La majoria demana fer públics els contractes amb l’empresa de Costa

El grups parlamentaris que donen suport a la majoria de Govern, Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, han entrat a tràmit una pregunta escrita perquè l’Executiu faci públics els imports anuals que ha destinat a assessorament lingüístic i formació en idiomes dels treballadors públics entres els anys 2015 i 2021. És a dir, aquells contractes lligats a l’empresa del liberal Ferran Costa, Inlingua. La petició inclou les empreses públiques i parapúbliques. La pregunta també sol·licita a l’Executiu que desglossi com s’han repartit aquests imports entre les empreses que han prestat aquests serveis, així com el detall de tots els concursos públics sobre la matèria que s’han fet en aquest període. Per últim, es demana al Govern una relació de les adjudicacions directes durant el període esmentat relacionades amb assessorament lingüístic i formació en idiomes.

Segons han explicat avui els presidents dels tres grups, Carles Enseñat, Ferran Costa i Carles Naudi d’Areny-Plandolit, la pregunta s’inscriu “en la voluntat d’acabar amb aquesta espècie de núvol que vol fer veure que hi ha part de la informació que està amagada o que no es vol trametre” i, per tant, “som els grups de la majoria qui volem que es faci públic”. Tot plegat és la reacció a la resposta donada pel Govern a una pregunta escrita formulada per la consellera general no adscrita, Carine Montaner, que no va rebre resposta, després que la mateixa informació se li hagués entregat com a resposta a una demanda d’informació. “Quan vaig veure que la resposta que es donava al Butlletí del Consell potser feia que aquesta boira continués persistint, vaig ser el primer interessat a fer un exercici de total transparència”, ha explicat Costa, detallant que va ser ell qui va proposar a la resta de grups redactar la pregunta “perquè tot i que és informació que apareix al BOPA es pogués dilucidar qualsevol dubte de manera clara”.

I en aquest mateix sentit s'ha manifestat Enseñat: “Són concursos que es poden mirar al BOPA i tots s’han fet amb concurrència i publicitat”, per la qual cosa entenen “que no hi ha  cap problema perquè aquesta informació es fa faci pública”. Igualment ha deixat clar que amb l’acció es volia defensar “l’honorabilitat dels consellers generals que tenen una empresa privada i que òbviament poden optar als concursos amb concurrència i transparència que pugui proveir l’Administració pública”, deixant clar que “som un país petit i les empreses privades s’han de poder presentar, cosa que no vol dir que un ministre o un conseller general es pugui autocontractar”, a banda, com s’ha dit, “d’acabar d’una vegada per totes amb aquesta boira amb què algun conseller general intenta fer veure que existeix una qüestió amb la qual  no hi ha cap mena de problema”.

De la seva banda, Naudi ha recordat les diferents tipologies de preguntes o demandes d’informació que poden fer els consellers generals per exercir la tasca de control al Govern i ha apuntat que “ha de ser el conseller que fa aquesta funció qui ha de veure per on encaminar la tasca”. De fet, Enseñat, desvinculant la seva opinió dels motius que pot haver tingut el Govern per no fer pública la informació, ha recordat que Montaner ja havia tingut accés a la documentació arran de la demanda d’informació prèvia i per tant, “si no hi havia res més a afegir, els serveis de la casa no estan per repetir infinitat de vegades el mateix”. També ha apuntat que “potser la seva intenció no era tenir la informació, sinó que es publiqués i fer escarni o fer veure alguna cosa que no hi és”.

Donada la situació i tenint present que hi ha un procés judicialitzat entre Montaner i Costa, es va evitar que aquest darrer fes massa manifestacions perquè no el pogués perjudicar. Amb tot, Enseñat considera “legítim” que es defensi la seva honorabilitat i veu “lícit que per part nostra vulguem fer-ho públic perquè es vegi que no hi ha res a amagar ni hi ha hagut caramels”.