La Uifand rep fins a un 72,5% més de declaracions d’operacions sospitoses

La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) ha rebut fins a 88 declaracions d’operacions sospitoses fins al 10 d’octubre passat, un 72,5% més que totes les declaracions rebudes durant l’exercici 2016, quan en tot l’any se’n van comptabilitzar 51. Així es desprèn de la resposta del cap de la Uifand, Carles Fiñana, a una bateria de preguntes en relació amb l’organisme del conseller general de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, que ahir recollia el Butlletí del Consell General.
De fet, les 88 declaracions de sospita d’aquest any suposen el 28,2% de les declaracions rebudes per la Uifand des del 2011, i permeten constatar el creixement que hi ha hagut d’aquest tipus de comunicacions. Així, l’any 2011, es van comptabilitzar únicament 21 declaracions d’operacions sospitoses, xifra que va anar creixent els anys successius (25, 31, 36) fins arribar a les 60 del 2015. L’any passat va haver-hi un lleuger descens i la Uifand va rebre 51 declaracions.
Com és habitual la gran majoria de les declaracions d’operacions sospitoses rebudes el 2017, el 89,7% en aquest cas, provenen de les entitats bancàries, que des de l’inici de l’any n’han fet arribar 79 a la Uifand. De les restants rebudes per l’organisme, tres corresponen a proveïdors de serveis, dues a notaris, dues a economistes, mentre que des del col·lectius d’advocats només s’ha tramès una declaració, igual que des del sector de les immobiliàries.
D’altra banda, i responent al conjunt de preguntes relatives a l’actual composició de l’organisme, baixes de treballadors i formació d’aquests i càrrec de responsabilitat, Fiñana explica que l’organisme compta amb set persones quan el nombre necessari i òptim d’efectius seria de deu. En aquest sentit, el cap de la Uifand precisa que s’està seguint un procés de selecció per ocupar les places que han quedat vacants.
En aquesta línia, Fiñana, que precisa que des de la seva arribada hi ha hagut deu baixes i que totes excepte una han estat voluntàries per un canvi d’orientació professional, posa de manifest les dificultats que hi ha per trobar candidats a ocupar aquests llocs. D’una banda, per l’alt grau d’experiència professional requerit i, de l’altra, perquè altres departaments de l’Administració o organismes com l’INAAF cerquen perfils molt similars.

La comissió de Finances insta a adequar el marc normatiu de CTRASA

La comissió legislativa de Finances i Pressupost recomana que es faci efectiu un canvi normatiu per tal d’adequar el marc normatiu del Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA (CTRASA) a la seva condició d’instrument de gestió directa de l’Administració General. Així consta si més no en l’informe de la comissió amb relació a les fiscalitzacions dutes a terme pel Tribunal de Comptes corresponents a l’exercici 2015, que recollia ahir el Butlletí del Consell General.
I és que els parlamentaris constaten que la “inadequació de la naturalesa jurídica” de CTRASA i la seva propietat pública “impedeix al Govern exercir el control sobre la societat així com sobre els seus propis serveis o altres instruments de gestió directa”.
Així mateix, i tot i constatar una disminució del nombre de recomanacions i observacions fetes pel Tribunal de Comptes, la comissió demana al Consell General que comuniqui a totes les entitats fiscalitzades la necessitat de donar compliment a les recomanacions i observacions ja que “considera imprescindible” regularitzar “al més aviat possible” totes aquelles situacions que des del Tribunal de Comptes es venen posant de manifest des de fa diversos exercicis. La comissió constata també en l’informe la impossibilitat de no poder emetre l’aprovació dels comptes de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), del Consell Regulador Andorrà del Joc, del Consell Superior de la Justícia i de la Fundació ActuaTech, ja que malgrat que estaven previstes en el pla de treball per a l’any 2016, aquestes entitats van lliurar les liquidacions dels comptes més tard del termini previst i no s’han pogut fiscalitzar.