Diari digital d'Andorra Bondia
Els programes dels sis partits que l’han imprès en paper: Andorra Sobirana i Units pel Progrés en reparteixen còpies sota demanda.
Els programes dels sis partits que l’han imprès en paper: Andorra Sobirana i Units pel Progrés en reparteixen còpies sota demanda.

La batalla de l’IRPF


Escrit per: 
A.L. / FOTO: J.G.

L’IRPF s’ha acaba colant en el debat electoral. A última hora i de passada, perquè existeix cert consens entre la major part de les forces amb opcions a entrar al Consell General que el model actual no s’ha de tocar, o que com a molt s’hi han d’introduir retocs més aviat cosmètics. Amb dues excepcions que han obert el meló quasi en el temps afegit: Andorra Sobirana (AS) en planteja obertament la progressiva reducció “fins a la desaparició”, no diu com ni en quins terminis, i molt menys com es compensarien els ingressos que genera. I el Partit Socialdemòcrata (PS) es desmarca del mainstream fiscal amb una proposta que, per contrast, sona quasi revolucionària: crear un segon tram –o tercer, diuen alguns– amb un tipus del 20% que gravaria les rendes que multipliquin per deu –o més– el salari mínim. Amb trampeta, és clar, perquè el PS es refereix al seu salari mínim, al que inclou al programa electoral i que fixa en 1.200 euros mensuals –el vigent puja a 1.050. Vaja, que en la visió dels socialdemòcrates, s’hauria de tributar aquest 20% a partir dels 144.000 euros. La justificació doctrinal la armen, és clar, al voltant del principi constitucional que obliga tots els ciutadans a contribuir  a les despeses públiques.

Com ja s’ha dit, el PS és l’única formació que porta al programa una reforma a l’alça de l’IRPF, vigent des del 2014 i que –recordin– grava amb un tipus del 10% les rendes superiors als 24.000 euros, amb una bonificació del 50% fins als 40.000, de manera que al final només tributen el 10% els ingressos anuals per sobre dels 40.000 euros. És per això que el candidat demòcrata, Xavier Espot, sosté que en realitat ja existeixen dos trams –entre 24.000 i 40.000 euros, i per sobre d’aquesta última quantitat– i que per tant es tracta d’un impost estrictament progressiu.
Com era de preveure, Demòcrates augura al programa que no tocarà el tipus de l’IRPF –tampoc el de l’IGI ni el de l’impost de societats, després en parlarem–, una opció similar a la que proposa Ciutadans Compromesos, que tot i que el considera massa complex i poc competitiu, tal com està regulat, enuncia el principi bàsic –“No apujarem la fiscalitat ni crearem nous impostos”– i en treu la conseqüència lògica: “No apujarem ni el tipus de gravamen de l’IRPF ni el tipus de l’impost de societats”. Terceravia vol “simplificar-lo” sense rebaixar –matisa– els llindars de tributació, mentre que Progressistes-SDP es limita a proposar deduccions fiscals “per a la inversió en noves empreses”.
I què hi diuen, de l’IRPF,  Liberals d’Andorra (L’A), socis dels socialdemòcrates a les territorials? Com és d’esperar, perquè ho porten a l’ADN, ni rastre d’un segon (o tercer) tram. La candidatura que lidera Jordi Gallardo es compromet a modificar l’impost en tres sentits, cap dels quals per augmentar el nombre d’obligats ni tampoc el tipus de gravamen. I el que proposen és reduir 1.500 euros per cada fill menor de 25 anys a la universitat; incrementar d’1,5 a 2  el coeficient de deducció per fills amb diversitat funcional, i que en cas d’inversions concepte en l’habitatge habitual, les famílies puguin deduir-se’n un 25%, fins a un màxim de 3.000 euros. Tot plegat, ja es veu, lliga poc i malament amb la voluntat explícita dels seus socis a d’Acord de crear un segon tram perquè els obligats amb ingressos superiors als 144.000 euros tributin un 20% en lloc del 10% ordinari: seria interessant veure com els dos aliats a les territorials dirimeixen diferència tan estratègica en seu parlamentària. I com un votant al·lèrgic a tot increment fiscal s’ha d’empassar el gripau de donar la papereta parroquial a un candidat que defensa just el contrari. O al revés, és clar.
Pel que fa a l’impost de societats, Demòcrates adverteix que no el tocaran; CC vol reinstaurar els règims especials suprimits a instàncies de l’OCDE pensant a atreure indústries sense presència al país, i advoca per mantenir les deduccions existents. Terceravia vol “redissenyar” el sistema de nou per captar “sectors d’alt valor afegit”; el PS considera que les bonificacions actualment previstes s’han demostrat “caduques”, i proposa en el seu lloc deduccions per aportacions a entitats culturals, esportives o mediambientals, en una línia similar a SDP, i L’A estira el fil de Terceravia amb un ventall de noves deduccions: a les empreses amb plans de formació, a les de nova creació i a les que facin aportacions a entitats socials, culturals o esportives, extrem aquest últim en què –com es veu– sembla haver-hi cert consens. A diferència de l’IRPF, l’impost de societats no sembla que s’hagi d’erigir en casus belli fiscal.

 

fiscalitat
IRPF
Número de vots: 198
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic