Diari digital d'Andorra Bondia
Govern cita la llibertat d’empresa per no limitar el turisme rural als pagesos
Govern cita la llibertat d’empresa per no limitar el turisme rural als pagesos

Govern cita la llibertat d’empresa per no limitar el turisme rural als pagesos


Escrit per: 
M.S.C.

El ministre de Turisme, Francesc Camp, va afirmar que el Govern no preveu limitar els allotjaments rurals al sector agrícola tal com demana l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA). El motiu utilitzat per l’executiu per rebutjar aquesta proposta és que aquesta mesura aniria en contra de la llibertat d’empresa. “Entenc que hi ha d’haver una certa igualtat de dret a poder emprendre en aquest negoci si es disposa tant dels diners com de les infraestructures necessàries”, va dir Camp.
El ministre de Turisme va recordar que aquesta és una demanda que va fer l’APRA quan es va aprovar el canvi a la llei per impulsar aquest tipus d’allotjaments i el reglament que el desenvolupa. En aquell moment, però, el Govern ja va comunicar al sector que qualsevol propietari de bordes o de cases ha de poder transformar-les en allotjament rural si així ho desitja, tant si és pagès com si no. “És el posicionament que hem mantingut des del principi. No l’hem variat ni el variarem”, va declarar, i va afegir que tenint en compte que hi ha propietaris de bordes que no són pagesos “no crec que sigui positiu limitar tant aquesta oferta d’allotjaments perquè hi pot haver un perjudici respecte els propietaris de bordes que en poden treure un rendiment”. Al mateix temps, Camp va recordar que “l’estratègia d’allotjament rural fa que sigui molt difícil que sigui un rendiment principal. Sempre és una font d’ingressos complementària perquè 16 places donen pel que donen”.
D’altra banda, el ministre de Turisme també va destacar que el reglament d’allotjaments rurals, tant de bordes com de cases, estableix tres segells diferents. Un d’aquests és d’agroturisme i permet al propietari que tingui una explotació agrícola al costat d’una borda diferenciar-se de la resta d’allotjaments rurals. A banda, hi ha un segell de patrimoni cultural per a les bordes o cases recollides al catàleg de béns immobles declarats d’interès nacional a nivell patrimonial. Finalment, hi ha el segell de bordes properes a camins de gran recorregut (GR)que travessen Andorra i van de punta a punta dels Pirineus.
Camp va acceptar que fins ara s’han obert pocs allotjaments rurals, cinc cases i dues bordes. “No és el que esperàvem en un inici”, va dir. Aquesta xifra no creu que sigui fruit de la reglamentació feixuga, tal com indica l’APRA, sinó pel fet que requereix un esforç d’inversió per oferir el mínim d’equipaments que es necessiten. Considera que en trobar-nos “en una fase molt inicial del creixement econòmic” molts propietaris encara s’ho estan pensant. El ministre va afegir que “si les coses van una mica millor, alguns invertiran més que no han fet fins ara en aquest tipus d’allotjaments”. Amb tot, va remarcar que el turisme rural ha trobat dificultats per créixer també perquè a Andorra ja hi ha una oferta amb 44.000 llits i el mercat no està saturat pel que fa a ocupació. 
Una demanda de l’APRA que sí s’ha tingut en compte en la modificació de la llei de l’allotjament turístic és que no s’obligarà que els allotjaments rurals hagin de ser habitatges d’ús turístic i podran continuar sent d’ús residencial. Camp espera que això “facilitarà els equipaments que s’hagin d’incloure en aquestes bordes i cases”. 
A l’últim, el ministre també va respondre al neguit expressat pels pagesos sobre les bordes de muntanya. Va explicar que s’ha creat aquest tipus per donar sortida als privats que tenen bordes en sòl no urbanitzable, com la vall del Madriu (un allotjament rural ha d’estar en sòl urbà). Això facilita que en puguin treure un rendiment al mateix temps que és positiu per al paisatge. Camp va remarcar que aquestes bordes no poden ser de nova construcció i va assegurar que amb el reglament “serem exigents” perquè cal donar un mínim de serveis al turista. 

Oberts a fixar un registre de comerç per a dos negocis

Una de les propostes de l’APRA és que només sigui necessari disposar d’un registre de comerç per propietaris fins a un màxim de 32 places, xifra que suposa dos allotjaments rurals. El ministre de Turisme va exposar que el Govern està obert a estudiar-ho i valorar-ho en el període d’esmenes al Consell General (està previst que la llei s’entri al setembre). Amb tot, Camp va indicar que caldrà verificar que el canvi sigui just de cara a la resta de tipus d’allotjaments. El ministre va recordar que actualment es demana un registre de comerç per cada hotel, aparthotel o càmping i es va considerar que calia aplicar el mateix sistema per als allotjaments rurals. L’única excepció és per als apartaments perquè una sola empresa pot gestionar desenes o centenars de pisos en diferents edificis. Camp tem que si es permet als allotjaments rurals tenir un registre per 32 llits també els hotels, aparthotels i càmpings demanin el mateix. 

 

 

 

 

Francesc Camp
allotjaments rurals
APRA
llibertat d'empresa
bordes
GR
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic