Indignació per la sentència “‘injusta” i crida a Andorra a posicionar-se

“No és justícia, és venjança.” Sota aquest clam es van unir ahir unes 400 persones per denunciar la sentència “injusta” del Tribunal Suprem que condemna els membres del govern català i els líders de les entitats independentistes a penes d’entre 9 i 13 anys de presó. Dues convocatòries, una a la plaça de The Cloud i l’altra a la Rotonda, que van confluir després d’una improvisada manifestació per l’avinguda Meritxell. 

Des de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) d’Andorra es va denunciar que aquesta és una sentència repressiva, que vol estendre la por entre la població i que està carregada d’odi. També es va assenyalar la deriva autoritària de l’Estat espanyol i el seu cap d’Estat, “hereu del franquisme”. “Ens sentim desemparats” però dempeus, va exposar la coordinadora de l’entitat, Roser Gordillo, per tot seguit cloure el parlament demanant unitat per la llibertat. 
Entre els concentrats, el principal sentiment compartit era el d’indignació. El Pere considera que la sentència és un “error jurídic, polític i moral perquè els violadors de la Manada van tenir dret a recurs dos cops, i en canvi, en aquest cas en què no hi ha hagut violència, no”. També l’Ester denunciava que aquesta és una sentència pròpia d’una dictadura i instava el Govern andorrà a posicionar-se. “El Govern s’hauria de posar al costat de la democràcia, perquè si no tornarà a tenir refugiats polítics com pel franquisme”, va exposar. De la seva banda, el Carles explicava que va sortir al carrer per protestar contra una sentència que és “una farsa” i perquè és “injust” engarjolar les persones que han permès al poble votar i expressar la seva opinió. Més enllà, el Pere remarcava que la sentència és “indignant i desproporcionada” i un ciutadà francès, l’Olivier, explicava que es va unir a la protesta perquè “els francesos som republicans” i perquè aquesta és una sentència política. Així va lamentar que al país veí del sud s’està condemnant a presó per manifestar-se. La Joana qualificava la sentència “d’injusta” i “desproporcionada”, tot i que acceptava que Andorra poca cosa pot fer en aquest assumpte, mentre que la Conxita remarcava que és una situació similar a la del president català Lluís Companys però sense haver afusellat ningú. “Si no fóssim al temps que som hi hauria milers de catalans a les cunetes”, va afegir. També l’Ignasi veu la sentència com “un pas enrere” i assenyala que “Espanya sembla que sigui en blanc i negre”. Considera que Andorra s’hauria de posar “a favor de la justícia”. A l’últim, el Gerard va indicar que sentia impotència, ràbia i tristor perquè no es veu una sortida. “Ja ens ho esperàvem, però és molt trist”, va concloure. Tres quarts d’hora més tard, un centenar de persones es va traslladar fins a l’Ambaixada espanyola (protegida per un desplegament policial). Els manifestants van cridar “no som violents” i “és venjança, no és justícia” al mateix temps que es va demanar la llibertat dels presos polítics i que Andorra es posicioni en l’afer.
Des del Partit Socialdemòcrata, el primer secretari, Gerard Alís, va afirmar que es miren amb “respecte i distància” la sentència i encoratgen els partits polítics espanyols a resoldre la crisi a través del diàleg. També va dir que Andorra no pot intervenir en aquest cas i es va mostrar a l’espera que les conseqüències de les protestes a Catalunya tinguin el menor impacte possible al país. Des de Liberals d’Andorra, Marc Magallón es va limitar a lamentar que no s’hagi pogut resoldre la situació abans de judicialitzar-la i va alertar del risc que les manifestacions afectin l’economia andorrana.
Les mobilitzacions a Catalunya van provocar afectacions a les línies de transport regular fins a Andorra. El principal problema va ser l’accés a l’aeroport. Andbus va haver de traslladar la sortida des de la T1 a la T2 i va poder oferir tots els serveis a excepció d’un. Directbus va registrar alguns retards i un vehicle no va poder arribar a l’aeroport.

Els bisbes criden a trobar una solució política 

Els bisbes de Catalunya van assenyalar que cal respectar la sentència “emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus”. Amb tot, afegeixen que “la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei” i defensen l’ús del “remei de la misericòrdia” en lloc “d’empunyar les armes de la severitat”. Així, apunten que no és condemnant com cal atendre les necessitats “del nostre temps”. És per això que exposen que és necessari aplicar “la via de la misericòrdia” per “desactivar la tensió acumulada aquests darrers anys” i retornar al camí del diàleg entre els governs espanyol i català per trobar una solució política. També recorden que “Catalunya no és una societat violenta” i lamenten que la presó preventiva dels líders independentistes hagi durat gairebé dos anys, “i l’hem viscuda amb la pena al cor que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics”.