Diari digital d'Andorra Bondia
La ministra Sílvia Calvó i la parlamentària Maria Martisella van defensar el text per respondre a situacions de crisi energètica.
La ministra Sílvia Calvó i la parlamentària Maria Martisella van defensar el text per respondre a situacions de crisi energètica.

La despesa de FEDA per la compra d’electricitat es triplica en tres anys


Escrit per: 
M.S./ Foto: Facundo Santana

La despesa de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) per la compra d’electricitat als països veïns s’ha triplicat en tres anys i ha passat dels 27 milions que es van pagar el 2019 als 81 que es preveu que es pagaran aquest any. Així ho va explicar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, en el debat del projecte de llei de mesures per respondre a la situació de crisi energètica, que va comptar amb el suport de la majoria i Terceravia i el rebuig del grup socialdemòcrata i la consellera general no adscrita, Carine Montaner, on va destacar que, en el cas de França, abans de la pandèmia es pagava 60 euros el kWh i aquest desembre vinent es pagarà a 1.000 euros.

Calvó, que va recordar que FEDA no ha traslladat l’encariment a la factura malgrat que tancarà l’any amb 25 milions de pèrdues, va defensar una llei que “ha de permetre actuar amb majors garanties” davant determinades situacions que es puguin donar davant l’actual situació de crisi energètica. En aquest sentit la ministra, que va desitjar que “tant de bo la llei no s’hagi d’aplicar”, va recordar els talls de subministrament elèctric per part d’Espanya l’octubre passat, que es van “poder solucionar comprant més energia a França i modificant la producció interna”, i va destacar que en el cas que en algun moment determinat no es rebi suficient electricitat dels països veïns per cobrir la demanda interna i s’hagi de fer talls per evitar la caiguda de tota la xarxa, aquests “no seran arbitraris”, ja que la llei estableix com s’han de fer.

Des del grup socialdemòcrata, el conseller general Jordi Font, que va incidir en el fet que “mentre que als països de l’entorn legislen per replantejar les seves polítiques energètiques i assegurar el servei aquí el punt de partida és el contrari, va justificar el rebuig al text perquè “no és la llei que esperàvem”, a la vegada que “és del tot innecessària”, ja que es compta amb d’altres textos, com la Llei de protecció civil i la que regula l’estat d’alarma i emergència.

Així mateix, Font, que va remarcar que la llei és la “mostra del fracàs de la política de dividends amb FEDA que ha privat de fer més inversions en renovables”, va criticar que l’objectiu del text sigui “no assumir cap tipus de responsabilitat”, ja que “FEDA no assumiria els costos que pogués provocar un tall de subministrament tant a empreses com a ciutadans”.

Per la seva part, Montaner va argumentar el seu rebuig al text pel temor que es poguessin reproduir situacions que es van donar durant la pandèmia amb una “vulneració de drets”, i va lamentar que “es passi de la dictadura sanitària a la dictadura energètica”.

Tot i donar suport a la llei, des de Terceravia, Joan Carles Camp va retreure a l’Executiu la manca de previsió tenint en compte la dependència energètica i que precisament “no s’hagués desenvolupat més la sobirania energètica per reduir-la”.

Des del grup parlamentari demòcrata, Maria Martisella va remarcar que “estableix de manera clara les mesures a adoptar en cas que s’hagin de reduir els consums d’energia” i que “s’anticipa a possibles situacions perjudicials”.

Sí unànime al prestador de darrera instància a ‘l’andorrana’

La cambra parlamentària, per assentiment de tots els grups, va donar llum verd a la Llei de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat, text que al marge de regular i definir els actius que poden ser reserva internacional i determinar que serà l’Autoritat Financera Andorrana qui en fa la custòdia, crea un prestador de darrera instància, aportant així “una solució homologada internacionalment” a una de les demandes històriques del sector bancari del país.

El ministre de Finances, Eric Jover, que va recordar que serà l’AFA qui decidirà en cada cas si es tira endavant aquest mecanisme que preveu utilitzar precisament els diners de les reserves internacionals, va destacar que tot i que “no hi ha una necessitat de liquiditat”, ja que les ràtios dels bancs en aquest aspecte “són molt superiors” als requisits exigits, aquest mecanisme suposarà “una línia de defensa més” i una ajuda per millorar la competitivitat del sector, si bé va admetre que “no s’acaba aquí i caldrà seguir treballant per la competitivitat del sistema financer”.

Precisament, quant a aquesta qüestió i malgrat haver donat suport al text, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va destacar que per “més que es vulgui assimilar” el que s’ha fet “no és un prestador de darrera instància”, motiu pel qual va defensar que “el prestador de darrera instància ha de ser encara un objectiu polític i nacional al qual no hi hem de renunciar”. I en aquest sentit, López va insistir que aquesta demanda “ha de seguir estant present en el marc de la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea”.

Jover va replicar López recordant que la llei, treballada conjuntament amb l’AFA, compta amb l’aval del Fons Monetari Internacional, que sí  considera que s’ha fet un prestador de darrera instància.

Consell General
FEDA
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic