Gili: “En cap cas hem d’acceptar ingerències d’altres parròquies”

“Les normes per a Escaldes les aprova Escaldes. No veig en cap cas que hàgim d’acceptar ingerències d’altres parròquies i tampoc ho volem fer nosaltres”. Amb aquesta contundència es va expressar ahir la cònsol major de la parròquia, Rosa Gili, en una roda de premsa en què va voler sortir a respondre les declaracions amb què els darrers dies des d’Andorra la Vella, Encamp i Sant Julià l’han assenyalat com a responsable del bloqueig de l’ordinació reguladora. “Diuen que bloquejo? No acceptem una ordinació que no ens agrada. Si això és bloquejar, sí”, va sentenciar.

Gili va assegurar que no hauria volgut haver de fer justament ahir la roda de premsa i es va mostrar “estabornida” per les declaracions sobre la seva absència en la reunió de la comissió de gestió de dimarts. Una absència que va reiterar que va comunicar per un “imprevist personal”. A partir d’aquí, una defensa aferrissada de la legitimitat que té Escaldes per actuar sobre un territori, no tot el de la vall, que defensen que és seu, segons recull el pla d’urbanisme. I és més, al seu entendre el pla de gestió preveu aquesta possibilitat d’actuar individualment, sense haver de demanar permís o informar. “Sembla que Escaldes el que ha de fer és allò que se li diu, i això no ho puc acceptar”, va etzibar.

Així doncs, des del seu punt de vista, “la comissió de gestió té tota la legitimitat i necessitat quan parlem de zones bipartides i tripartides”, però no quan es tracta del territori d’administració única d’Escaldes. “Els quatre cònsols han de manar sobre el que es fa a Escaldes? És el que entenem que no pot ser de cap manera”, va indicar. I és que si bé dimarts es va posar sobre la taula una sentència del 2012 segons la qual la resta de comuns entenen que tot el territori no urbà d’Escaldes i Andorra la Vella és “indivís” perquè mai s’ha arribat a delimitar després de la creació de la parròquia el 1978, Gili ahir ho va rebatre. Amb escriptures i convenis de finals del anys 80, quan es va fer un projecte per crear un camp de neu a la zona de Claror, Perafita i Prat Primer, la cònsol, que va comparèixer acompanyada del seu número dos, Joaquim Dolsa, va explicar que al seu entendre la divisió del terreny està clara.

Cert també que Dolsa va admetre que potser no s’ha acabat d’aclarir mai gaire la diferència entre “titularitat i administració”. També considera una “extralimitació” el fet que s’hagi de comunicar a la comissió qualsevol activitat que es vulgui tirar endavant en el territori d’administració única. “Escaldes és legítima d’actuar aquí. Podem comunicar-ho, però només si ens ve de gust”, va afirmar.

Igualment, va insistir que “la Unesco no ens està dient què hem de fer i què no”, segons ella només demanava presentar “l’estratègia d’accés”. Així, preguntada per un gir “parroquialista” en la seva gestió, va remarcar que “trobareu una cònsol d’Escaldes que defensa Escaldes”, si bé va admetre que hi ha alguns aspectes que havia defensat com a consellera general que potser no eren correctes però perquè “hi havia moltes coses que no sabia. Sempre s’ha generat molta confusió sobre aquest tema”.

Batllia
Gili va apuntar que els darrers dies ha percebut “falta de respecte cap a la parròquia, als ciutadans i cap a la meva persona”, fet que “evidencia la crispació que hi arriba a haver en aquest organisme”. Tot i així es va mostrar optimista de poder “arribar a reconduir” la situació, ja que inicialment tots van coincidir que no s’havia “cuidat prou” el Madriu i va insistir perquè la resta de cònsols donin resposta a la seva proposta de canvi d’ordinació. En cas contrari no va descartar tirar endavant una ordinació pròpia. Preguntada per si la situació podria acabar a la Batllia, pensa que només tindrien recorregut les discrepàncies sobre el territori. I és clar, veient les posicions d’uns i altres, on la principal divergència és precisament sobre la titularitat del terreny, tot fa pensar que potser serà l’única sortida per desencallar la situació. De fet, va qualificar de “surrealista” els plets engegats recentment per Encamp a Padern i que la capital s’hi hagi afegit amb l’argument que el terreny és indivís. “Llavors potser haurem de parlar de qui és el terreny de Carroi”, va apuntar.

La cònsol també troba absurd que se l’acusi de fer “electoralisme” i considera que “potser el que molesta és que estiguem realment movent Ràmio, fent el que demana la Unesco, que la vall sigui viva”.