Hinojosa va deixar de comparèixer al Consell General per les amenaces

El ministre de Finances, Eric Jover, ha revelat avui que el fins fa pocs dies president de l’Agència estatal de resolució d’entitats bancàries (AREB), Albert Hinojosa, no ha comparegut davant del Consell General des del 23 d’octubre del 2018 a conseqüència de les “greus amenaces” de què va ser víctima durant l’any 2019 i que van comportar que tant ell com la seva família rebessin protecció policial. D’aquesta manera, a la pregunta formulada pel conseller general del PS Joaquim Miró sobre els motius que haurien portat Hinojosa a abandonar el càrrec, així com al fet que no hagués comparegut davant la Cambra en tota la present legislatura, Jover ha assegurat que els motius de la renúncia són “purament personals” i que el fet que Hinojosa deixés de donar compliment a allò que disposava la Llei 8/2015, mitjançant la qual es creava l’AREB i s’hi establien les condicions per al control parlamentari, és una decisió que ell com a ministre assumeix personalment perquè així li ho va aconsellar.

Va ser el mes de maig del 2019 quan es va fer públic que l’aleshores president de l’AREB rebia amenaces arran de l’afer BPA. En aquell moment, Hinojosa va comunicar al ministre de Finances, que és qui té la potestat de designar el president de l’AREB, la seva intenció de renunciar al càrrec. Amb tot, Hinojosa va accedir a seguir exercint la presidència en funcions mentre no se li trobés substitut. En aquest punt, Jover ha explicat que la llei original, la del 2015, establia uns criteris molt restrictius a l’hora de nomenar el president de l’AREB, ja que s’havia de fer entre els alts càrrecs del Govern, i que no ha estat fins a l’aprovació de la nova llei del 2021 que s’ha eliminat aquest requisit.

Tot i que ha aclarit que l’AREB és “un òrgan independent” i que per tant no era ell qui podia prendre aquesta decisió, Jover sí que ha admès haver plantejat a Hinojosa de no comparèixer davant del Consell General “mentre estava en funcions, mentre estava amenaçat i mentre no el podíem reemplaçar perquè no corregués un perill més gran”.

Les explicacions ofertes pel ministre de Finances han rebut com a resposta la intervenció del conseller general socialdemòcrata Jordi Font, que ha desitjat que Hinojosa deixi de ser víctima d’amenaces ara que finalment ha deixat el seu càrrec al capdavant de l’AREB. D’altra banda, Font ha demanat en quants procediments judicials s’ha vist involucrada l’AREB i Jover ha respost que en total ha hagut de fer front a 177 procediments, si bé 22 d’ells s’han circumscrit a la via administrativa. Pel que fa als procediments pròpiament judicials, 134 s’han resolt a favor de l’AREB (50 en primera instància i 84 en segona) i 21 procediments més estan en curs. El titular de Finances s'ha congratulat del fet que totes les resolucions judicials hagin estat favorables a l’AREB i ha dit que això hauria de refermar la confiança en aquesta entitat.

Allò que no ha respost Jover és si ja hi ha triada la persona que substituirà Hinojosa al capdavant de l’AREB. Amb tot, ha assenyalat que la llei fixa que el vicepresident és qui assumeix les funcions del president “en cas de vacant, absència o malaltia”.

Pintat s’encara a jover

Igual que en ocasions anteriors,  el ministre de Finances ha insistit que els comptes de BPA no poden ser lliurats al Tribunal de Comptes perquè, tot i haver estat intervinguda per l’AREB, segueix sent una entitat privada. Això ha provocat una intervenció airada per part del president del grup parlamentari de Tercera Via + Unió Laurediana, Josep Pintat, que considera que no lliurar els comptes de BPA implica ignorar l’informe de la comissió legislativa de Finances que acompanyava les liquidacions del Tribunal de Comptes, aprovades pel Consell General el desembre passat. Pintat ha amenaçat fins i tot d’anar a la Justícia. El cert és que, formalment, el Consell General només aprova les liquidacions i no pas l’esmentat informe. 

Riva confirma contactes oficials pels Jocs d’hivern

El grup parlamentari socialdemòcrata ha formulat avui una pregunta amb relació a l’organització dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern 2030. En concret, el seu president, Pere López, ha demanat pels contactes que s’han establert perquè Andorra formi part d’aquesta candidatura dels Pirineus i ha destacat la rellevància que podrien tenir per al territori, especialment en matèria d’infraestructures. I és que, segons ha apuntat, la celebració dels Jocs podria comportar “una millora dels accessos per carretera i per tren entre l’àrea metropolitana i el Pirineu”.

De la seva banda, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, ha manifestat la predisposició del Govern a formar part de la candidatura amb el potencial que té el país tant d’infraestructures esportives i hoteleres com d’experiència en l’organització de campionats d’esquí d’àmbit mundial. “Hi ha hagut intercanvis bilaterals en els quals s’ha mostrat l’interès i la predisposició a poder ajudar i a millorar la candidatura” i se n’ha informat tant el govern espanyol com català, ha indicat. 

Vilarrubla explica que hi ha 83 baixes a les escoles

Pel seu cantó, la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, ha preguntat sobre les baixes laborals entre el professorat, així com sobre la seva cobertura, després de les declaracions fetes per la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, a la cloenda de la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra. Vilarrubla ha respost que, dels 855 treballadors del sistema educatiu andorrà, n’hi ha 83 de baixa, encara que no tots per culpa de la Covid. D’aquestes 83 baixes, 70 estan cobertes. La responsable d’Educació ha dit que les baixes estan repartides entre els diferents centres, cosa que en “facilita la gestió”.