Gallardo anuncia un pla estratègic d’‘e-sports’ per impulsar el sector

El Govern presentarà el mes vinent un Pla estratègic d’esports electrònics per impulsar el sector, generar indústria i crear un ecosistema propi. Així ho va anunciar el ministeri de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, en el transcurs del debat del projecte de llei d’esports electrònics, text que va ser aprovat amb el suport de totes les forces a excepció del PS, que hi va votar en contra.

Gallardo, que va destacar que amb l’aprovació del text Andorra esdevé “la quarta jurisdicció del món que regula el sector”, va remarcar que la llei s’emmarca perfectament dins els objectius definits en el full de ruta Hortizó 23, i en l’aposta per diversificar l’economia i per nous sectors innovadors, especialment en un entorn d’economia digital. I en aquest sentit va anunciar també, en aquest cas de cara al juny, la presentació de l’Estratègia d’innovació i d’un projecte de llei d’economia digital.

Des del grup socialdemòcrata, el conseller general Roger Padreny va defensar el no de la seva formació advertint que la llei sortida de la comissió després del treball d’esmenes “és pitjor que el text inicial presentat pel Govern” al qual sí que hi haurien donat suport perquè “era una bona llei amb moltes garanties públiques que han acabat caient una rere l’altra”. I en aquest sentit, Padreny va apuntar que la llei final “és desequilibrada i que no respon a l’interès general”.

Des dels grups de la majoria, que van rebutjar la reserva d’esmena dels socialdemòcrates que volia fixar en 16 anys l’edat mínima per poder ser jugador professional d’e-sports, es va defensar el text, “millorat en comissió” segons Gallardo, ja que suposa l’establiment d’un “marc legislatiu capdavanter i innovador” que ofereix la “seguretat jurídica necessària” per poder desenvolupar un sector que creix de “forma important” anualment tant pel que fa a usuaris com a ingressos que genera.

També en l’àmbit digital, i únicament amb els vots en contra del grup socialdemòcrata, el ple va aprovar la presa en consideració de la proposició de llei de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre de registre distribuït i blockchain, un text que recopila “tots els aspectes que hem d’afrontar com a societat digitalitzada”, segons va apuntar el conseller general de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, que va defensar que al marge d’avançar en la transformació digital del país “li dona també noves oportunitats per fer créixer l’economia”.

El conseller general Quim Miró va justificar el no dels socialdemòcrates en el fet que es tracta d’un text que “no està adaptat a la realitat actual” i la redacció del qual crea “confusió” i fa que “no sigui ni clar ni comprensible”. Per tot plegat, Miró va demanar a la majoria que retirés la proposició de llei per treballar-la conjuntament i va oferir la col·laboració dels assessors en la matèria dels socialdemòcrates. Naudi va reaccionar ràpidament acceptant l’oferta de col·laborar amb els assessors i de treballar conjuntament per millorar el text “però via el tràmit d’esmenes”.

Precisament, el paquet legislatiu de l’àmbit digital el va tancar el projecte de llei de modificació de la Llei de serveis de confiança electrònic, un text que posa les bases d’una regulació general de les tecnologies de registre distribuït, com ara el blockchain, i que permet disposar d’un marc general per al desenvolupament de legislacions sectorials basades en aquest tipus de tecnologies.

Filloy acusa el PS de “posar pals a les rodes” en matèria d’habitatge

El debat de l’esmena a la totalitat presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata al projecte de llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) va evidenciar novament ahir al Consell General els dos models diferenciats de com majoria i el primer grup de l’oposició afronten la problemàtica de l’habitatge.

Des de l’executiu, el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va acusar els socialdemòcrates de “posar pals a les rodes” a les polítiques en matèria d’habitatge amb iniciatives com la pròpia esmena a la totalitat contra l’INH o el recurs presentat al Tribunal Constitucional per les disposicions transitòries de la Llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu.

Per la seva part, Sánchez, que va retreure al Govern que sempre “ha rebutjat tots els nostres instruments i propostes” en matèria d’habitatge, va admetre “la complexitat de la situació” però va criticar que des del Govern s’hagi “fiat tota la política d’habitatge a l’INH”.

En aquesta línia, el parlamentari socialdemòcrata va recordar a Filloy que les funcions que la llei atorga a l’Institut Nacional de l’Habitatge “les pot assumir perfectament el departament d’Habitatge del ministeri”. Sánchez va carregar també contra la creació del fons publicoprivat i de l’opció que preveu el projecte de llei de poder donar en concessió l’explotació d’habitatge social, a través de la qual es pretén crear negoci amb l’habitatge social.

Precisament, la col·laboració publicoprivada va ser un dels aspectes utilitzats pel president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, per defensar el projecte de llei de l’INH, que va qualificar de “molt ambiciós”. I és que Costa va posar com a exemples d’aquesta col·laboració la creació de l’Institut Metropolis per part de bona part dels municipis de l’àrea Metropolitana de Barcelona, i la decisió anunciada per l’executiu espanyol de cedir sòl públic per construir habitatge social.

Des de Terceravia, que va votar favorablement a l’esmena dels socialdemòcrates, el conseller general Joan Carles Camp es va mostrar molt crític amb l’actuació de l’executiu, a qui va acusar de “ser part del problema i no de la solució”, ja que considera que “tenen tot el que cal per fer habitatges de promoció pública”. En aquest sentit, Camp va recordar les modificacions fetes a la Llei del sòl els anys 2012 i 2018, moment en què es va permetre als comuns destinar a habitatge el percentatge de terreny rebut en concepte de cessió obligatòria i també poder-hi destinar el percentatge de cessió econòmica. Per això Camp, que es va mostrar convençut que l’INH “no resol el problema de l’habitatge”, va demanar al Govern si sabia quants d’aquests metres quadrats obtinguts des del 2012, o dels diners recaptats des del 2018, s’han dedicat a habitatge.