Josep Pintat: “La política fiscal no ha de servir per recaptar, sinó per generar riquesa”

El  candidat a cap de Govern de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Pintat, defensa la seva formació com a única alternativa real a dos blocs: DA i PS, que tot i semblar antagònics “són el mateix” i condemnaran el país “al mateix que ja s’ha vist en la darrera legislatura”. Pintat retreu que es parli de mesures a curt termini, que “ja s’haurien pogut aplicar”, i lamenta que no s’encarin els reptes de futur.  

Terceravia s’ha presentat durant la campanya com una alternativa a dos blocs que diu que són el mateix.
Així s’ha vist durant la campanya, i el que s’està dibuixant avui a Andorra és una repetició del que hem vist aquesta darrera legislatura. Són situacions que els nostres ciutadans crec que no es mereixen, perquè això serà més del que ja hem vist. S’ha de dir clar i s’ha de tenir clar diumenge.

D’entrada, però, costa imaginar que Demòcrates i el PS siguin el mateix.
Mirem l’essència. El PS proposa un increment de fiscalitat brutal, els liberals d’esquerra continuen alimentant la despesa que s’haurà de pagar amb aquest increment de fiscalitat, i els primers que van situar el model fiscal per atreure inversió de fora el que han fet és crear més patiment, hi ha més diners però també més necessitats. Per tant aquest joc va del mateix, i això mereix un plantejament i una reflexió. Tots estan plantejant mesures a curt termini, mesures que es podrien haver aplicat en el darrer mandat i que no ha estat així. En unes eleccions el que s’ha d’encarar són els reptes de futur i a totes les propostes que he vist no hi són, només hi ha el curt termini. 

Com ha rebut la ciutadania la proposta de Terceravia?
Molt positivament perquè  pensen en aquesta realitat, en què sense misericòrdia s’està jugant amb els seus sentiments, el seu patiment i veuen més del mateix, no un horitzó clar. I és això el que els preocupa. Per tant una proposta com Terceravia la veuen bé, estan molt receptius. D’altra banda veiem que manifesten que existeixen vuit propostes, i la vuitena és l’abstenció.

Quines expectatives s’han marcat?
Les expectatives s’han anat assolint. Es volia crear una estructura amb voluntat de projecció de futur i s’ha fet amb gent que està molt il·lusionada i que ara s’enfronta a unes eleccions. I aquí hi ha un dels mèrits importants del que és Terceravia, que és gent que no tenen experiència en política, que té, però, preocupació i sentiment pel país. Un cop fet això, l’objectiu era presentar propostes als ciutadans, s’ha fet i a partir d’aquí que siguin ells mateixos qui escullin i decideixin.

No són presents a la Massana. Se senten representats amb la candidatura de CC?
Ciutadans Compromesos és Ciutadans Compromesos i Terceravia és Terceravia. Amb el senyor Carles Naudi hem tingut sempre bona relació i en un futur, on ens situïn els electors, ja veurem  si podem articular algun tipus de col·laboració.

S’han plantejat alguna política de pactes? 
No em plantejo cap política de pactes. L’únic és amb  la ciutadania. I a la vista de com està girant tota la campanya, que no hi ha projectes reals de futur per al país, o retornem al que és el realisme, sinceritat, que només es podrà fer passats els comicis, o no hi ha res a plantejar.

Excepte una formació, totes coincideixen que cal anar cap a Europa, però no en la forma d’anar-hi. 
Tal com diem al nostre programa, volem unes relacions estretes amb Europa. En tot cas el que sí que compartim són els valors que fonamenten la Unió Europea, la llibertat, la cooperació mútua, el progrés, la solidaritat... Som conscients que Europa vol que Andorra sigui pròspera i al mateix temps Andorra vol prosperar de la mà d’Europa. Per tant, per a Terceravia és important que realment es defineixi, es plasmi, es debati amb tots els actors econòmics i socials on hem d’esmerçar els nostres esforços en aquestes negociacions. Es consensuï una estratègia i es plantegi amb unitat a la Unió Europea. Tenim un principi molt clar basat en la cooperació, i aquesta basada pràcticament en dos eixos. Un, que Andorra no quedi descuidada al fons del Pirineu, que en cas que li costi adequar-se a aquest nou marc, que és canviant, que pugui comptar amb la cooperació d’Europa per tal de poder contribuir a mantenir els seus nivells de benestar. I l’altre, que si per motius imprevisibles, de conjuntura internacional,  la Unió Europea ha de prendre les seves decisions que Andorra no es vegi arrossegada. Hi ha d’haver garanties en aquest sentit, això és el punt més important de la negociació. Cal garantir que l’encaix en aquest mercat interior no ens posi en una situació de risc.

Creu que pot haver-hi marge per canviar el que ja s’ha negociat fins ara, o ja s’ha anat massa endavant?
L’informe del senyor López Aguilar ja va passar un missatge molt clar a la Comissió Europea: que l’actual Govern no havia exposat ni explicat les coses als ciutadans, i quan això ha estat així posa en evidència que aquest acord, que és per a les futures generacions, no s’ha portat de la millor manera. Per tant tot, i més si estem en el principi que no hi ha res tancat fins que tot estigui tancat, s’ha de poder, en el marc de les negociacions, intentar reequilibrar-ho i plantejar alternatives. Com i quan? Avancem en d’altres aspectes però, sobretot, centrem-nos en aquesta cooperació, perquè les coses són clares. Hi ha negociació, si es vol. I si hi ha acord, hi ha d’haver cooperació, això va unit, si no, no s’entén. Un altre punt important és conèixer bé les singularitats de la Unió Europea i també que et coneguin bé. No pot ser que s’hagin dut a terme aquestes negociacions i si la UE té una legislació clara coneguda per tothom, que tu no la coneguis i que la vagis descobrint en el marc de la negociació. Això denota que anem a remolc, que no hem anticipat. I això encara es denota més quan mirem tota l’aproximació a Europa des de l’any 2009. Aleshores, un Govern liberal plantejava un espai econòmic europeu o estructura equivalent, després va venir el Govern del PS, el 2010, amb una posició que era una Andorra sense fronteres amb el concepte de mercaderies, finalment el Govern demòcrata a través de diferents non papers ha variat les posicions fins a arribar a aquesta última, que ha donat peu a les negociacions. Si tot això canvia, les diferents posicions del Govern d’Andorra per què ho fa? Què és el que ho justifica? 

No sembla la millor imatge de cara a la UE.
Allà no sé com ens tindran catalogats, perquè cada Govern va amb una posició diferent. I els que estan allà actualment negociant són allí amb unes línies vermelles, això no vull, això tampoc, això no vull... Després de tants anys al final ens diran diguin què volen perquè el que no ja ho sabem, però diguin el que volen i no vagin canviant de posicions. Això no són formes de fer, ni de tractar aquests acords. Pensem que si en el passat Andorra ha sabut tenir bons acords amb la Unió Europea ara també ho pot fer. Però no amb aquestes bandades, ni bloquejant-se en línies vermelles i explicant posicions que no han sabut transmetre, ni exposar, ni amb voluntat de consensuar. Aquest és el debat.

Terceravia aposta per consolidar un model econòmic com a base per redreçar la situació actual. 
Si no hi ha creixement econòmic hi haurà més patiment. Avui dia l’Administració està recaptant més diners que no recollia abans i la situació cada vegada més està empitjorant. Paral·lelament, el nostre model de creixement econòmic està basat en uns paradigmes que avui dia ja no hi són. I per tant aquests sectors tradicionals s’han de cuidar, i aquí plantegem diferents propostes. D’altra banda, si es té la intenció d’atraure nova economia, nous sectors de valor afegit, talent i ja disposem d’una fiscalitat baixa, per què no venen? Aquí hi ha un problema.

I la solució passa per la política fiscal?
Sí, la política fiscal és un instrument que no ha de servir per recaptar, sinó per generar riquesa. Si volem aquests nous sectors i talent és important posar un marc fiscal adequat. I el primer punt d’aquest és que hi hagi seguretat jurídica, perquè si no hi és la gent no ve. I això ja s’hauria pogut fer. Creiem que l’impost de societats i l’IRPF s’haurien de simplificar, vist que la magnitud del que estem recollint no justifica estructures tan feixugues, i no estic pas parlant de reduir els tipus. Volem mantenir la pressió fiscal i se l’ha de dotar d’altres elements, règims especials permesos per l’OCDE i la UE i que ja usen altres països, que permetin generar benestar. I després és important, si es vol ser competitiu, conèixer com evolucionen els canvis al nostre entorn. La política fiscal de cada país evoluciona, i si un vol ser competitiu no pot anar a remolc. Si parlem de competir, si parlem d’atreure, o els captes tu o els capta un altre. Per tant s’ha de saber vendre molt bé el nostre posicionament, de forma engrescadora i facilitar els mitjans perquè això sigui així.

Plantegen posar un topall a les cotitzacions de la CASS, però de quina manera es pot conjuminar amb la necessitat de garantir la sostenibilitat d’aquesta?
Quan parlem de política fiscal és única i hi ha d’haver un òrgan que la regeixi. I política fiscal única vol dir que s’ha de coordinar tot. La imposició, directa o indirecta, que posa Govern, després la imposició que correspon als comuns i també el que fa la CASS i les parapúbliques. Perquè la CASS quan toca cotitzacions genera més cost al treballador i a l’empresa, i si per altra banda els pugen la pressió fiscal van ofegats. Si l’Estat és qui cobreix la CASS, escolti anem per aquí, anem per allà. Cal fer una política fiscal harmònica. El que es demostra amb això és que hi ha una dessincronització brutal entre tots els òrgans quan són vasos comunicants. 

I pel que fa a la despesa?
Està molt bé fer estudis però potser que anem a l’arrel del problema, que va ser amb la Llei de l’any 2008, que després s’ha anat modificant. Va ser una llei consensuada per l’arc parlamentari de l’època però aquí tenim el costum de quan consensuem lleis deixar-les ben boniques i a vegades desencaixen amb la realitat. I aquella llei xocava frontalment amb el criteri emès pel Govern d’aquell moment, que ja avisava dels efectes, i estem allà on avisava que estaríem, i encara més agreujats. I ara tot són recomanacions internes del propi organisme i que si no hi ha creixement ja podem anar fent, que encara tindrem més problemes. Però valorem la gestió i tota l’estructura que s’empara amb les transferències del Govern a la CASS, transferències al SAAS, aquí ja hi ha una gran feina a fer. Vuit anys i no s’ha fet, i és que no para. Per tant, el que cal és racionalització i priorització de la despesa, on volem gastar els diners, és clau. I ho és per a tots els sectors que conformen l’Administració.

“Del tema de l’aeroport ja se’n parla des del 1988 i ni es vola aquí ni es vola a enlloc”

Defensen un aeroport dins el territori nacional, és viable després de veure les dificultats amb l’heliport? 
Ens volem obrir al món o no? Volem ser un país pròsper o no? I si ho volem, això no només passa per fer acords a l’exterior i fent política fiscal, sinó també per altres estructures que permeten aquesta obertura. La Cambra de Comerç hi ha treballat, hi ha un estudi que diu que és viable, i a partir d’aquí nosaltres hi donarem suport. Del tema de l’aeroport se’n parla ja des del 1988 i ni es vola aquí ni es vola a enlloc. Continuem tenint les mateixes infraestructures viàries. Sobta que quan venen negociadors de la UE i els parles de si hi hauria possibilitat de connexions per via fèrria amb França i si hi col·laborarien i et diuen sí per què no, però és que ningú els ho ha demanat. Veuen com una cosa lògica que es plantegi, el que no entenc és per què no es fa. I tot això va de la mà: assentar el model de país, tenir un creixement sostenible, atraure valor afegit però que no vingui a competir amb el que existeix avui, perquè si no el que fa és diluir aquest valor, i és aquí on cal destinar esforços. Tot això no són mesures a curt termini, són amb visió de futur i a llarg termini, i pensava que a les eleccions es parlaria d’això, però no se’n parla. 

Es parla molt d’un tema en el qual precisament Terceravia no hi ha entrat, com és el de l’avortament. 
A Terceravia tenim molt clar que aquest tema apareix ara, però durant l’última legislatura no l’hem vist sortir. A cada elecció el veiem aparèixer i desaparèixer. A Terceravia som tant o més sensibles que qualsevol altra formació política. Respectem plenament la llibertat de les dones. El que no veiem, i creiem que no és assenyat, és el conflicte de fer saltar la figura del Coprincipat sí o sí. Creiem que hi ha altres solucions i que s’han de trobar fora d’aquest marc.

Com veu la proposta de Demòcrates del servei d’atenció integral? 
Vuit anys allà i no ho han fet. I ara soc candidat i ofereixo l’oro i el moro, ja ho podia haver fet això i no calia esperar a  les eleccions. On era la sensibilitat durant aquests vuit anys? Soc a Govern ho faig d’una manera, soc candidat canvio de criteri.

Programa electoral

Europa
Establir unes relacions estretes basades en la cooperació.

Fiscalitat
Simplificar IS i IRPF i fer servir la fiscalitat, no per recaptar, sinó com a generador de riquesa. Fer una política fiscal única.

Infraestructures
Acabar vial de Sant Julià i desviació de la Massana i un aeroport dins el territori nacional.

Funció Pública
Revisar la nova llei amb els estudis necessaris i el diàleg amb els implicats.

Economia
Agilitzar tràmits de creació i registre de noves societats, atraure empreses d’alt valor afegit i a la vegada cuidar els sectors tradicionals.