La multa per incomplir la llei contra el tabaquisme pot arribar a 10.000 euros

La prohibició de fumar en espais públics aixeca sempre molta polèmica entre partidaris i detractors. I és el que està passant també a Andorra, fins al punt que el mateix grup parlamentari demòcrata va haver de sotmetre a votació la seva posició en relació amb la proposició de llei de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental, presentada a través d’una iniciativa legislativa popular (ILP).

 Finalment es va imposar l’ala més restrictiva en una votació que va donar com a resultat 14 consellers a favor i 8 en contra. Aquests últims es decantaven per una regulació més laxa, mentre que el text que s’aprovarà fixa que els establiments privats, independentment de la dimensió, podran habilitar sales per a fumadors. “Hi ha hagut debat en aquest tema com també n’hi ha hagut en altres, tot i que hi ha hagut interpretacions exagerades. Ha estat un debat sa”, va dir el president de la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient, Xavier Montané.
Les sancions per incomplir la llei se situen entre 30 i 500 euros quan es tracti d’infraccions comeses pels usuaris, per exemple fumar en espais on estigui prohibit fer-ho, i entre 500 i 10.000 euros en el cas dels propietaris. Seran infraccions greus, castigades amb una multa de 500 a 3.000 euros, habilitar sales per a fumadors que no compleixin els requisits establerts o no senyalitzar adequadament els espais. Finalment, seran infraccions molt greus, amb una multa de 3.000 a 10.000 euros,  deixar fumar en espais on està prohibit o tolerar la presència de menors de 18 anys en sales per a fumadors.
Tots els serveis d’inspecció de l’administració estaran obligats a denunciar qualsevol infracció, tot i que serà el ministeri de Salut l’encarregat de tramitar els expedients, i els particulars també podran presentar denúncies.
Els consellers demòcrates Xavier Montané i Sílvia Calvó van presentar ahir les onze esmenes del seu grup parlamentari. La voluntat dels demòcrates ha estat respectar al màxim l’essència de la ILP, aconseguint la protecció del fumador passiu i dels menors d’edat com a col·lectius especialment sensibles, i garantint la llibertat dels establiments privats d’oferir espais per poder fumar.
A la llista dels llocs on no es podrà fumar els demòcrates han inclòs els parcs infantils, tots els centres escolars, els entorns dels centres sanitaris, les instal·lacions esportives obertes i els centres de congressos. Queden exempts espais on les persones han de passar estades de llarga durada, com els centres de detenció, els centres de salut mental, les residències de discapacitats i les residències geriàtriques, i també les sales per a fumadors dels establiments privats. Una de les esmenes dels demòcrates determina que en cas de conflicte prevaldrà sempre el dret a la salut dels no fumadors per sobre dels drets dels fumadors.
Sí que es podrà fumar, en canvi, en sales habilitades a aquest efecte als establiments privats: bars, restaurants, hotels, pubs, discoteques, oficines d’atenció al públic, comerços i centres comercials, espais laborals i sales d’ús públic en general. En aquests espais, amb tot, no hi haurà servei perquè s’ha volgut protegir els treballadors, a diferència del que passava en el redactat inicial.
D’altra banda, les sales hauran d’estar separades físicament de la resta de dependències i no podran constituir zones de pas per a no fumadors. Els establiments tindran un any per adaptar-se, una vegada entri en vigor la llei. Els consellers demòcrates van insistir que s’ha volgut defugir del cas espanyol, ja que volen que es tracti d’una llei definitiva.