La quota per ser membre de l’FMI és de 101,6 milions d’euros

Havia estat un dels principals arguments que els crítics a entrar a formar part del Fons Monetari Internacional (FMI) havien plantejat i aquest dimecres el Govern ha donat la xifra. La quota d’adhesió a aquest organisme puja 101,6 milions d’euros. Aquesta és la proposta que ha fet la institució a Andorra i la que avui ha estat aprovada pel consell de ministres. Però més enllà de l’import, el ministre de Finances, Eric Jover, ha assenyalat que també és important com aquesta s’instrumentalitza. Així, la quota es divideix en dues parts. La primera és la reserva d’actius que cal dipositar a l’FMI (a Washington) i suposa un 25% d’aquests 101,6 milions d’euros, és a dir 25,1 milions d’euros. L’altre 75% (75,4 milions d’euros) són diners que han d’estar presents a Andorra a nom de l’FMI.

Cal destacar, però, que aquesta segona part estarà dividida en tres comptes. El primer tindrà 264.000 euros, que estaran bloquejats. En el segon compte s’hi dipositaran 2.500 euros per si mai s’obrís una oficina de l’FMI a Andorra. I el tercer és un compte de seguretat amb 75,2 milions d’euros. Aquest import, però, no s’ha d’abonar, ja que només és una promesa de pagament. Així, en cas que l’FMI ho exigís s’hauria de pagar. L’organisme pot demanar abonar aquesta xifra en cas que fos necessari fer una injecció de divises o, si es donés el cas que Andorra es trobés en una situació molt bona, hagués de deixar diners. Aquest segon escenari és força improbable, ha dit Jover, tenint en compte que dels 189 països que són membres de l’FMI només 52 tenen les condicions per fer-ho. A més, “es demanaria l’opinió” al Principat, es podrien reclamar els diners en cas de necessitat sobrevinguda sense penalitzacions, s’obtindrien interessos, i només suposaria un 15% de la quota, és a dir, 15 milions d’euros.

Amb relació a la part de la quota que es dipositarà a l’FMI assenyalada anteriorment (25 milions d’euros), el ministre de Finances ha explicat que tampoc s’han d’abonar. El fet és que l’organisme ofereix un termini de sis mesos després de l’adhesió per pagar aquest import. Tot i així, un cop transcorreguts tres mesos des que Andorra passi a formar part de la institució aquesta li concedirà una bossa de 43 milions d’euros amb els quals pot pagar la quota. Per tant, des del Govern s'ha destacat que Andorra només haurà de pagar els interessos de l’1,6% del total de la quota (que suposen 339 euros anuals) més 4.338 euros corresponents al cost de poder pertànyer a la bossa de 43 milions d’euros. Davant de tot plegat, Jover ha subratllat que el cost financer real per adherir-se a l’FMI són 4.677 euros anuals, a banda dels 266.500 euros immobilitzats a Andorra.

Despesa assumible
Amb aquestes dades a la mà, el ministre de Finances ha destacat que “la despesa financera és assumible”, sobretot tenint en compte els avantatges. És per aquest motiu que ha afirmat que “ara el Govern està més decidit a adherir-se a l’FMI”, ja que “és un pas endavant, que ajudarà a tenir una xarxa de seguretat” i que permetrà activar ajuts si es necessiten.

Octubre
La intenció del Govern és apretar la màquina per poder entrar a l’organisme abans de l’octubre, ja que això permetria poder ser membre de ple dret d’una circumscripció. En el cas que això no fos possible, el Principat podria ser membre de l’FMI igualment però hauria d’esperar dos anys per poder formar part d’una circumscripció. És per aquest motiu que Jover ha advertit que molt probablement serà necessari entrar les iniciatives legislatives relatives al conveni en la modalitat d’urgència.

Vist aquest calendari, el ministre ha avançat que “demanarem complicitat a les forces parlamentàries perquè el procediment sigui àgil”. Precisament per aquest motiu, avui ha enviat una carta per comparèixer a la comissió legislativa de Finances per informar de l’avenç de les negociacions i poder intercanviar el màxim d’informació perquè els grups s’hi sumin.

El Govern defensa l’adhesió a l’FMI per una qüestió de reputació i homologació internacional, l’ajut tècnic i l’accés al finançament, que pot arribar fins al 437% de la quota (tot i que en casos excepcionals s’ha superat). Jover ha acceptat que l’FMI obliga a aplicar mesures draconianes als països als quals ofereix finançament. Amb tot, el ministre ha assenyalat que la possibilitat de recórrer a l’organisme per obtenir diners tan sols “s’obre quan la resta de línies financeres no estan disponibles”. Així ha assegurat que, ara per ara, Andorra no preveu demanar finançament. “La possibilitat es plantejaria si ens trobéssim amb dificultats greus i mentrestant podem gaudir dels beneficis de l’FMI”, ha exposat. Només per la resta d’avantatges “ja valdria la pena” ser-ne membre, ha conclòs.