L’A manté que el pas de triennis a quinquennis “no està justificat”

Recollint una de les principals demandes dels sindicats de l’Administració, el grup parlamentari liberal es manté contrari que el complement d’antiguitat als treballadors públics passi a pagar-se cada cinc anys i no cada tres com fins ara, com preveu el projecte de llei de la funció pública.
Per aquest motiu, la formació ha presentat una reserva d’esmena per mantenir el pagament en els actuals triennis i no en quinquennis,  després que durant el treball en comissió la majoria demòcrata hagués rebutjat aquesta possibilitat. Així, en la justificació de la reserva d’esmena, que forçarà d’aquesta manera que es torni a tenir el debat en el ple, s’assegura que “no existeix cap justificació per tal d’ampliar els anys del complement d’antiguitat de triennis a quinquennis”, ja que “en la memòria econòmica d’aquest text legal no es contempla cap dada que recolzi aquesta decisió”.
La formació ha presentat quatre reserves d’esmena més, dues de les quals relatives al Comitè tècnic d’organització i gestió que preveu el projecte de llei. Així, el grup liberal considera que l’informe preceptiu que ha de fer aquest organisme consultiu abans de l’adopció de determinades decisions pels òrgans competents ha de ser vinculant, ja que en cas contrari “la decisió quedarà sempre a l’arbitri del Govern”. 
La segona reserva d’esmena fa referència a la composició d’aquest comitè tècnic per garantir que hi hagi el mateix nombre de membres designats per l’executiu que els que designin les associacions de funcionaris i treballadors públics i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general. I és que el text del projecte de llei preveu que la composició del comitè es determini per reglament i també, i després d’una esmena de la majoria, que els representants dels funcionaris i treballadors públics i dels sindicats més representatius hi puguin assistir únicament com a “observadors”.
Les altres dues reserves d’esmena van lligades a les potestats de l’Administració pel que fa als llocs de treball. Així, en la primera es vol suprimir la possibilitat que l’Administració pugui modificar les funcions i tasques dels llocs de treball “sense exigir ni urgència ni motivació”, un fet que per L’A pot portar a “situacions de desemparament”. En la segona es proposa que els plans per ordenar i racionalitzar els recursos humans previstos en l’article 22 de la llei s’hagin de fer “de manera justificada i amb l’informe preceptiu i vinculant dels agents afectats”.