“La llei de finances ens encotilla, ens impossibilita invertir al poble i a EMAP”

El mandatari màxim de la Massana repassa el sis anys que porta al capdavant de la corporació i constata la necessitat de fer modificacions a diferents textos legislatiu a fi de fer més maniobrable la gestió comuna.

Camp destaca que el futur de Vallnord passa per l’entrada de capital privat i es lamenta de la gran oportunitat que ha perdut Andorra en descartar el projecte de l’arxiu nacional de Frank Gehry. El seu major desig és acabar el mandat per sota del sostre d’endeutament.

Després de sis anys al capdavant de la corporació, ¿quin balanç fa de la situació de la parròquia?
Fent un balanç molt resumit, diria que la qualificació és més que satisfactòria, perquè tothom palpa l’evolució que ha fet la Massana en aquests sis anys. Ha estat un mandat difícil i complicat perquè va entrar en vigor la nova Llei de finances comunals, la qual va comportar una nova ordinació tributària.
Hi havia també l’elaboració dels plans d’urbanisme i calia fer front a totes les al·legacions que es van rebre, així que, segons aquests punts de vista, la cosa ha estat complicada.
Pel que fa a aquests dos darrers anys, tot s’ha agreujat amb la crisi econòmica. La crisi afecta directament les finances comunals, i la veritat és que és difícil, però també un repte. Tot i això, estem molt satisfets, ja que en els darrers 10 anys, s’han invertit 70 milions d’euros a la Massana i més de 50 a les estacions d’esquí.

Un dels grans projectes del mandat era la piscina al Prat del Riu. ¿Finalment es desenvoluparà?
La Massana ha patit un canvi en positiu. Hi ha una segona fase que ha de portar la parròquia a ser més moderna i més àmplia. Una Massana amb més qualitat de vida i més zones d’esbarjo.
Fruit de les cessions urbanístiques, es poden disposar de terrenys al centre del poble i tenim la zona de l’Aldosa, que és on s’havia d’ubicar el museu de Frank Gehry.
El que s’havia previst en un inici és fer aquesta piscina i una sala polivalent just aquí, al Prat del Molí. Fins i tot hi havia un avantprojecte fet. Com que van sorgir problemes estructurals al poliesportiu de l’Aldosa, els tècnics van decidir que el millor era enderrocar part de l’obra. Això ens permet guanyar terreny per ubicar nous espais per al poliesportiu.
Al voltant d’aquest equipament hi ha una gran zona que està prevista per a equipaments d’acord amb el POUP. Aquesta zona baixa fins a la carretera general i ens permetrà dissenyar tota una zona amb infraestructures esportives i de lleure.
Un altre dels motius pels quals hem endarrerit el projecte és perquè, a mesura que hem desenvolupat el pla de reactivació, els tècnics en comerç ens han dit que una piscina pot estar més lluny del centre, i que al centre hi ha d’haver un nou equipament que aporti un valor afegit al comerç.
Abans del final del mandat no es podrà engegar i, a més, suposa una inversió important, tot i que té l’avantatge que es pot anar fent per fases.

¿S’ha pogut quantificar quant poden costar aquests nous equipaments?
L’enderrocament de la part del poliesportiu costarà uns 800.000 euros. Ho vam estar calculant, i costava el mateix enderrocar aquesta part i aixecar la zona nova que fer-ne un de nou al Prat del Molí. Així, ens van decidir per la primera opció d’unificar tota l’oferta esportiva en un mateix indret.
Pel que fa al cost, és una quantitat important, ja que és una instal·lació gran i depèn dels serveis que s’hi vulguin fer. Es podria dir que l’ampliació del poliesportiu, incloent-hi la piscina, sumaria una inversió d’uns 5 milió d’euros. Respecte a la sala polivalent, de moment s’ha d’estudiar.

En l’àmbit financer, ¿podria aprofundir una mica més en el pla per reduir la despesa a fi de complir la llei abans de la data límit?
Les mesures són sobre la contenció de la despesa. Durant els anys anteriors, hem aprovat pressupostos de més de 20 milions d’euros i avui estem a 14, mantenint una inversió de dos milions d’euros.
La despesa ordinària ha baixat al voltant d’un 13 per cent que, lògicament, ha implicat una disminució en el capítol d’inversions. Això, però, no vol dir que no es facin. Aquests darrers anys s’ha fet molta inversió a la Massana i difícilment en els propers anys es podran permetre nivells d’inversió com els que s’han vist en els darrers anys, si no hi ha ingressos extraordinaris derivats de la construcció.
Estem en la bona línia i l’endeutament públic ve donat per les estacions d’esquí. Sense estacions, seríem el comú menys endeutat. Per tant, penso que s’ha fet una acurada gestió, com ho demostren els números. Que el deute sigui de 40 milions d’euros es deu a les inversions que fan les estacions.

¿Quina part d’aquest endeutament seria del Comú?
No arribem als 17,5 milions i cal tenir en compte que en aquesta xifra s’inclou la inversió que es va fer per crear el telecabina de la Massana.

¿Com creu que acabaran l’exercici 2009?
Crec que acabarem l’any amb un alt grau d’acompliment, tot i que no puc dir el dèficit què tindrem, ja que a finals d’exercici sempre entren moltes factures per pagar i que no estan comptabilitzades. Així doncs, no em puc aventurar i dir una quantitat que no s’ajusti a la realitat.

Josep Pintat va fer una crida a la necessitat de replantejar lleis com la de finances comunals per tal que els comuns puguin ser més maniobrables i flexibles. ¿La seva opinió va en la mateixa línia?
Hi ha competències que actualment assumim els comuns i hauria de ser el Govern qui les assumeixi. Per exemple, molts dels ajuts socials. S’hauria de revisar, perquè estem creant estructures massa importants per als comuns. Seria més eficient que ho portés l’Estat.
Sobre la Llei de finances comunals, penso que realment s’ha de modificar, ja que quan es va fer era una altra època. Avui dia tot ha canviat molt. Nosaltres hem intentat unificar criteris amb Ordino per estalviar despesa, però els comuns hauríem de tenir més marge de maniobra. No s’hi haurien d’incloure els dèficits de les estacions o, si s’hi inclouen, també s’hi haurien d’incloure els ingressos, ja que en cas contrari la situació no s’ajustarà a la realitat.
Ens veiem abocats a buscar capital privat o a vendre accions, tot i que això resulta un peix que es mossega la cua.
Si les estacions d’esquí no inverteixen, moren. No pots limitar la societat a no invertir. La societat ha de funcionar correctament per ser competitiva. Si cada euro que inverteix l’estació repercuteix en el compte de resultats del Comú, s’arriba a un punt on et quedes encotillat i no ets pots permetre fer inversió ni a l’estació ni a la parròquia.
D’altra banda, també et complica la vida quan has d’anar a buscar capital privat. En aquest sentit, les lleis haurien de ser una mica més flexibles i permetre un altre tipus de gestió més àgil.
L’estat som tots i hem de tenir una visió de l’estat global. Les estacions d’esquí són importants per a l’economia del país. L’impacte resultant és extraordinari i només les suportem els comuns que tenim estacions. A més, no rebem unes ajudes que ens permetin equilibrar i millorar els comptes d’explotació. Paguem, com el primer, llum i impostos, i, per molt bé que ho facis, resulta inviable. Tenim un problema estructural de país.

¿Creu que el Govern està posant les coses senzilles per ajudar les estacions?
El Govern està fent reunions i segueix la promoció al Regne Unit. S’estan fent accions, però penso que se n’haurien de fer més. Caldria destinar-hi més diners, ja que el turisme representa un alt percentatge del PIB. Cal una persona dedicada al turisme. Un país que es qualifica a si mateix de país turístic, hauria de tenir un ministre dedicat al turisme. No perquè el senyor López no ho faci bé, sinó perquè cal una persona íntegrament dedicada a la causa.

¿S’està treballant en l’entrada de capital privat a Vallnord? ¿Diria que és l’única via possible per a l’èxit?
Si és així, cal alleugerir la càrrega que tenen els comuns i garantir una estabilitat dins de la societat. Ho he dit moltes vegades: no és bo que una societat depengui dels canvis polítics i de l’humor del polític de torn. És per això que és necessària.
S’hi està treballant. Hi ha gent interessada en la proposta, però no puc dir com acabarà el tema. Tot està obert, però hi ha un pla de viabilitat pel mig que estableix aquesta possibilitat i que n’indicarà el percentatge idoni, entre altres coses.

Aquesta setmana es publicaven informacions que apuntaven que una gestió conjunta de Grandvalira, amb una única direcció, generaria un estalvi de tres milions anuals. ¿Seria aplicable un model similar a Vallnord a fi d’estalviar despesa?
En aquest sentit, Vallnord va per davant, ja que aquest tema ja hi existeix. El que passa és que no s’ha produït com s’hauria d’haver produït. Una gestió conjunta provoca una rebaixa de la despesa, però això no es fa d’un dia per altre, ja que cada sector funciona d’una manera.
És evident que hi ha d’haver una única direcció, ja que aquesta és l’única manera de reduir despesa i ser més fort de cara als competidors i als clients. En aquest sentit, reforça la nostra teoria d’unificar la gestió. Tot i que no és fàcil, s’ha d’anar cap a aquesta direcció.
És més, s’ha de donar un pas més per arribar a un gestor únic de totes les estacions del Principat. Això seria l’ideal. El futur ha d’anar cap aquí.

Em fa l’efecte que hi ha certs sectors que no veuen amb gaires bons ulls aquesta possibilitat...
Jo penso que cada vegada estan més per aquesta tasca, ja que, quan hi ha situacions complicades, obres els ulls i veus la realitat. Després de parlar-ne amb els diferents responsables, no crec que no ho vegin bé, sinó que la idea ha de madurar i tot necessita el seu temps.

Suposo que durant la temporada passada, la primera on Vallnord va anar en conjunt, els mals resultats van venir en bona part per errors de principiant...
No sé si hi ha hagut errors, però et puc dir que, en un primer any de gestió conjunta, és molt complicat tenir tots els indicadors a punt i unir totes les estructures.
El que ha passat és que l’any va ser complicat i tothom va tenir problemes: el màrqueting, la comercialització, la direcció... Tot va funcionar bé, però hi van haver una sèrie de circumstàncies que van fer que la temporada tanqués com tanqués.
El que s’ha fet de cara a aquest any és fer un pla de viabilitat a cinc anys. Després, la figura d’un auditor intern ajudarà els responsables de comptabilitat a implantar tota una sèrie d’indicadors i controls que permetin donar l’alarma o rectificar en tant que sigui possible.

No obstant això, no em negarà que hi ha hagut una pèrdua de confiança entre la direcció de Vallnord i els comuns, sobretot amb el d’Ordino.
Penso que, quan les coses no van bé, sempre es genera desconfiança. Però ara, veient l’evolució, les mesures i la voluntat de totes les parts a fi de tirar endavant i buscar solucions, estem treballant tots i, a partir d’aquest moment, es genera una confiança entre tots plegats.

Canviant de tema, però sense abandonar la branca turística, ¿creu que el sector hoteler va un pas per darrere de les estacions d’esquí? Em refereixo a la modernització d’instal·lacions i a les polítiques de preus.
És evident que tothom hauria d’anar al mateix ritme i agafats de la mà, a fi d’oferir un producte de qualitat amb uns serveis de qualitat i uns preus raonables. Avui dia voler competir en preus no és la millor solució, ja que hi ha destinacions molt més barates en tenir mà d’obra més barata. Nosaltres tenim la mà d’obra que tenim. És cara i, per tant, no podem competir en preus. A més, si volem donar un servei de qualitat no es poden oferir uns preus baixos, ja que no és viable. Hem d’anar pujant a poc a poc, però tots alhora. Els hotels també han d’incrementar la qualitat, millorar els serveis i oferir un bon producte.

Canviant de tema, el seu homòleg encampadà comentava que les inversions a les parròquies en el futur s’haurien de fer amb ajuda de capital privat. ¿Comparteix aquesta visió de futur del senyor Alís?
Hi ha moltes fórmules i tot està inventat. A la Massana ja hem seguit aquest model en els aparcaments. Si el Comú hagués hagut de fer totes aquestes infraestructures, a més de totes les que ha estat fent en la darrera dècada, les inversions haurien pujat en 20 milions d’euros més. La solució és fer infraestructures amb concessions. Amb això es poden fer moltes coses: poliesportius, edificis socials, etc. De fet, és el que hauria de fer el Govern quant a les infraestructures viàries. El camí és aquest i són sistemes que funcionen en tot el món, però aquí ens escandalitzem quan es parla d’aquestes coses.

Pel que fa a l’arxiu nacional, no sé si ha tingut resposta de la ministra sobre les quatre propostes que van formular des de la Massana...
No, encara no. Suposo que ho estan estudiant i valorant les situacions. Estem oberts a ajudar a fer realitat aquest projecte, tot i que els tècnics tenen la paraula.

¿No li resulta injust que a hores d’ara no estigui del tot decidida la ubicació, després dels esforços que s’han fet des del Comú a fi de proporcionar els terrenys adients?
Més que injust, em sembla llastimós. S’ha perdut una oportunitat d’or de poder tenir un museu arxiu de la categoria del senyor Frank Gehry. Ens hauria permès situar Andorra al mapa arquitectònic mundial i podríem ser un referent dins de la ruta. No ho hauríem d’haver deixat escapar, ja que, a més, hem deixat perdre tres milions i mig d’euros. No valia la pena polititzar-ho, ja que hauria tingut una repercussió econòmica espectacular. Es va simplificar molt la decisió a partir del que costava el projecte. Tot i això, no era un projecte faraònic. S’havia d’haver estudiat la repercussió més que la inversió. Altres llocs del món no són pas tontos i no van perdre l’oportunitat.

Ja per acabar, ¿com li agradaria que acabés aquest mandat?
Una cosa és què m’agradaria i l’altra què es podria aconseguir. M’agradaria acabar el mandat amb unes finances sanejades i per sota de l’endeutament. Penso que, si tenim sort i la situació econòmica canvia, podrem trobar capital privat per a Vallnord. És important destacar la qualitat de vida.