hagi eleccions, però, tan bon punt entri un nou Govern, serà suficientment fort per fer totes les modificacions legislatives que calgui per arreglar-ho. Això és el que vam verificar. Hem constatat que hi ha la possibilitat de fer aquest Govern fort.
Diria que la característica essencial del Govern socialdemòcrata és que ha estat excloent. Ho puc testimoniar per la quantitat de vegades que hem intentat arribar a acords, i el Partit Socialdemòcrata, a través del seu consell directiu, va decidir que no es feia una coalició amb Andorra pel Canvi a l’inici de la legislatura. En cap moment el cap de Govern ha tingut voluntat de fer res més que un Govern propi i que la resta passessin per l’adreçador.

Un dels arguments esgrimits pel Govern en l’última sessió del Consell General va ser que fins a tres cops van proposar a l’oposició arribar a un pressupost d’entesa o de mínims, i no van rebre cap resposta afirmativa.
No recordo cap proposta del PS de fer res en aquest sentit, ¿i tres vegades?, que ens diguin quan i a qui. Sí que és veritat que els reformistes l’hi han ofert dos o tres vegades, i nosaltres també.

L’executiu també va criticar l’existència d’un bloqueig pressupostari i a l’acció de govern, i va demanar que els grups assumissin les seves responsabilitats. ¿Quina part de resposabilitat ha tingut ApC en la situació actual? ¿Assumeixen una part d’aquesta responsabilitat?
Amb aquests arguments del bloqueig ja no enganyen a ningú. Dels projectes de llei que ha presentat Govern i s’han votat n’hi ha 24 en total i se n’han aprovat 21. Això no és bloquejar. El 80% dels imports que ha presentat el Govern per la via dels crèdits extraordinaris s’han aprovat.
El que passa és que a dia 10 de novembre tan sols el 20% o el 25% estaven liquidats i, a finals de desembre, tan sols el 50%. Ara el ministre sosté que n’han contractat cap al 95%, però ho han fet ara de pressa i corrents, i de liquidar res.
Durant l’últim any i mig, el que ha fet el Govern és treballar en un seguit de reformes del sector bancari. I tots coneixem l’estreta relació del senyor Bartumeu i algunes persones del seu Govern amb dos bancs. El que ha fet és treballar en una modificació del sector bancari que ha de permetre que dos bancs del país, concretament, puguin adquirir uns bancs fora. La resta han estat lleis menors. S’ha fet l’intercanvi d’informació i s’ha fet l’obertura bancària, i de fet no ha vingut ningú de fora, sinó que s’ha fet per tenir un pacte de reciprocitat. S’ha fet la supervisió bancària amb base consolidada i ara s’està fent l’acord monetari per acabar d’afinar les qüestions per poder adquirir bancs fora, i ja està.

S’oblida de la reforma fiscal directa, que no em sembla una normativa menor.
La reforma fiscal no s’ha fet, està completament parada, perquè depèn de la llei de l’IVA i no és aplicable. S’ha aprovat subjecta al fet que s’aprovi l’IVA.

El paquet de lleis que no ha prosperat ha estat el sociolaboral, malgrat l’acord a què van arribar amb el grup socialdemòcrata. ¿Quina part de responsabilitat té el seu grup en el fet que finalment no s’hagin aprovat aquestes lleis en l’actual legislatura?
El Govern no ha fet pràcticament cap llei social. No ha tingut cap preocupació per crear un marc normatiu que representi una evolució en l’àmbit social. Qui ho ha fet ha estat el grup socialdemòcrata per la via de proposicions de llei, i tard, ja que s’ha fet al final de la legislatura.

No m’ha respost a la pregunta que li plantejava sobre les lleis sociolaborals. El Govern pot argumentar també l’existència d’aquest bloqueig, donat que finalment Andorra pel Canvi va retardar la votació del paquet. ¿Per què a l’últim moment el grup d’ApC no va tirar endavant aquestes normes?
La negociació va entrar de pressa i corrents perquè al setembre s’havia de dissoldre el Consell. Som al febrer i, de moment, ni s’ha dissolt ni es va a eleccions. Quan el cap de Govern va dir que no el dissolia, vam dir: si no hi ha pressa, fem les esmenes, perquè volem que sigui un marc legal de país, no de partit.

¿I quan van presentar aquestes esmenes no eren conscients que l’aprovació del paquet quedaria per a la propera legislatura? 
No. I espera, que encara no s’ha dissolt.

Per tant, ¿encara posa en dubte que la dissolució del Consell tingui lloc en breu?
El cap de Govern va dir que si veia que el pressupost no es votava ho diria, i de moment no ha dit res. ¿De moment es dissol? No. Per tant, nosaltres continuem treballant. Hi ha un munt de lleis i les esmenes acaben l’1 de març. Què hem de fer amb elles. No tenim una resposta a aquesta qüestió. ¿Què hem de fer nosaltres? Seguir treballant.

La qüestió que va quedar pendent en l’última sessió de Consell General va ser l’increment de les taxes del tabac. El Govern va defensar la conveniència d’aprovar el projecte de llei durant aquesta legislatura, mentre que el president del grup reformista ja va manifestar que per ell aquella havia de ser l’última sessió. ¿Vostè què en pensa?
Serà l’última sessió el dia que es dissolgui. Mentre no es dissolgui, no és l’última sessió. Em creuré que és l’última sessió el dia que el cap de Govern faci l’edicte i el tinguin els coprínceps. Llavors m’ho creuré.

Així, ¿creu que projecte de llei de les taxes s’aprovarà mitjançant un procediment urgent?
Seguint el calendari normal, aquest dilluns a la tarda tenim reunió de la comissió de Finances. Nosaltres vindrem aquí, estem preparant les esmenes, perquè són complicades, i dilluns treballarem en això. L’altra setmana es pot fer perfectament el Consell, mitjançant un tràmit d’urgència. No ens han dit que parem, que es dissol, perquè no es dissol encara.

Quan va defensar l’esmena a la totalitat a aquesta norma va acusar directament el cap de Govern de corrupció. ¿Quins són els seus arguments per defensar una acusació com aquesta?
Ell té un bufet d’advocats obert, que porta uns casos molt importants, i al mateix temps és cap de Govern. El que està passant és que està actuant clarament en contra dels interessos dels pagesos, i això no pot ser, perquè és per una qüestió d’interessos personals seus. I algú ho ha de dir. Doncs ho direm nosaltres. Aquí hi ha un contracte històric entre els fabricants i els pagesos, i tots sabem que hi ha una qüestió de repartiment de les taxes. La manera com el Govern vol fer entrar aquesta llei en vigor, sense asseure’s en una taula amb els pagesos i els fabricants i arreglar d’una vegada aquesta qüestió, provocaria un gravíssim problema econòmic als pagesos.

Però tampoc no s’ha fet abans.
No s’ha fet abans perquè tampoc no hi havia aquestes puges tan brutals d’impostos. Era un mecanisme pensat per a altres circumstàncies. Donat que aquestes circumstàncies canvien, és clar que ell també ho ha de canviar. El problema el té Andorra, perquè en primer lloc està perdent una quantitat de diners important en ingressos, perquè no fa la pujada d’impostos que ha de fer. Però s’ha de fer ben feta, sense que la pagui la pagesia andorrana.

Darrerament ha agraït als que ha anomenat com a “forces no excloents” la predisposició a poder arribar a aquest Govern d’unitat. Tenint en compte que s’ha arribat a dos acords parroquials, ¿quines perspectives hi ha d’assolir els seus objectius?
A les territorials no es tracta d’ajuntar-se per anar en contra d’algú, com s’ha dit des d’alguns sectors, sinó de buscar la unió de les forces de centredreta per evitar que algú es beneficiï del sistema electoral que tenim, que suposa una situació absurda contra el joc democràtic. A les parroquials, qui treu més vots s’ho emporta tot, així que des el moment que poses tres llistes, una de les llistes amb un 34% dels vots es pot endur la parròquia. La solució ha de venir d’un Govern d’unió, i aquest Govern s’ha de fer. Nos­altres ho hem intentat fins i tot amb el PS, i no s’ha pogut. Doncs si el PS és un partit excloent, que vol la puresa del socialisme a les seves files i a les institucions que controla, amb les forces no excloents, respectant la identitat de cadascú, cal intentar fer un Govern d’unitat.

Dos representants polítics destacats de centredreta ja s’han desmarcat del projecte. El cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, va argumentar precisament que no compartia l’estratègia d’ajuntar esforços per anar contra un partit o una persona, mentre que el cònsol d’Escaldes-Engordany, Antoni Martí, va descartar l’opció d’unir forces sense parlar d’idees. ¿Com valora aquest fet?
És que aquestes dues afirmacions d’anar contra algú i d’unir forces sense idees no tenen res a veure amb el projecte que s’està fent. Com deia abans, l’absència d’acords facilita que el PS guanyés en una parròquia com la d’Ordino, on no té pas el 50% dels vots, ni molt menys, i això no respecta la dinàmica de majories. I sobre l’absència de projecte, sempre hem parlat de les línies mestres d’un programa, hem vist que en això estem d’acord, i fa temps que parlem de tot això. Hem vist que sí que hi ha una base d’entesa programàtica, sobretot amb el PRA, i que això pot facilitar una entesa. Per tant, aquesta revisió programàtica està feta, i els arguments que em deies no tenen res a veure amb el que s’està fent.

