Font defensa implementar per fases el tercer pagador “per fer-ho bé”

El ministre de Salut, Albert Font, ha tornat a defensar avui l’actuació del Govern amb la implementació del tercer pagador, negant falta de voluntat política per tirar endavant l’encomana del Consell General. “És una necessitat reconeguda per tots els grups i una encomana del Consell. Ja fa dies que ho tractem i se sap com es procedirà: serà per fases per poder-ho fer bé”, ha explicat donant resposta a les peticions fetes durant el matí per polítics, sindicats i representants dels assalariats a la CASS.

Font ha reivindicat que des del Govern “hem de protegir el bon ús del cabal per a la salut”, i per tant, ha insistit en la necessitat d’examinar, primer, com funciona la implementació del règim en els majors de 65 anys i a partir del gener en les persones amb discapacitat, i si cal “corregir possibles disfuncions”. Després d’aquests dos col·lectius es preveu que el tercer pagador arribi a les farmàcies (primer cal disposar de recepta electrònica) cap a l’estiu, i “esperem que un dia proper, ho tingui tothom”. 

Amb tot, ha reconegut que no hi ha un calendari previst, si bé “intentarem anar tan ràpid com es pugui”. Això sí, la voluntat és arribar “a un tercer pagador generalitzat, universal i controlat”. Font no ha amagat que “seria molt fàcil obrir del tot, seria molt fàcil lluir-se fent això, però no és la nostra missió”. De la  mateixa manera s'ha mostrat comprensiu amb “les impaciències”, però ha assegurat que si no s’avança més ràpid “no és per ganes de retenir res, sinó per fer les coses bé, consolidar les reformes i que els diners de tots estiguin convenientment administrats”.

Segons el ministre, el tercer pagador és una prestació que “sempre que estigui controlada és bona i necessària” perquè “tindrem una sanitat més accessible i sense desviacions sobre les quals lamentar-nos”.

Finalment ha deixat clar que l’encomana del Consell incloïa ampliar el règim “i nosaltres ho hem fet”, insistint que no es van voler agafar a la lletra petita, sinó que van agafar “l’esperit” del compromís aprovat, però que en tot cas la voluntat política hi era, però fent-ho amb progressió.