La nova llei de seguretat pública regula el "no dret" a la manifestació, segons el PS

El PS ha carregat aquest dijous al matí contra la nova Llei de seguretat pública que, després de la votació al Consell General, ha estat aprovada per majoria amb el suport de DA, UL+IM i la consellera independent, Sílvia Bonet. Segons els consellers socialdemòcrates el text contribueix a impossibilitar la pràctica de l'exercici de reunió o manifestació amb els requisits previs que s'estableixen, com ara la comunicació entre 45 i 8 dies abans de celebrar-se la mobilització o dos dies abans si s'argumenten causes extraordinàries o greus. "Es desincentiva i el que provoca la llei és la regulació del 'no dret' que es recull en la Constitució", ha argumentat el conseller del PS, Gerard Alís. 

El socialdemòcrata també ha recordat que la llei assenyala de manera molt clara als promotors de la manifestació com els responsables de manera subsidiària dels danys que es puguin causar durant la concentració, llevat que es justifiquin que s'han pres totes les mesures necessàries per evitar-ho. "Posen la càrrega de la prova en els promotors, la responsabilitat en què incorren és molt gran", ha tirat en cara Alís, qui ha explicat que la solució hagués estat girar el text i únicament respondre subsidiàriament en cas que es provi que no han fet les mesures necessàries per evitar els danys. 

Uns arguments que el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha rebutjat al·legant que la llei permet de "forma plena" l'exercici del dret a manifestació, tot i que ha reconegut que el model socialdemòcrata i el de l'executiu "tenen discrepàncies de fons". Espot ha defensat que el text es correspon amb el que diu la Constitució, que apunta que una mobilització no pot afectar negativament la lliure circulació de persones i béns. "No es pot modificar per la porta del darrere la Carta Magna", ha argumentat. 

Un altre element en el qual PS i Govern han tingut una visió contraposada ha estat a l'hora d'imposar una sanció als menors que consumeixin drogues tòxiques o begudes alcohòliques. El text, i l'executiu, defensen que s'imposin sancions econòmiques mentre que Alís ha proposat, a través d'una reserva d'esmena que ha estat rebutjada, que la sanció sigui de caire pedagògic i de conscienciació. "Els menors no podran fer front a la sanció i carregarem aquest element a la família, que en alguns casos tenen dificultats per poder-hi fer front", ha exemplificat. El ministre ha argumentat que "una cosa no treu l'altra", i que a part de la sanció econòmica, "que incideix en la responsabilitat dels progenitors", també es fan plans d'integració i sensibilització. "La culpa de tot no la té el Govern, les famílies també en són coresponsables de la situació dels menors". 

El conseller general de Progressistes-SDP, Víctor Naudi, ha criticat el text per la falta d'actualització i regulació de la videovigilància que genera un "retrocés de les llibertats individuals de la persona". Un punt que Espot ha contradit, precisament, al·legant que el text regula quelcom que fins a data d'avui no ho estava i, per tant, les ha considerat plenament actualitzades als temps actuals. Qui també ha votat en contra del text ha estat el grup parlamentari liberal, però en aquest cas la consellera Judith Pallarés ho ha argumentat demanant que la regulació de les armes de foc i explosius es fes de manera més extensa, en una llei separada i no via reglament. Espot ha rebutjat aquesta postura i ha apuntat que aquesta temàtica s'ha fer a través del reglament perquè és molt canviant. De tota la llei, el conseller general demòcrata, Carles Jordana, ha resumit que permet "donar un impuls per garantir la seguretat ciutadana tan preuada al Principat, és un pas més indispensable".

D'alta banda, la sessió de Consell General també ha servit per prendre en consideració la proposta de reforma del reglament de la cambra, que ara entrarà en període d'esmenes abans no torni de nou al ple per validar-lo de manera definitiva.