¿I què me’n diu de les diferències ideològiques que hi pugui haver? ¿Hi ha alguna coincidència en aquest sentit?
Hi ha una gran similitud ideològica, que és que cal un Govern d’unitat.

Així, més que similituds ideològiques m’estaria parlant de coincidència en l’objectiu de formar Govern.
El Govern d’unitat es necessita per poder fer aquestes reformes estructurals. I no té res a veure amb anar a ocupar cadires. De fet, ApC ha estat disposada a pactar amb el PS per fer reformes estructurals. El que passa és que el PS no les ha volgut fer i no hem arribat a l’acord. Però la resta de forces, la resta del país, cada vegada tenen més clar que, en veure la situació actual, cal fer unes reformes estructurals. I per fer això necessitem un Govern en què ens ajuntem tots i intentem buscar el que ens uneix més que el que ens separa.

No obstant això, durant aquesta legislatura han quedat paleses les diferències entre ApC i CR en qüestions tan cabdals com les reformes fiscal i sociolaboral. ¿Quines són les coincidències, per exemple, en aquestes dos punts concrets?
Són qüestions de què hem parlat, sobretot amb el PRA, i hi ha una base d’acord.

¿Aquesta base d’acord inclou una entesa per a l’IVA?
Hi ha una base d’acord no per  a l’IVA, sinó per al marc fiscal, que és que s’ha de fer un marc  que no augmenti la pressió i fiscal i canviar les etiquetes dels impostos, de manera que es faciliti la signatura de convenis de doble imposició. A partir d’aquí ens posarem d’acord, perquè l’IVA, per signar convenis de doble imposició, no es necessita per a res.

¿I sobre la reforma sociolaboral?
Sobre aquesta qüestió és molt clar que quan tens una constitució que et reconeix el dret a la vaga, necessites una llei que ho reguli, i quan et reconeix les llibertats d’associació de treballadors i empresaris, necessites una llei que ho reguli. De fet, en tenim una, però potser ha d’evolucionar, i en això estem. Això s’analitzarà tranquil·lament, amb la voluntat d’arribar a acords, i ara no et puc dir què serà exactament això, però es farà a partir d’aquestes bases.

I pel que fa als acords per a les llistes parroquials, ¿on queda Enric Dolsa a Ordino?
Ell té el seu projecte. Va sortir de la plataforma perquè volia fer un projecte parroquial, i està en això. Quan el formuli, serà un partit polític més, i es parlarà amb tothom que tingui unes concordances programàtiques bàsiques i que tingui aquesta voluntat de treballar conjuntament en un Govern d’unitat.

Tot i així, des de l’ACO ja han manifestat les seves diferències.
Nosaltres, en aquests moments, no estem parlant de detalls d’aquest tipus. Estem parlant de la voluntat d’unir forces, i això no ho fas des de les exclusions directes. No estem aquí. Andorra té uns problemes gravíssims, i enguany continuen els mateixos problemes d’abans.

La carta que va enviar a la UE en referència a l’acord monetari li ha suposat greus crítiques del Govern. ¿Com valora aquest fet?
Totes les accions que fa algú que no siguin ells són gravíssimes. Aquí el que és clar és que quan va venir el senyor [Gianluca] Grippa [cap d’unitat dels països de l’oest d’Europa no membres de la UE], li vaig preguntar si la relació amb Andorra s’aturaria en el cas que no signéssim l’acord monetari i, si s’aturava, sobre la base de quina resolució seria. Em va respondre que no hi havia cap relació jurídica entre tots dos. Per tant, des del punt de vista jurídic, no hi ha hagut un ultimàtum. El cap de Govern va dir que si tallàvem l’acord monetari no podríem reprendre les negociacions en una o dos generacions. Això és mentida. El cap de Govern ens ha estat mentint. Entenem que el Govern s’ha precipitat i ha buscat un enemic exterior que no existeix.

Una de les crítiques que ha rebut ha estat que a la carta va constatar que l’acord monetari no tenia garantida una majoria al Consell General, però de moment l’únic grup que ha afirmat que hi votarà en contra ha estat el seu.
Jo tan sols vaig informar la UE de la realitat, vaig informar que calen dos terços dels vots, que el Govern no té garantits, i que la resta de l’oposició no ho tenim clar. Per tant, si quan s’ha de ratificar no el ratifiquem, no us enfadeu, perquè l’esteu signant sense tenir garantida la ratificació.