La tan esperada regulació de la carrera judicial ja és una realitat. El consell de ministres va aprovar ahir els projectes de llei de modificació de la Llei qualificada de la justícia, de la Llei transitòria de procediments judicials i del Codi de procediment penal.

El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va explicar que amb la reforma prevista, que va qualificar “de gran abast”, es pretén, per una banda, donar més seguretat jurídica a les persones que opten per la carrera judicial, buscant d’aquesta manera evitar l’excés de baixes registrades en els últims anys, i per una altra explicitar sobre el paper les obligacions exigibles a batlles, magistrats i fiscals.
La regulació, que ara serà tramitada al Consell General per a la seva aprovació, crea tres graus de batlle i dos de magistrat, i determina els requisits exigibles per accedir al càrrec a través d’un concurs oposició, així com l’obligatorietat de seguir una formació complementària d’un any quan s’accedeix a la carrera. La nova normativa introdueix també noves figures, com la de batlle i magistrat substitut quan hi hagi una necessitat urgent de cobrir una vacant, i també la de batlle suplent o de reforç. L’edat de jubilació voluntària queda establerta en 65 anys, i l’obligatòria als 70, tot i que es podrà ampliar fins els 75. Els mandats seran per sis anys que s’aniran renovant, amb la qual cosa es vol assegurar la “inamobilitat” en el càrrec, segons va indicar el ministre.
Un dels aspectes que havia creat una certa polèmica, per l’oposició dels advocats, és la transversalitat, que es manté al projecte de llei, tot i que “no serà absoluta”. Això vol dir que , tal com s’havia explicat des del principi, els batlles podran exercir com a fiscals i a l’inrevés, tot i que sempre tindran prioritat els professionals d’una mateixa carrera.
També s’inclou tot un catàleg de drets i obligacions. D’aquesta manera, dins dels primers es regulen les excedències forçoses i les voluntàries, i, pel que fa a les segones, es fixa que cada dos anys els batlles hauran d’elaborar un informe sobre l’activitat desenvolupada. A més es contemplen noves infraccions, entre elles la relativa a un possible baix rendiment i s’estableixen inspeccions per supervisar el funcionament de la justícia. La reforma té també com a objectiu reforçar el Consell Superior de la Justícia i, en aquest sentit, se li atribueix plena autonomia pel que fa al seu pressupost i tindrà la competència de fer un informe preceptiu en el cas de les lleis judicials. D’altra banda, es posa en marxa també una redistribució de les competències dels diferents òrgans judicials. Això implica que la secció penal de la Batllia se suprimirà, fet que permetrà la creació de dues noves seccions d’instrucció en l’àmbit econòmic. Per la seva banda, el Tribunal de Corts serà la primera instància per jutjar tots els il·lícits penals i la sala penal del Tribunal Superior es configura com a únic òrgan judicial que serà competent per resoldre en segona instància.

Conveni amb Navarra per informatitzar la justícia

La tan necessària informatització de la justícia està una mica més a prop. El consell de ministres va donar ahir llum verda a un conveni amb el Govern de Navarra per la cessió d’un programari de gestió en aquest àmbit. D’aquesta manera, el cost d’aquesta millora serà de 500.000 euros enfront els 3,8 milions que s’havien previst si s’optava per un programari específic elaborat a Andorra. Es tracta d’un projecte impulsat pel Consell Superior de la Justícia que disposa de la total col·laboració del Govern. Les noves aplicacions informàtiques es començaran a implantar ja el proper mes de gener. L’objectiu és donar més agilitat a la tramitació dels procediments judicials.
La variació anual de l’IPC se situa al novembre en el -0,1%

El Govern ha atorgat ja 1.321 beques escolars
El Govern va aprovar la resolució dels ajuts a l’estudi al curs escolar 2013-2014. En total s’han presentat 1.907 sol·licituds, un 4,26% més amb relació al curs 2012-2013. D’aquestes 1.907 sol·licituds, 417 resten encara pendents de resolució a l’espera de completar la documentació necessària i seran resoltes abans del 31 de gener del 2014. Entre les 1.491 sol·licituds amb la documentació completa, se n’han atorgat 1.321, mentre que 170 han estat denegades. L’import atorgat ha estat de 1.144.150 euros, una xifra a la qual s’haurà de sumar l’import que suposin la resta de demandes que s’aprovin.