La llei de seguretat privada regula per primer cop la figura de l’escorta

Amb la voluntat d’“actualitzar una legislació” ja “obsoleta i insuficient” i de “regular el sector de manera completa”, els tres grups que conformen la majoria parlamentària van entrar divendres passat a Sindicatura la proposició de llei de seguretat privada, text en què per primera vegada es regula la figura de l’escorta privat.  

Així ho han explicat avui la consellera general liberal Eva López, el demòcrata Joan Carles Ramos i el de Ciutadans Compromesos Raül Ferré, que han precisat que amb la llei, “consensuada amb el sector”, s’ha volgut donar resposta a les necessitats de regulació d’un sector que té la finalitat de “protegir béns i persones en l’àmbit privat”.

D’aquesta manera, el text, que es preveu que entri en vigor un any després de la seva publicació al BOPA i fixa a la vegada un termini de tres anys perquè les empreses del sector s’hi puguin adaptar, estableix l’àmbit d’actuació, de col·laboració amb la policia, els requisits i els drets i deures de les empreses de seguretat, dels professionals, així com també de les empreses que comptin amb servei de seguretat propi, a més dels escortes i els detectius privats, que veuen també actualitzada la seva normativa.

Precisament, pel que fa als detectius, que hauran de comptar amb el corresponent grau en investigació privada, el text deixa clar que no es poden contractar per a casos que suposin delictes perseguibles d’ofici, a la vegada que tindran l’obligació de comunicar a les autoritats policials o judicials els fets delictius sobre els quals puguin tenir coneixement en el marc de les seves investigacions. Així mateix, estaran obligats a guardar secret professional de les seves actuacions i únicament la persona que les ha encarregat, o policia i autoritats judicials si és el cas, podran tenir accés a les seves investigacions. També tenen l’obligació de portar un registre de casos.

Quant als escortes, que han de tenir una formació inicial en matèria de protecció de persones, individual o en grup, el text preveu que puguin retenir la persona que hagi agredit, o també en grau de temptativa, les persones que protegeixin. No obstant això, la proposició de llei no preveu el port d’arma per al servei de protecció de persones, si bé, com va precisar Ramos, per a serveis concrets, i a petició prèvia al ministeri de Justícia i Interior, se’ls pot autoritzar.

Al marge de l’escorta, el text crea també la figura del director de seguretat, que serà obligatori per a aquelles empreses que comptin amb més de deu vigilants. Entre les seves funcions hi ha la de controlar el seu personal de seguretat, les armes i fer una avaluació de possibles riscos.

Amb relació al port i ús d’arma, que segons ha detallat Ferré només es preveu en aquells casos on “concorri un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física dels mateixos o de terceres persones, i sempre que es tracti d’evitar un mal greu, immediat i irreparable” i sempre fent-ne un “advertiment d’ús”, la proposició de llei estableix que l’arma de foc es porti sempre en el transport de fons així com també en el port o vigilància i custòdia de “joies, metalls preciosos, obres d’art o qualsevol altre bé d’un valor important”. El parlamentari de Ciutadans Compromesos, que ha destacat que tot el referent al tipus d’arma i ús es desenvoluparà per reglament, ha precisat que també es pot portar arma de foc en “aquells serveis de ronda que ho requereixin”.

D’altra banda, amb el text s’estableixen tot un seguit de requisits necessaris per poder desenvolupar aquesta activitat, així com els drets i deures de les empreses i els professionals del sector. Així, segons ha detallat Ferré, serà necessària la superació d’una prova de capacitació, també en el cas dels directors de seguretat, el contingut i requisits a superar de la qual s’establiran per via reglamentària. A més, per primera vegada, s’exigirà un nivell mínim de català i el text obre la porta a la creació de centres de formació al país, tenint en compte que al marge de la formació inicial s’exigirà també una formació continuada.

Així mateix, segons ha explicat Ramos, l’exercici de l’activitat requerirà una autorització administrativa prèvia, a la vegada que les empreses hauran de comptar obligatòriament amb una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil de com a mínim 600.000 euros.

La proposició de llei preveu també tot un seguit d’infraccions amb les sancions corresponents. En aquest sentit, Ramos ha apuntat que per a aquelles infraccions considerades molt greus es pot arribar a imposar una multa de 120.000 euros així com la retirada definitiva de l’autorització d’activitat, en el cas de les greus l’import màxim de la sanció pot arribar als 60.000 euros, a la vegada que es pot també suspendre temporalment la llicència d’activitat, mentre que pel que fa a les infraccions lleus es poden castigar amb una amonestació i amb multes de fins a 3.000 euros.

El text, que estableix també l’obligació de disposar d’una central d’alarmes al país i el personal per donar resposta a les empreses que ofereixin serveis de vigilància, crea també un registre per centralitzar totes les persones físiques i jurídiques que es dediquen professionalment a l’àmbit de la seguretat privada, i les empreses tindran també l’obligació de comunicar qualsevol alta o baixa que es produeixi a les seves plantilles. En el registre hi constaran també aquelles sancions que s’hagin pogut aplicar.