Diari digital d'Andorra Bondia
La majoria no volen ser andorrans per no perdre la seva nacionalitat
La majoria no volen ser andorrans per no perdre la seva nacionalitat

La majoria no volen ser andorrans per no perdre la seva nacionalitat


Escrit per: 
P.G. / Foto: J.G.

“El factor de ser andorrà ja passa a un segon terme i si han de renunciar a la identitat originària perquè aquí no és legal tenir la doble nacionalitat, no volen escollir perquè també consideren que la seva situació no milloraria”, va explicar Joan Micó, director del Centre de Recerca Sociològica de l’IEA, respecte al fet palpable que hi ha un alt nombre de persones que amb més de vint anys de residència no fan el pas de demanar la nacionalitat andorrana. 

L’enquesta determina que el 22,6% no ho fan perquè no s’accepta la doble nacionalitat i no volen perdre la seva originària. El 14,1% no ho fa perquè ni s’ho ha plantejat. El 7,7% diu que no ho necessita, el 6,5% ho fa pels exàmens i el 5,5% considera que encara és molt feixuc fer els tràmits per ser andorrà. 

Tot i això, gairebé el 80% afirma que sí que votaria a les eleccions andorranes si po­gués. Quant a la intenció de vot, si ara se celebressin eleccions generals i poguessin votar els no-andorrans, el 15,4% votaria DA, el 10,8% PS, el 7,3% els Liberals i un 3% SDP.

L’enquesta també valora la identitat dels enquestats. El 32,2% dels no-andorrans es consideren d’Andorra, el 17,9% d’Espanya, l’11,2% d’Andorra i Espanya, l’11% de Portugal i un 6,2% se senten d’Andorra i Portugal. 

Malgrat  reivindicar el vot a les eleccions per a un 80% dels residents que diuen que sí que votarien, a la pregunta de “fins a quin punt se sent integrat al país?”, dels no-andorrans el 53,8% diuen que molt integrats, el 40,5% diuen que bastant integrats i el 4,3% diuen que poc. Dels andorrans, el 84,2% diuen que se senten molt integrats, i el 13,7% diuen que bastant. És per això que Micó també va dir que caldria plantejar-se el concepte d’integració. 

Un 40% del vot és ocult, i la majoria prové dels Liberals 

“Per experiència en eleccions anteriors i pel que passa als països veïns, dir que votes esquerres és més comú i els que són de dretes no ho diuen”, va explicar Joan Micó.  El Centre de Recerca Sociològica pretén esbrinar quina és la proporció de vot ocult que va a les forces polítiques. Saben que la majoria va als Liberals, però no en quina proporció. L’altre, amb un percentatge menor, va a SDP. Així ho han conclòs després dels resultats de les darreres eleccions, en què els Liberals van quedar molt per sobre del que deien les enquestes. El que sí que està clar és que Andorra, per ser un país petit, té un percentatge de vot ocult que dobla el de les regions veïnes. “Andorra té més d’un 40% de vot ocult, davant del 20% que té, per exemple, Espanya”, va dir Micó. 

El centre guanya

A la pregunta sobre la ideologia amb cognoms (esquerra, dreta), el 21% dels andorrans diuen ser de centre, el 20% d’esquerra i el 14,4% diuen ser apolítics. Quant als no-andorrans, el 24% diuen ser apolítics, el 18% diuen ser d’esquerra, l’11% de centre i el 10,7% de dreta. 
Això, traduït en partits, és difícil de justificar si es tenen en compte els percentatges i els grups que sí que diuen ser d’esquerres, davant d’altres que eludeixen posar-se etiquetes. A la pregunta de per quin partit sent més simpatia, el 27% diu que per cap, el 19,4% diuen que per DA, el 15,3% senten més simpatia pel PS, i el 12%, pels Liberals. Dels no-andorrans, el 33% diu que no sap per quin partit sent més simpatia, el 26% diu que per cap i el 15,3% diu que té més simpatia per Demòcrates per Andorra. De la resta de grups, el 8,1% sent més simpatia pel PS, el 6,7% pels Liberals d’Andorra i el 3,1% per SDP. 

El 48% dels andorrans qualifiquen la situació política general d’Andorra actualment de regular i el 30,4% de dolenta. El 19% la considera bona. Pel que fa als no-andorrans, el 50% creuen que és regular i el 16,4% que és dolenta. 

 

La policia, qui rep més confiança i els sindicats els que menys

La policia és l’organització que els genera més confiança als andorrans i els no-andorrans i els sindicats són els que en generen menys, amb un suspens d’un 4,1. Aquestes dues institucions són el primer any que es plantegen en aquesta enquesta, que pretén mesurar el nivell de confiança que té la població en certes institucions. En concret, la policia rep un 6,8 dels andorrans i un 7,3 dels no-andorrans. 

Pel que fa al Consell General, és la següent institució després del cos policial amb més nota, amb un 5,8 per part dels andorrans i un 5,9 per part dels no-andorrans. El Consell General ha pujat la nota en 20 dècimes respecte al 2014, quan es va fer la darrera enquesta. La següent institució més valorada és el Govern, que rep un 5,4 per part dels andorrans i un 5,7 per part dels no-andorrans. En aquest cas el Govern també, com la resta d’institucions, ha incrementat la nota respecte a l’anterior enquesta. Finalment, els partits polítics obtenen un 4,9 de nota dels andorrans i un 5,1 dels no-andorrans, i se situen al davant de la figura del coprincipat, que és quasi la menys valorada, només per davant dels sindicats. La institució dels coprínceps obté una nota d’un 4,8 per part dels andorrans i un 5,1 dels no-andorrans, i incrementa la nota però no tant com els partits. 

 

L’IEA estudiarà els diferents perfils dels abstencionistes

En gairebé totes les preguntes de les enquestes d’opinió política del primer semestre del 2016 però també de les anteriors, el percentatge més alt se l’emporten les respostes de “no ho sap” o “no contesta”, o “ni satisfet ni insatisfet”. Aquests percentatges amaguen un alt nivell d’abstencionisme, com també el percentatge creixent d’aquells que consideren que la política general d’Andorra actualment és dolenta o molt dolenta, que en el cas dels andorrans ja supera el 30%.

Tal com ja es va anunciar, el Consell General ha encarregat al Centre de Recerca Sociològica de l’IEA un estudi sobre l’abstenció que tindrà en compte moltes de les preguntes d’aquesta enquesta política del primer semestre del 2016, però també n’hi afegiran altres de més concretes. La intenció és, segons Joan Micó, determinar quants i quins són els perfils dels abstencionistes. Es preveu que aquest estudi el presentin els representants del Consell General el 15 de setembre, amb motiu del dia de la democràcia. Amb les enquestes es vol donar una explicació a l’alta abstenció que es dóna en els diferents comicis electorals andorrans per saber el motiu i qui són les persones que opten per abstenir-se i entendre aquesta evolució, va explicar el director del Centre de Recerca Sociològica, Joan Micó. 

 

Andorra
partits
eleccions

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte