Diari digital d'Andorra Bondia
La ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat.
La ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat.

Judith Pallarés: “A mi em faria mal al cor pensar que si tenim el CREI ple és un èxit”


Escrit per: 
M.P.A. / Foto: Facundo Santana

La titular d’Afers Socials repassa alguns dels projectes que s’han posat en marxa al llarg de la le-gislatura. Confia que aviat es donarà un impuls als mandats de la llei d’igualtat efectiva. Quant a les iniciatives vinculades amb l’habitatge, reconeix  que la situació és difícil però confia que les mesures adoptades pel Govern contribuiran a pal·liar-la.

Estem acabant la legislatura. Quin ha estat el moment de més dificultat?
Durant la pandèmia. Acordem gestionar amb els treballadors públics de la millor manera com suplir els companys. Uns entraven i uns marxaven quan s’estava en el punt àlgid, amb molta por i  angoixa. I crec que uns dels departaments que va patir molt, a més dels equips sanitaris, van ser els treballadors socials i també els educadors i cuidadors dels nens, tot el que va vinculat a la cura i  tutela i que estan a càrrec nostre. Els nostres treballadors es van haver de confinar amb aquests infants, entre ells feien torns, uns portaven els menjars i d’altres estaven amb nens que potser havien agafat la Covid. Això ho vam haver de considerar en aquell moment des de Funció Pública amb una excepcionalitat perquè no ens havíem trobat amb cap altre cas a l’Administració tan marcat pel tema del confinament. 

I un dels més reeixits?
La llei d’igualtat efectiva. Tot i que no va ser un treball directament meu, sinó que el va iniciar el cap de Govern des de la secretaria d’igualtat que després vaig assumir jo dins del ministeri. Des d’aquí portem situacions que afecten molt els drets de les persones i els drets de les dones. Quan es va votar al Consell General la llei que porta inclosa la creació de l’Institut de la dona va ser molt emocionant perquè en la meva trajectòria política ho havia reclamat moltes vegades. Fa 20 anys ja havia treballat un projecte i formar part d’un govern en el qual finalment es tira endavant va ser emocionant. I estic contenta per, encara que sigui aquest poquet temps que ens queda, poder continuar treballant amb un equip d’igualtat que està posant molt interès i tenen moltes ganes de poder desenvolupar. 

Tenen ajuda per poder-ho fer?
És dels equips que té més suport extern. En concret, tres persones per la part jurídica, el tema reglamentari i una altra per la part del desenvolupament de la guia per als plans d’igualtat. En poquets dies esperem tenir-la a la web i poder-la anunciar. I per al desenvolupament de tasques de coordinació hem treballat amb la Mònica Gironés, que és una assessora amb la qual ja hem col·laborat en altres ocasions.

I en quin punt està la creació de l’Institut de la dona? 
Vam començar a avançar amb un reglament. S’ha de nomenar la comissió executiva. La secretària general és nomenada a instàncies del cap de Govern i serà un anunci que es farà aviat. Quan es nomeni se li traslladarà el que hem fet per poder desenvolupar l’institut, que té una partida que encara la tenim aquest any per poder-la transferir perquè aquesta persona pugui treballar i continuar desenvolupant aquesta normativa. Nosaltres hem avançat en el reglament. El que no volem fer és donar un text sense que estigui nomenada aquesta persona ni constituïda la comissió executiva, perquè han de ser elles les que han de decidir com han de funcionar, quina és la reglamentació.

Quan es podrà constituir?
Abans que acabi l’any. Fa uns dies el cap va fer les gestions prop dels consellers generals i dels comuns perquè també han de nomenar una persona i la setmana passada ens vam reunir amb Acció Feminista i vam recordar que ens havien de fer arribar el nomenament d’una persona per part de les associacions per formar part de la comissió executiva. 

I els registres dels plans d’igualtat i de la bretxa salarial?
Estem treballant amb el departament de sistemes d’informació per poder disposar d’una eina que sigui àgil. Hem vist diferents propostes i esperem avançar aviat.

Fa pocs dies l’Associació de Dones d’Andorra va presentar una guia. Què li sembla?
És fantàstic. Que hi hagi entitats que fan una part i amb les quals col·laborem ens ajuda a desplegar la llei. L’obligació que recau sobre les empreses és gran. En aquest sentit, cal dir que volem canviar l’enfocament del guardó Olympe de Gouges.

Cap a on? 
Era una acció que fèiem cada any per treballar amb les entitats que volien tenir un pla d’igualtat  i se’ns ha quedat desert i això ens ha fet reflexionar en relació amb el guardó perquè era una qüestió voluntària i s’ha de reconduir. A través de les 70 propostes de l’acord de joventut, el Consell General ens va demanar que se li donés un gir. Amb el canvi de la llei i en quedar-se desert ha estat el senyal que li hem de donar una volta i treballarem perquè la pròxima edició sigui diferent i que això no exclogui les formacions a les entitats que tenien interès per desenvolupar el pla. 

Han començat ja les adjudicacions dels pisos de la Casa Aristot Mora?
Quan es va obrir el registre hi va haver una allau de sol·licituds. Hi va haver molta demanda per poder accedir-hi. Ara ja hi ha gent vivint. Són algunes persones amb necessitat que hem derivat des d’Afers Socials per una qüestió d’urgència. A d’altres possibles usuaris que necessitaven aquest recurs els hem ajudat a fer el registre. D’aquestes persones en situació de vulnerabilitat, de les que s’acceptarien, se’ns ha demanat un informe d’Afers Socials perquè hi ha uns criteris de prioritat. Vam entregar els informes la setmana passada i en pocs dies aquestes persones haurien de començar a entrar als pisos que encara estan per atorgar. Ara, persones que compleixen els requisits hi ha més que pisos, però entraran en un procés de llista d’espera. 

Parlem del CREI, hi ha un pla d’incorporació progressiu?
Depèn de la Batllia. Tenim els dossiers dels nens que sabem que podrien ser objecte de retorn. El batlle va prenent aquestes decisions. Ara mateix hi ha tres joves al servei residencial i quatre al servei diürn. Un d’ells és de retorn d’un centre de fora però no sé quants estan pendents de la Batllia. 

Com valora el funcionament del centre fins ara?
Vam tenir l’ensurt de la fuga d’un noi quan el teníem a la Gavernera, ja ens passava que no tornava quan ho havia de fer. No  li agrada ser-hi. Es va treballar amb ell quan va retornar. És dur. Estem contents, es van complir els protocols, ho vam revisar tot. A la tanca s’ha fet un reforç a la part de dalt perquè sigui més difícil sortir per allà. Sempre estem amb la dicotomia que allò no és una presó i per tant l’opció que marxin es dona. Passa a tots els CREIs. Forma part de la dinàmica treballar amb els joves quan retornen. Voldríem que fos perfecte i no haver de tenir ningú. A mi em faria mal al cor pensar que si el tens ple és un èxit. Tenim situacions molt complicades. Ara s’està posant a prova el recinte. El noi va sortir per un lloc pel qual vam pensar que mai marxaria ningú. Amb les associacions vam veure coses que les vam reforçar abans d’obrir i la situació de les càmeres. Però els nois tenen un instint de supervivència nat. Podem estar contents perquè el recurs ja està en funcionament, és útil, els professionals estan contents i els protocols s’han revisat. Una comissió tècnica del ministeri i l’entitat que ho gestiona fa seguiment del funcionament cada setmana.

S’ha dit que no es pot convertir la zona en un gueto?
Els pisos Jovial són un gueto? Ningú veu Jovial com un gueto. Adaptar les dues plantes que ens quedaven del CREI per poder tenir aquests habitatges tutelats gestionats per Salut per a persones amb una problemàtica de salut mental i amb pocs recursos és molt positiu. Poden ser persones amb una depressió molt greu que ni treballen i que per tant no poden fer front a pagar un pis i persones que necessiten acompanyament a la seva autonomia. De tota manera, la demanda del Govern d’habitatge per llogar o comprar i crear un parc d’habitatge públic també ens donarà pisos més repartits.

El programa d’ajuts a l’emancipació dels joves està resultant?
Hem tingut demandes i als que hem pogut, hem ajudat, però s’han de reunir les condicions que t’emancipes, que no vivies fora i estàs fent un canvi de pis. El problema per als joves és trobar un pis que puguin pagar, és més fàcil si són dos, una parella. El 2021 vam tenir 42 demandes i el 2022, fins al 31 d’octubre n’hem tingut només 12. És poquet. El problema no és que no els vulguem ajudar, és que no troben habitatge.

I els ajuts a l’habitatge de lloguer?
Fins al 31 d’octubre n’hem tingut 1.743 i podem acabar l’any com l’any passat. Ara la convocatòria està sempre oberta, l’hem prorrogat directament. Les persones de la convocatòria anual es van renovant automàticament i la gent ha de portar després els rebuts per fer les comprovacions. 

Es podrà trobar una solució a aquesta problemàtica?
De moment es construiran els pisos de la Borda Nova i esperem que amb la crida de Govern en surtin més. També hi ha les més de 600 llicències per edificar habitatge de lloguer, que esperem que també surtin aviat. Això alimentarà aquesta bossa d’habitatge públic que hem de poder tenir a disposició. A més, cal sumar Armor, el CREI i canvis d’ús d’edificis que eren abans aparhotels i hotels. D’aquests n’hi ha uns 20 que potser estan dins les 600 llicències. Ara estem al punt àlgid del problema i és complicat. És el moment que tenim més habitants a Andorra i se’ns ha ajuntat una mancança d’habitatge amb un increment de demanda.

 

Judith Pallarés

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte