Gràcies a Déu i també a tu, Nemesi

Era el 28 de juny del 2006. L’aleshores bisbe emèrit d’Urgell, Joan Martí Alanis, s’acomiadava en una carta de qui havia estat el seu representant personal, Nemesi Marqués, amb aquestes paraules: “Deo gratias. I també a tu. Una abraçada”. El motiu d’aquell intercanvi era la lectura del darrer volum que havia escrit Marqués sobre la reforma de les institucions andorranes, una reforma que tant l’un com l’altre no només van testimoniar, sinó que en van ser part activa i promotora el darrer terç del segle XX. Qui va ser copríncep d’Andorra entre 1971 i 2003 reaccionava d’aquesta manera al text de Marqués: “he tingut la sensació de retornar màgicament a temps passats i comprovar que batallàvem des del principi per arribar allà on ara Andorra és políticament. Que bé que férem de treballar sempre en equip i sense abdicar mai del principi d’aclarir i actualitzar la situació política d’Andorra”.

Nemesi Marqués ha dedicat “tota la vida” a Andorra, segons glossava ahir l’advocat i notari Joan Josep López Burniol en l’acte de presentació del llibre La Constitució del Principat d’Andorra: la resposta als reptes de les institucions preconstitucionals en el segle XX (1930-1993) al vestíbul del Consell General. L’acte, solemne, era seguit amb atenció per les autoritats, amb el copríncep episcopal, Mn. Joan-Enric Vives, al capdavant, acompanyat de la síndica general, el cap de Govern i el director del gabinet del representant del copríncep francès, Pascal Escande, entre molts altres. Fins a quaranta persones i no més per les restriccions d’aforament que encara imposen les mesures contra la Covid-19.

Marqués escoltava com López Burniol desgranava el contingut del seu llibre i, a la mirada, encara hi lluïa l’emoció de quan, minuts abans, havia atès els mitjans de comunicació i havia recordat la figura, i sobretot la persona, del bisbe Martí Alanis. Perquè  el volum que havia pogut llegir Martí Alanis aquell mes de juny del 2006 encara no contenia el que finalment ocupa la meitat del llibre que ahir es presentava en públic: les més de 300 pàgines dedicades a ell i al paper que va jugar, decisiu, perquè Andorra tingués la seva Constitució.

En el seu llibre, Nemesi Marqués parla de totes les qüestions que al llarg del segle XX, i especialment a partir del 1930, van evidenciar que les institucions andorranes necessitaven una reforma en profunditat per adaptar-se als nous signes dels temps: canvis econòmics i socials que s’anaven succeint i que necessitaven una resposta en l’àmbit polític. És més, Marqués posa en relleu el paper de tres coprínceps episcopals (Justí Guitart, Ramón Iglesias i Joan Martí)  pel que fa al reconeixement de la sobirania d’Andorra, condició necessària perquè s’iniciés finalment el procés constituent: “el bisbe Guitart (1920-40) va haver de combatre la idea que Andorra era una cosobirania d’Espanya i França i el  bisbe Iglesias (1943-60) va aconseguir que Espanya respectés la sobirania del copríncep i, de retruc, la sobirania d’Andorra. Però va ser el bisbe Joan Martí (1971-2003) qui va fer un pas decisiu: ell sempre va defensar Andorra com un Estat, va ser pioner i impulsor de la Constitució, com reconeixia el mateix síndic quan aquesta es va promulgar”.

El llibre que es va presentar ahir al Consell General s’ha convertit, des del mateix moment de la seva publicació, en obra cabdal per entendre la història d’Andorra i, molt especialment, la transformació política i institucional del segle XX. Moltes gràcies, Nemesi Marqués.