Govern fa marxa enrere i manté la garantia als inversors en 100.000 €

El Consell General va aprovar ahir, per assentiment de tots els grups de la cambra, la Llei reguladora del fons andorrà de garantia de dipòsits i del sistema andorrà de garantia d’inversions que manté el règim de cobertura de dipòsits bancaris en els 100.000 euros, la mateixa quantitat finalment que en el cas dels inversors que tinguin actius considerats fora de balanç a les entitats del país.
I és que en el projecte de llei inicial presentat per l’executiu la cobertura per a inversors es rebaixava fins als 20.000 euros, un aspecte corregit a través de les esmenes dels grups parlamentaris, inclòs el de la majoria, que també proposava elevar aquesta quantitat. Així, i després de parlar-ne amb el sector, a qui segons va assegurar el titular de Finances, Jordi Cinca,  ja els estava bé la rebaixa, l’executiu, d’acord amb la majoria demòcrata, va optar per fer marxa enrere i acceptar les esmenes per tal de mantenir la cobertura en els 100.000 euros que ja preveia la normativa actual.
Precisament, aquesta “rebaixa corregida” és un dels punts que en què van incidir el conseller general del Partit Socialdemòcrata Pere López i el parlamentari de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, que van acusar l’executiu d’haver creat un “neguit innecessari” entre els ciutadans i d’haver transmès una “mala senyal” als inversors amb la intenció de rebaixar un 80% la cobertura garantida. 
Des del grup liberal, Jordi Gallardo va destacar un projecte de llei “en conjunt positiu” ja que “reforça la plaça financera” tot i que va advertir que “no en resol del tot els riscos i que cal seguir treballant”, mentre que el conseller general d’Unió Laurediana-Independents de la Massana Carles Naudi va destacar que amb aquesta llei “es compleixen els compromisos adquirits amb l’acord monetari”, un fet que constitueix “un bon missatge per la gent del país i les persones estrangeres que fan confiança al nostre sistema bancari”.
El ministre Cinca, que no va voler entrar a polemitzar pels límits de la cobertura tot i que va indicar que en alguns casos excepcionals –en el cas dels dipòsits bancaris– la garantia arribarà als 300.000 euros, va defensar la importància d’un text que homologa amb la Unió Europea la protecció dels titulars de dipòsits i d’inversions a les entitats bancàries i a les entitats financeres d’inversió amb la Unió Europea.
Així, el text preveu que les entitats aportin anualment les contribucions que es determinin per tal que el fons disposi d’uns recursos financers equivalents al 0,8% dels dipòsits garantits abans del 30 de juny del 2024, tal com estableix la directiva europea. A més, preveu aportacions durant vuit anys més de manera que, al final del període, el fons disposarà de l’1,6% de dipòsits garantits. En el cas del sistema de garantia d’inversions es preveu que el fons de garantia disposi de l’1,5% dels recursos el juny de l’any 2020.

El PS reitera la necessitat de dotar el Tribunal de Comptes de capacitat sancionadora

Com és habitual, els grups de l’oposició van aprofitar l’examen i votació dels informes de fiscalització dels comptes de les diferents administracions i entitats del Tribunal de Comptes, corresponents en aquest cas a l’exercici 2016, per posar de manifest novament l’incompliment reiterat d’algunes de les entitats fiscalitzades de les recomanacions del Tribunal de Comptes.
En aquest sentit, el conseller general del PS Pere López va recordar que entre les 48 propostes de resolució aprovades per la cambra durant les dues últimes legislatures hi ha la que plantejava la modificació de la llei del tribunal per tal de dotar-lo de més competències i de capacitat sancionadora per tal d’evitar que, com fins ara, “no passi res” si no es compleixen les recomanacions. Així, López va avançar que de cara a la propera legislatura el PS es compromet a presentar una proposta de modificació de la llei en el sentit de la resolució aprovada per la cambra.
Per la seva part, el conseller general d’Unió Laurediana-Independents de la Massana Carles Naudi d’Areny-Plandolit, que va lamentar que cada any el debat fos el mateix i que “no aporta res de nou”, va assegurar que el fet que cada exercici es repeteixin les mateixes recomanacions “sona una mica a prepotència” d’aquestes entitats que no compleixen, i fins i tot del Govern que aquesta vegada “ha presentat les al·legacions fora del termini establert”. Quant a les entitats i organismes incomplidors, Naudi va posar d’exemple Andorra Turisme, que torna a incomplir un dels preceptes de la regla d’or ja que el seu endeutament supera els seus fons propis i continua sense adaptar els seus estatuts, i el de l’Autoritat Financera Andorrana –abans INAF– que ha presentat els comptes fora de termini. En aquest sentit, Naudi es va demanar amb ironia pel que passaria si una empresa no presentés els seus comptes a temps.
També des del grup liberal, el conseller general Jordi Gallardo va expressar la “preocupació” pels “incompliments reiterats”, i va apuntar també que cal que les formacions polítiques donin exemple i compleixin també amb les seves obligacions.
Des del grup demòcrata i l’executiu, el parlamentari Marc Ballestà i el ministre de Finances, Jordi Cinca, van incidir en el fet que malgrat que “encara quedi feina per fer”, les recomanacions del Tribunal de Comptes han anat disminuint exercici rere exercici. Cinca va precisar que en el cas de la fiscalització dels comptes de Govern, s’ha passat de 70 recomanacions el 2011 a 36 el darrer informe.