Diari digital d'Andorra Bondia

Francesc Rodríguez:“No es pot prendre l’elector per algú que no hi veu més enllà de les ulleres”


Escrit per: 
Redacció

 

El candidat socialdemòcrata per Encamp, Francesc Rodríguez, es mostra escèptic amb l’encaix d’Units pel Progrés (UP) a Demòcrates per Andorra (DA) i amb els plantejaments centristes de la plataforma. Així mateix, Rodríguez reivindica el treball fet al Pas de la Casa durant els dos últims anys i assegura que si el Partit Socialdemòcrata (PS) guanya les eleccions la llei del comerç i el pla de gestió de la vall del Madriu seran dues de les prioritats.

Tot i que el PS té una bona acceptació a Encamp, la llista d’UP va tenir un paper molt destacat en les últimes eleccions generals, en què hi va haver fins a quatre llistes. ¿Creu que la reducció a dues llistes pot afavorir els demòcrates?
En unes eleccions juguen diversos elements: un, el programa; un altre, les persones. I aquí penso que en els resultats que van obtenir a Encamp en les últimes eleccions hi van jugar molt les persones, els seus candidats, que actualment no són els mateixos i són unes altres circumstàncies. El conglomerat que es va fer llavors ara ha canviat, alguns no hi són, d’altres s’hi han afegit... són unes altres circumstàncies.
És similar al que ha passat a nivell nacional, amb un conglomerat on s’ha ajuntat molta gent, i quan hagin de prendre alguna decisió els costarà posar-se d’acord. Nosaltres tenim la sort de tenir un partit estructurat, uns congressos que adopten uns acords i un programa perquè es pugui fer aquest treball. Per tant, no ens hem de posar d’acord després, perquè ens hi hem posat abans. Quan vols aplicar determinades polítiques, això és perillós.

¿Com valora el tàndem Enseñat-Muntané?
Cada coalició posa els millors candidats que pensa que pot posar, i jo no hi tinc res a dir. Com a pas previ per a la política, he estat conseller general i vaig ser conseller de comú. Tothom em coneix i sap la meva manera d’actuar, mentre que el senyor Enseñat ha estat durant uns mesos conseller general; per tant, políticament serà més difícil la valoració. I el senyor Muntané va ser ministre, i per tant tothom pot recordar quina va ser la seva actuació, amb el respecte absolut per les opcions que cadascú pugui triar.
En l’àmbit polític, l’actuació no la puc considerar bona, perquè, en el cas del senyor Enseñat, hi ha hagut contradiccions flagrants en qüestions que s’han tractat al Consell. En l’assumpte de les lleis que vam entrar a tràmit em vaig sentir molt enganyat. Ell va tenir un discurs i el president del seu grup parlamentari en va tenir un altre d’oposat, i això a mi no m’agrada, no forma part de la meva manera de fer i de ser, però tampoc vull prejutjar, a partir d’aquests pocs elements, quina podria ser l’actuació futura.

Entenc que es refereix a les lleis sociolaborals.
Evidentment, tenia clar que això tiraria endavant. No sé si el senyor Enseñat ho tenia clar o ho va fer veure, però el que és evident és que el senyor Nomen tenia clar que això no ho podia tirar endavant.

En tot cas, Enseñat i Nomen han acabat anant en dues llistes diferents.
Es tracta d’una contradicció que no entenc, i per tant se’m fa molt difícil de valorar. Ens diuen: miri, anem junts, jo continuo a ApC, però resulta que vaig amb una llista que no és d’ApC i a la nacional dono suport a ApC, però a la foto de presentació de l’altra llista també hi sóc. Això és molt complicat d’entendre. Penso que es tracta d’un conglomerat que, per les raons que sigui, no s’ha unificat a nivell de llistes nacionals. Suposo que és per circumstàncies personals, però també em queda el dubte.
El que és clar és que aquí hi té cabuda el que ells anomenen centre, mentre que la dreta ha desaparegut en aquestes eleccions. Ara només hi ha centre, n’hi ha alguns de centredreta i alguns de centreesquerra; nosaltres, que som el centreesquerra o l’esquerra, i els Verds, que també estarien a l’esquerra. ApC em sembla que es diuen de centre. Llavors, la dreta ha desaparegut. No crec que nosaltres l’hàgim fagocitat ni li hàgim fet una opa, així que en algun lloc han de ser. Els conservadors hi són, i penso que això l’elector ho veu. No es pot prendre l’elector per algú que no hi veu més enllà de les ulleres.

El primer acte de precampanya de DA va ser al Pas de la Casa, en què van donar a entendre que no s’havia fet prou i que calia accions decidides. ¿Creu que no han fet prou al Pas de la Casa?
Al contrari. Penso que s’ha fet molt. Coses que no s’havien fet durant quinze anys de governs liberals s’han fet en dos, com ara actuacions al centre de salut i d’altres que es faran ara. Però encara en falten. Crec que va ser una qüestió parroquial, i els membres de l’oposició van veure que es podia aprofitar a nivell nacional per la controvèrsia que hi va haver amb els horaris comercials.
Cal dir que en algun moment m’ha sorprès perquè ha semblat com si estiguéssim en unes eleccions comunals. Nosaltres fem eleccions des d’Encamp, però per a Andorra. Les comunals seran a final d’any si no hi ha cap circumstància que ho faci variar, així que creiem que cal parlar de polítiques generals que tinguin un impacte positiu a Encamp, però de polítiques generals. No toca retreure l’actuació del Comú. Potser és una estratègia seva, però aquí no ens hi trobaran.
Sobre la qüestió dels horaris, s’ha reconegut que va ser un error, i la prova és que s’ha promogut una legislació perquè el Govern no hi hagi d’intervenir, sinó perquè hi hagi acord entre els empresaris i els treballadors. Potser no es va valorar tots els paràmetres que s’havia de valorar, perquè és cert que el Pas té uns condicionants que no hi ha a altres llocs. Però no es va fer amb cap mala voluntat, sinó al contrari. Reconeixem que hi ha errors, però també li puc dir que no tornarà a passar, perquè ara coneixem millor les circumstàncies, i va ser gairebé un error de principiant. La llei que vam aprovar és un pas provisional per anar cap a una llei del comerç, que serà una de les grans prioritats de la propera legislatura.

Pel que fa a la gestió de la vall de Madriu, Jordi Font va apuntar la voluntat de regular-la per llei, tot i que també caldrà arribar a un consens que fins ara no s’ha aconseguit.
La llei, malgrat no donar la seguretat total, dóna la seguretat més important que no hi haurà canvis sobtats per decisions circumstancials. El text ja es va presentar fa molts anys. És una cosa que existeix i que és compatible amb el pla de gestió, en el sentit que ho proposem nosaltres: que la llei sigui un marc. Primer, que doni aquesta seguretat jurídica, i que a partir d’aquí hi hagi un pla de gestió en què intervinguin els comuns, com a elements essencials que hi tenen responsabilitat. El Govern també, però molt menys. Crec que és una proposta que no és dolenta, sempre que no es vegi com una llei reglamentística. Els comuns han de tenir la seva paraula i qui miri per la gestió segurament han de ser ells. Potser donaria aquest plus de seguretat i de valor afegit.

¿Seria la llei una de les prioritats del proper Govern?
La prioritat és solucionar l’aprovació d’un pla de gestió. És urgent, perquè si no podem tenir problemes per la declaració. No necessàriament s’ha d’aprovar la llei abans que el pla de gestió, ja que la llei ha de ser una llei marc, no de gestió. Les estructures que hi ha d’haver o les competències han de quedar clares. Com que aniríem en un mateix sentit, no crec que hi hagi d’haver problemes perquè s’aprovi el pla abans que la llei.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte