Diari digital d'Andorra Bondia
El candidat de Liberals, Josep Maria Cabanes.
El candidat de Liberals, Josep Maria Cabanes.

Josep Maria Cabanes: “Cal definir quants més cabem al país i augmentar els requisits per a la inversió estrangera”


Escrit per: 
Victòria Gómez Pérez / Foto: Facundo Santana

Josep Maria Cabanes va donar la campanada guanyant les primàries de Liberals, fet que va provocar l’escissió del partit. Ara, i si com diu, el poble li fa confiança, lluitarà per recuperar l’Andorra dels bons sous i habitatges dignes alhora que mirarà al futur, acotant la capacitat d’absorció del país perquè tothom hi trobi una bona qualitat de vida.
 

Vostè sempre parla de recuperar l’Andorra d’abans. Com era aquella Andorra?
És una Andorra de no fa tant temps, en la qual tothom tenia feina, guanyava un bon sou, hi havia habitatges dignes i assequibles i tothom que arribava al país era benvingut. És cert que tots hem treballat sempre moltes hores, però aleshores es veia compensat per la qualitat de vida: es donava molt i es rebia molt. Actualment, hi ha un desequilibri de l’economia i és evident que quan quelcom creix tan de pressa, com ha passat, deixa un rastre pel camí amb diferents punts febles urgentíssims a resoldre. Parlo de l’Andorra d’immigració, integració i implicació dels últims 90 anys. Aquesta és l’Andorra que somiem.  
 
Però els temps canvien. I les persones també.
Sí, però ens ha fallat el control sobre l’obertura d’inversió estrangera. En el seu moment, tots hauríem fet el mateix, i qui digui que no, menteix. És a dir, es van posar els mínims requisits per atraure el màxim d’empreses que vinguessin a crear riquesa i exportar. Vista la situació d’altres països, hem tingut una allau enorme mantenint paràmetres tan importants com la seguretat, però hem de tenir en compte que tenim l’espai que tenim, que les infraestructures són les que són i que cal definir exactament quants més cabem al país. Per sort, el 90% del territori és comunal i això fa que tinguem garantides les nostres muntanyes immaculades i verges. A partir d’aquí, s’ha de modular, sobretot augmentant els requisits per a la inversió estrangera i els residents passius, si no, continuarem morint d’èxit. En qualsevol ciutat del món, quan es viu una gran afluència d’economia tots els preus pugen, però aquí, els últims tres o quatre anys no s’ha intervingut amb prou contundència i se’ns ha escapat una mica de les mans.
 
Què serà el primer que farà si arriba al despatx de Prat de la Creu?
Justament incrementar els paràmetres i els requisits per rebre inversió estrangera i residents passius i definir quanta població més podem ser, perquè el poc espai que ens queda sigui per a aquells que aportin valor afegit, creïn mà d’obra i exportin a l’estranger. A més, hem de recuperar el nostre talent jove, perquè molts dels que marxen no tornen i estem perdent les nostres arrels i identitat.
 
Quina solució proposa per a l’habitatge?
Molt senzill: els diners que es posen a un lloc s’han de treure d’un altre. En habitatge hi ha dues parts: una, com ja s’ha impulsat des del ministeri d’Habitatge i Territori, amb el liberal Víctor Filloy, intentar que un màxim de ciutadans pugui accedir a una propietat donant-los una sèrie de facilitats, i l’altra, construint pisos de lloguer a preu assequible, tenint en compte que el problema del país no és de 50 famílies, sinó de 5.000. Res és la solució, però tot aporta i qualsevol iniciativa és benvinguda, si bé és cert que això també esgota els pressupostos dels comuns i de l’Estat. La millor fórmula és la del fons d’economia real, perquè els inversors obtenen rendibilitat alhora que els arrendaments no poden ser desorbitats. Això permet tenir un habitatge per a les persones que més ho necessiten i fer baixar el preu de la resta, trobant equilibri, qualitat de vida i felicitat. Però els diners han de venir del privat. L’adjectiu publicoprivat és molt agradable i fàcil, però, d’on surten els diners? Al final, hem de tendir més a la compra i no tant al lloguer.
 
Però, per moltes ajudes que doni el Govern, no tothom es pot permetre una hipoteca. No creu que el problema és més estructural?
Nosaltres no som intervencionistes, però sí que creiem que s’ha d’anar apujant gradualment el salari mínim i que les empreses han de tenir una gran prosperitat econòmica, perquè si no guanyen diners, no poden pagar grans sous. De fet, entre els anys 90 i el 2007 fins que va haver-hi el crac de les immobiliàries, els sous eren altíssims, per què? Perquè es guanyaven molts diners. I nosaltres hem d’afavorir que el privat doni la volta a l’economia.
 
L’urbanisme se n’ha anat de mare?
Hi ha gustos per a tothom. Hi ha a qui li encanten les torres i a qui no li agraden gens... Es fa difícil opinar, l’urbanisme creatiu és interessant, però Andorra és un país de muntanya.
 
I més enllà de les torres?
Torno al principi: hem de saber quants podem ser. Una cosa és que vostè sigui andorrana, o porti tota la vida aquí, i es vulgui fer un xalet o un edifici de tres pisos perquè té tres fills. Endavant. Però per a la inversió estrangera, hem de saber quants podem ser i a partir d’aquí definir si podem fer mil pisos o dos mil. 
 
En el programa electoral diuen que milloraran el sistema de salut. Com?
S’ha d’ampliar tant l’hospital com el centre de dia i sobretot millorar el Servei d’Urgències, que avui té tanta mala fama perquè està saturat. Nosaltres som partidaris del consens i aquests dies hem parlat amb el Col·legi de Metges i el d’Infermeres i ens han proposat dotar els CAP parroquials de mitjans perquè només es recorri a l’hospital en els casos més greus. 
 
Com s’ha de redefinir el sistema de pensions?
Aquest és un tema que tenim molt clar. S’han d’apujar les cotitzacions, però amb consens amb els agents econòmics i socials. Si fos ministre de Salut, jo no em veuria amb cor de sortir públicament i dir: apujarem un 4%! No, perquè si els empresaris no ho poden pagar, farem caure el castell de cartes; cal un pla progressiu en què tothom pugui assumir la seva part i, en cap cas, podem posar en perill l’economia. Des del dia 1 en què una persona s’incorpora a la vida laboral ha de tenir la mentalitat de contractar un fons de pensions privat, perquè si ens acostumem a això, al cap de 30 o 40 anys tindrem una pensió digna, a banda de la de la Seguretat Social. També es podria incloure un tipus de gravamen en els productes de luxe, que no sigui gaire alt, però sí que aporti alguna cosa a la branca de jubilació. Si no hi ha diners, en una campanya electoral es poden fer volar coloms, però l’endemà hi ha problemes, i les arques de l’Estat no estan per donar duros a quatre pessetes. 
 
És partidari de la jubilació als 67 anys?
Crec que abans hem de trobar fórmules per evitar-ho. No és que hi estigui en contra, però quan has estat 30 o 40 anys treballant per a un país tens dret a descansar. Si s’està en forma, a nivell de salut mental i física, bé, que cadascú faci el que vulgui. Jo, per exemple, no em plantejo plegar, perquè crec que puc aportar molt, i a diferència d’altres, m’agrada molt estar al carrer i que la gent em conegui. 
 
Cal apujar impostos?
No.
 
Quant a infraestructures, què va abans, el vial de Sant Julià o el de la Massana?
Nosaltres som nacionalistes i ens estimem per igual totes les parròquies i el que hem previst és fer-los en paral·lel. Fa més de 10 anys que no es fa cap infrasctructura important i això és un caos i un fracàs. Una vegada més, som imaginatius i creiem que els dos vials tenen la mateixa importància i s’han de fer sense suposar un perjudici per als pressupostos de l’Estat. És a dir, cal concertar un préstec, no un peatge, a 25 o 30 anys perquè es pugui anar pagant fins a amortitzar-lo. A part d’això, ningú parla del nyap de les quatre vies de Sant Julià a la frontera amb Espanya i que s’ha de resoldre de manera fulminant. També hem de recuperar el pla nacional d’Adellach, que es va fer als anys 70 i no s’ha tingut mai en compte. Adellach era un home molt intel·ligent, que es va avançar al seu temps i preveia com haurien de ser les infraestructures si la població es dupliqués o tripliqués. Incloïa una variant des de la caserna de bombers de l’Obac fins a la cruïlla d’Engolasters que permetria descongestionar tota la zona d’Andorra la Vella i Escaldes. Una altra obra necessària és la de l’entrada nord del país a través de la desviació de la solana del Pas de la Casa, que aniria a parar a l’Hospitalet i evitaria problemes de bloqueig de la carretera per neu o esllavissades.
 
Un dels temes estrella de la campanya és el tren, que ara sembla que tothom n’és fan. Vostès també?
Nosaltres som fans de tot el que es pugui pagar. Portar el tren de l’Hospitalet al centre d’Andorra la Vella costa 4.000 milions d’euros. Ja no cal que digui res més. Una altra cosa és que per la part espanyola es fes arribar de Lleida a la Seu, i des d’allà sí que faríem tot el possible perquè arribés a Andorra. Però potser seria més fàcil negociar amb l’Estat espanyol que fes un tercer carril reversible de la frontera a la Seu i amb això ja es milloraria moltíssim. 
 
I respecte als projectes aeronàutics, què en pensen?
Gràcies al ministre liberal Jordi Gallardo avui tenim un aeroport que funciona: el de la Seu d’Urgell. Ara hem d’ampliar els vols amb París, Londres i Mallorca i, en una segona fase, també a Bordeus i Lisboa. Des dels anys 90 que tots els partits portem als programes electorals que farem un heliport i no l’hem tingut fins ara, gràcies, altra vegada, al ministre Gallardo. Potser calen un parell més per cobrir la resta del territori, però el primer pas ja està fet. 
 
El transport públic ha de continuar sent gratuït?
A hores d’ara, tal com està l’economia, es fa difícil carregar més la població, però nosaltres som més del parer de fer-lo simbòlic que no pas gratuït. Un euro, dos euros o tres euros al mes, per exemple.
 
Demanen alentir les relacions amb Europa.
Hi ha dues qüestions: l’econòmica i la política. L’econòmica sempre ens ha donat bons fruits, però quant a la política, hem de tenir en compte la sostenibilitat les empreses, les quotes d’immigració, la seguretat ciutadana... Això ho hem de mantenir i tractar amb cura. És molt fàcil anunciar coses, però és impossible rebre més gent de la que el país pot assumir. La Unió Europea ha d’entendre que el nostre sòl edificable és el del 10% del total del territori i que els recursos són limitats, de manera que no ens podem aventurar a acceptar gent a la qual no li podem garantir una bona qualitat de vida. Un cop tinguem l’esborrany definitiu, farem un estudi d’impacte per saber les conseqüències d’un sí o un no en el referèndum sobre l’acord d’associació.
 
També proposen el Dia de la cultura andorrana.
Miri, som un país extraordinari i gairebé tothom parla tres idiomes, però el nacional, el català, cada vegada està més desarrelat. S’ha de potenciar el català a les escoles i marcar un posicionament cultural amb la qual tots ens identifiquem. No es per fer el paripé, sinó per fer valdre les nostres tradicions.
 
Avortament sí o no?
Nosaltres mai hem deixat desatesa cap dona, i mai la deixarem, però hem respectat les institucions. Actualment, s’està intentant trobar una fórmula per despenalitzar en els tres supòsits bàsics (violació, malformació o risc per a la vida de la mare) i en això treballem.
 
Aleshores, avortament sí.
Només en els tres supòsits.
 
Què passarà si Liberals no entra al Consell General?
Res. Liberals sempre farà propostes per al poble allà on sigui. Som el partit més antic de la història d’Andorra, fundat l’any 92, hem governat durant 14 anys amb majoria absoluta, l’última legislatura ho hem fet en coalició i no despareixerem. 
 
I amb vostè?
Jo he treballat tota la vida per al poble, des de principis dels 90 fins al 2007 fent política directa i, des de llavors, indirectament. Passi el que passi, jo continuaré sent el mateix, i se’m podrà continuar trucant a qualsevol hora per qualsevol motiu, i no em causarà cap trauma si no entrem al Consell, perquè jo no soc aquí per la cadira. 
Andorra
eleccions
liberals
cabanes
població
inversió estrangera

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte