Judith Pallarés: “Tenim un partit que mira al futur, no a un passat que no tornarà”

La candidata a les primàries de L’A aposta per una formació oberta i defensa polítiques d’igualtat i de justícia climàtica. Considera que la maduresa del partit es demostrarà si s’és capaç d’evitar la fractura del partit independentment de qui s’imposi en el procés.

Per què és candidata a les primàries?
Per unes circumstàncies que es produeixen dins del partit. Es convoquen unes primàries, no hi ha candidats i esperem una resposta, com a mínim per part del president. Van passant els dies i la gent es mou, prenen les seves pròpies decisions i es mobilitzen per tenir una altra candidatura, que és la meva.

Veient com ha anat el procés, en algun moment s’ha penedit d’haver tirat endavant?
No, no. Sí que és cert que hi ha un moment en què amb el Jordi Gallardo parlem d’anar a l’executiva per arribar a un acord per presentar-nos conjuntament i que l’executiva prengui les decisions que hagi de prendre, tal com diuen els estatuts. Però no per sortir d’aquest procés, sinó per continuar dins amb allò que està establert i seguint el criteri que pogués marcar l’executiva. I no, no estic penedida, estic il·lusionada.

Cap moment de dubte tot i l’enrenou?
No. Ja vam dir que no havíem parlat prou i hem reconegut que podíem haver fet el procés d’una altra manera. Segurament en unes altres circumstàncies no m’hauria presentat perquè no era quelcom que hagués previst. Però quan treballes pel partit i estàs a disposició del partit veus que és necessari plantejar alternatives. I un cop he pres la decisió, crec que hem de tirar endavant. Al final és el què el partit volia.

Els partits són prou madurs per tirar endavant processos de primàries?
En els altres no ho sé, nosaltres és evident que estem aprenent molt. I segurament el fet que sigui el primer i com s’ha estructurat ens demostra que ho hauríem pogut fet millor. N’aprendrem i ens dotarà d’aquesta maduresa que segurament requerim. Penso que haurem de treballar de valent internament, amb els comitès parroquials, els joves, l’executiva, tots plegats, consellers i ministres també, per reforçar la comunicació i treballar aquestes qüestions amb temps i d’una millor manera.

En quin punt es troba la seva relació amb Jordi Gallardo?
Treballem junts a Govern i parlem de qüestions de Govern. En relació amb el tema de partit ho hem deixat de costat perquè entenem que això ha de continuar el seu procés i veure com es desenvolupa.

Quina és la seva relació amb Josep Maria Cabanes?
Fa molts anys que el conec, d’haver estat ministre amb el Partit Liberal i de diferents esdeveniments on per la seva feina sempre ens hem trobat. Una relació cordial.

Guanyi qui guanyi, serà possible evitar la fractura?
Aquí és on demostrarem si som un partit madur i com podem construir, davant d’aquestes ambicions diferents, la línia sobre com s’han d’encarar els pròxims comicis o com s’ha de liderar el partit. Es pot produir una fractura, però hem de treballar perquè no sigui així. 

Ser dona i no haver nascut a Andorra la perjudica?
No em sento perjudicada perquè he estat membre d’un Comú, he format part del Consell General, soc ministra. Al contrari, penso que demostra que aquest país ha avançat molt en aquest sentit i cada cop més persones com jo formem part de la política activa. Sí que hi ha sectors que continuen tenint la visió més conservadora en aquest aspecte i potser pensen que no és el moment, que no em toca o que potser li he de demanar permís a algú per prendre aquesta decisió, però no és generalitzat. Les dones estem preparades per assumir lideratges, sempre he treballat moltíssim i quan se’m suggereix que em presenti ningú em diu “presenta’t perquè ets dona”. Em diuen “ves-hi perquè heu tirat el partit endavant i ho pots fer”.

Quin model de partit defensa?
Un partit que creu en les oportunitats que Europa ens pot oferir tenint en compte les circumstàncies, d’obertura i de llibertat individual. Tot des de la perspectiva de la igualtat, dels drets individuals de poder sentir-te reconegut però que també tinguis oportunitats econòmiques. Cada cop més les tecnologies ofereixen oportunitats de nous treballs, per exemple. I que l’Estat sigui un acompanyament però en cap cas sota una acció paternalista. I un partit superinvolucrat en la justícia climàtica i amb un model de creixement sostenible.

El model del seu rival és un retorn al passat?
Ell ho ha manifestat així. Vol recuperar un partit, un moment, d’una època que va fer una feina fantàstica, però on també es van cometre errors, perquè quan governes fas coses bé però també altres que tenen conseqüències i has d’arreglar. Tinc la sensació que voler retornar a aquella situació és no ser massa conscient de la realitat, perquè les coses quan passen, passen. I el que tenim és un partit que mira cap al futur, amb una manera de fer les coses molt més oberta i no de recuperar un passat que no tornarà.

Defensarà repetir el pacte de govern?
Defensaré fer pactes per la governabilitat del país i evidentment el nostre pacte ha estat bo, positiu, i a més ens ha reforçat a tots plegats en aquesta visió que quan cal no hi ha color, no hi ha política. Jo defensaré un pacte basat en un projecte que evidentment hem de construir amb els diferents programes polítics.

I de cara a les eleccions, llistes conjuntes? Separades?
El partit haurà de dir la seva. Els comitès parroquials tenen diferents visions, però és veritat que sortim d’un punt de partida de mantenir una llista nacional i poder assumir pactes en les territorials, però cap partit s’ha assegut per parlar d’aquesta qüestió i no ens podem precipitar.

Mirant el futur. Què ha de ser L’A d’aquí a uns anys?
Ha de ser un partit amb la porta oberta per a tothom, un partit alegre, fresc, on el debat obert, clar i transparent no és malinterpretat, sinó sempre acceptat. Crec que Liberals té opcions de poder créixer i té opcions de treballar al costat de moltes persones, recollint moltíssimes iniciatives que ens arriben. Sobretot per oferir opcions no únicament de Govern, sinó opcions de donar solucions reals a problemes reals.