Fins al 94% dels assalariats tindrà un increment de salari l’any que ve

Fins al 94% dels treballadors veuran incrementat el seu salari l’any vinent si finalment tira endavant la proposta de revaloració dels salaris i de les rendes dels lloguers plantejada per l’executiu. 

I és que un cop constatada la impossibilitat que els representants sindicals i patronals arribessin a un acord en el marc del Consell Econòmic i Social, el Govern, tal com ja havia anunciat, tira pel dret i aprovarà demà en la sessió de consell de ministres un increment del 7% per a l’any vinent del salari mínim, que quedarà fixat en 1.286,13 euros mensuals, i un projecte de llei de noves mesures per a la millora del poder adquisitiu i en matèria d’habitatge que preveu l’increment d’entre el 7% i el 0,5% dels salaris inferiors a 48.000 euros bruts de tots els treballadors que portin com a mínim un any contractats.

Així ho han explicat el cap de Govern, Xavier Espot, i els ministres de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, i de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, en una compareixença en què han lamentat la manca d’entesa al CES malgrat destacar que s’han fet passos per anar adquirint “cultura de concertació social” que de ben segur facilitaran acords futurs.

D’aquesta manera, i tenint en compte la situació actual i que ens acostem ja a final d’any, Espot ha destacat que “s’imposava la necessitat d’adoptar mesures valentes en matèria salarial i també mesures contingudes en matèria d’habitatge”, ja que “a ningú se li escapa” que una part important de les rendes salarials es destinen a “satisfer el lloguer”.

Com s’havia anunciat, la llei preveu que els sous entre el salari mínim i els 1.400 euros s’incrementin un 7%, i a partir d’aquí, i en franges de 200 euros, el percentatge d’increment aniria disminuint mig punt fins a arribar al 0,5% que augmentarien els salaris compresos entre els 3.800,01 euros i els 4.000.

En aquest sentit, Espot, que ha remarcat el fet que s’hagi volgut anar “molt més enllà del salari mitjà” en la revaloració, ha destacat que aquestes “són les obligacions mínimes” de les empreses que, òbviament, poden, si així ho consideren, apujar els salaris dels seus treballadors d’acord a la totalitat de l’índex de preus al consum (IPC), que s’estima en un 7%. De fet, el cap de Govern, que ha confirmat que als treballadors públics se’ls aplicarà un augment del 7% del salari, ha precisat que en la llei es recomana que l’augment “sigui del 7% en totes les franges salarials”.

Quant a les rendes dels contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent, Filloy, que ha remarcat que s’ha treballat amb la premissa general que l’increment “estigués per sota del dels salaris”, ha explicat que el text preveu que en el cas dels contractes vençuts i que es trobin en situació de pròrroga, ja sigui tàcita o forçosa, es pugui incrementar fins a un màxim del 5%, mentre que en els contractes en vigor des de com a mínim un any, i que per tant no han estat prorrogats, no es podran incrementar més d’un 2%.

D’altra banda, i de la mateixa manera que en les anteriors lleis de mesures per a la millora del poder adquisitiu, Espot ha concretat que el text preveu també que a partir del primer de gener vinent les pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (jubilació, viduïtat i invalidesa) inferiors al salari mínim s’incrementin un 7%, el mateix percentatge que s’augmentaran les pensions de solidaritat per a la gent gran i per a les persones amb discapacitat.

Conscients de les dificultats de bona part de la ciutadania

“No em vull instal·lar en un fals conformisme, som conscients que bona part de la ciutadania té dificultats en la capacitat adquisitiva i que hi ha dificultats enormes per accedir a un habitatge de lloguer”. Així ho ha admès Xavier Espot, que ha aprofitat la presentació de les noves mesures per a la millora del poder adquisitiu per fer un repàs del que l’executiu ha fet aquesta legislatura en aquest sentit. Així, Espot, que va assegurar que “no es pot dir que el Govern no hagi fet res” en l’àmbit social, ha recordat la recentment aprovada iniciativa de donar un xec de 150 euros a aquelles famílies amb més dificultats per ajudar a pagar les despeses de calefacció, així com els anteriors increments salarials decretats, l’augment de les prestacions econòmiques de serveis socials, el transport públic gratuït i la reducció del preu del transport escolar o les pròrrogues dels contractes de lloguer i la flexibilització dels requisits per optar a les ajudes, en matèria d’habitatge.