La llei contra el blanqueig limita les transaccions en efectiu a 30.000 €

Nou pas endavant en l’homologació internacional i en el compliment de les recomanacions del Moneyval i el GAFI, així com dels compromisos contrets amb l’Acord Monetari. I és que, segons va explicar el portaveu de l’executiu, Jordi Cinca, el Govern va donar ahir llum verd a dos textos cabdals en aquest sentit, com són el projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme, que, entre altres mesures, limita les operacions en efectiu a 30.000 euros, i la modificació del Codi Penal per tipificar per primera vegada al país el frau fiscal.
Així, en el text contra el blanqueig, que segons va explicar Cinca recull i amplia les disposicions del títol dos de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme del 2000, es recullen i s’endureixen les mesures en relació amb les transaccions en efectiu.
Al marge del límit de les operacions a 30.000 euros, la mateixa quantitat que té per exemple Mònaco, segons va destacar Cinca, que va remarcar que “hi ha molts països que limiten les operacions en efectiu, fins i tot a quantitats molt inferiors”, el text rebaixa també a 10.000 euros, en lloc dels 15.000 actuals, el límit per als comerciants obligats –bàsicament joieries i venda de productes de luxe– a partir del qual han d’identificar el comprador.
La llei preveu també que en el cas de les transferències de fons, a part d’identificar l’origen dels diners i l’ordenant de la transferència, s’hagi de disposar també d’informació del beneficiari, així com que, en el cas de persones i entitats jurídiques, s’hagi d’identificar també el beneficiari efectiu d’a­questes.
A més a més, el projecte de llei, que segons va precisar Cinca és més explícit que el text del 2000 quant a mesures de prevenció de riscos tant pel que fa a la detecció com per combatre’ls, incideix també en les mesures aplicables en relació amb les persones políticament exposades (PEPs), amb la novetat que també s’ha d’aplicar mesures reforçades amb els PEPs de caràcter nacional.

Delicte fiscal
D’altra banda, Cinca va explicar que el consell de ministres va acordar també el projecte de llei de modificació de la Llei qualificada del Codi Penal, que per primera vegada tipificarà el delicte fiscal per adaptar-se d’aquesta manera als estàndards internacionals i afavorir a la vegada la lluita contra el blanqueig de capital i el terrorisme.
En aquest sentit, Cinca, que va destacar que el canvi segueix la lògica de l’esforç fet en dotar-se d’un marc fiscal i que “no tindria sentit no disposar de les eines per perseguir fraus al sistema”, va explicar que aquesta modificació “tanca el cercle de la cooperació internacional”, ja que, un cop aprovada, es disposarà d’un delicte subjacent al delicte de blanqueig.
Així, en l’article 248 del Codi Penal es tipificarà el delicte fiscal en aquells casos en què es declari malament, és a dir es defraudi en la declaració, o en què s’ometi aquesta. A més, segons va precisar el ministre de Finances, es distingirà entre dos tipologies de delicte, com fan també països com Àustria i Luxemburg.
D’aquesta manera els fraus fiscals per un import superior a 50.000 euros tindran la consideració de delicte fiscal ordinari i els fraus inferiors a aquesta quantitat es consideraran infraccions administratives, mentre que aquells en què l’import defraudat superi els 150.000 euros seran considerats delicte fiscal agreujat i seran a la vegada també un delicte subjacent al blanqueig de capitals.
Cinca, que va assegurar que els llindars econòmics fixats “són raonables tenint en compte les característiques de la nostra economia”, va precisar que el delicte fiscal ordinari podrà comportar una pena d’entre tres mesos i tres anys de presó, així com una multa equivalent a l’import defraudat i de fins a quatre vegades més aquest, mentre que els delictes fiscals de més de 150.000 euros seran  castigats amb una pena de presó d’entre un i cinc anys i també una multa equivalent a la quantitat defraudada i de fins a quatre vegades més.
Així mateix, i també per complir amb les recomanacions dels organismes internacionals, s’aprofita la modificació per ampliar el nombre de delictes que són subjacents a un delicte de blanqueig de capitals. En aquest sentit, Cinca va explicar que es complementa el delicte de contraban, que passarà a aplicar-se a tota mena de mercaderies i no només a les considerades sensibles com fins ara, i que s’inclouen en la llista els delictes de finançament il·legal dels partits polítics, malbaratament de cabals públics, la defraudació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el d’insol­vències punibles.
Finalment, es modifiquen alguns aspectes dels articles compresos entre el 362 i el 366 per “clarificar conductes vinculades al terrorisme o al seu finançament”.
La modificació del Codi Penal s’entrarà a tràmit parlamentari els pròxims dies amb l’objectiu que es pugui aprovar en aquest mateix període de sessions.

Els canvis de l’intercanvi a demanda, la setmana vinent

El Govern aprovarà la setmana vinent un projecte de llei de modificació de la Llei d’intercanvi d’informació a demanda del 2009, segons va anunciar ahir el ministre portaveu. Jordi Cinca va precisar que s’hi incorporaran les modificacions i recomanacions fetes per l’OCDE i el Global Forum els darrers anys, així com les disposicions incloses en el conveni multilateral. 
El text conjuntament amb el projecte de llei d’assegurances –ja a tràmit– i els dos aprovats ahir constitueixen el paquet legislatiu d’aquest període de sessions per avançar en  l’homologació internacional.