Govern considera que l'esborrany del pla de gestió del Madriu 'no s'adequa a la llei'

Un dels temes tractats durant la reunió del comitè directiu del Partit Socialdemòcrata, a demanda del comitè parroquial d'Escaldes-Engordany, ha estat el retard en l'aprovació del pla de gestió del Madriu.

Segons el primer secretari, Ferran Goya, el Govern va examinar l'esborrany que els cònsols van fer arribar a Jaume Bartumeu i 'no s'adequa al que la llei estableix per un pla de gestió', sobretot pel que fa a qüestions de reversibilitat, ja que 'no pot ser que si un comú canvia d'opinió en pugui sortir'. Tot i això, Goya ha afirmat que el Govern encara no ha rebut el document 'de manera oficial' i que 'per tant el cònsol major de Sant Julià no pot dir que està esperant una resposta'. Però de fet, segons fonts properes al cas, sembla ser que tots els cònsols implicats haurien estat informats pel Govern sobre la impossibilitat d'emetre un informe favorable, excepte Josep Pintat.

L'any 2004, amb la declaració de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a patrimoni mundial de la Unesco, s'iniciava el procés de creació d'un pla de gestió per garantir-ne la seva protecció. Tot i que el termini d'elaboració del document estava fixat en 18 mesos, han passat sis anys i no només no s'ha aprovat, sinó que a més, s'ha produït un nou pas enrere, amb la consideració desfavorable que ha fet l'executiu de l'esborrany que finalment van arribar a consensuar els cònsols d'Escaldes-Engordany, Encamp, Andorra la Vella i Sant Julià. I és que per poder-se aprovar, el pla de gestió requereix un informe favorable del ministeri de Cultura.

El Govern, que tot i que ja ha fet públic el seu posicionament i hauria informat a tots els cònsols sobre el seu parer excepte al de Sant Julià de Lòria, resta encara pendent de rebre el document 'de manera oficial', tal com ha afirmat Ferran Goya. Segons l'executiu, el pla de gestió conté problemes de reversibilitat perquè 'les marxes endarrere són incompatibles amb la protecció d'un patrimoni de la humanitat' com és la Vall del Madriu.

El primer secretari del PS també ha afegit que 'els cònsols no entenen que el pla de gestió retornarà als comuns unes competències que avui no tenen', ja que durant aquesta situació transitòria, per a qualsevol actuació que es vulgui fer a la vall s'ha de demanar permís al Govern. De tota manera, Goya ha acabat afirmant que pel fet de ser un territori patrimoni de la humanitat, 'deixa una mica de ser patrimoni dels comuns per passar a ser patrimoni més global'.

A més, segons ha apuntat Ferran Goya, hi ha alguns sectors del partit que consideren que si no s'avança amb el pla de gestió, es podria optar per la via de crear una llei de protecció específica per la vall del Madriu, tal com el PS ja va proposar estant a l'oposició i com tenen algunes zones protegides dels països veïns. De fet, hi ha qui pensa que un pla de gestió d'aquestes característiques es podria arribar a contradir amb la legislació andorrana, ja que no hi ha cap marc jurídic que l'empari. Goya també ha explicat que aquest tipus de lleis van sovint acompanyades d'un pla d'ordenació de recursos i d'un pla director.