L’abstenció de Terceravia fa caure la modificació de la llei electoral

Gir de guió inesperat avui al Consell General, on l’abstenció final dels consellers generals de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, sumada a l’anunciada del grup parlamentari socialdemòcrata, ha impedit que prosperés la proposició de llei de modificació de la Llei qualificada del règim electoral del referèndum en no assolir la doble majoria necessària, dels parlamentaris escollits en circumscripció nacional i dels elegits en circumscripció parroquial.

Tan bon punt acabada la votació del text, d’on ja havien caigut en el treball en comissió els principals canvis que volia introduir el grup socialdemòcrata amb l’objectiu de fer més cívica i menys política la jornada electoral, incrementar la participació amb el vot electrònic i millorar la representativitat i proporcionalitat del sistema amb un canvi en la distribució d’escons i consellers comunals, el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, ha retret amb duresa a Terceravia la seva abstenció. “Fins aquí hem arribat en les negociacions i possibles transaccions”, ha advertit el parlamentari demòcrata, que ha recriminat als consellers de Terceravia el seu canvi de posició respecte del que van votar i acordar en comissió i el votat al ple de la Cambra.

La intervenció d’Enseñat ha provocat la ràpida reacció del president del grup de Terceravia, Josep Pintat, que li ha etzibat amb contundència que “potser això d’avui no li ha agradat, però ja va sent hora que escoltin l’oposició”. I és que per Pintat, amb la modificació d’aquest text no es parla únicament de millorar l’accessibilitat i el vot de les persones amb discapacitat, sinó que “s’està parlant de canviar el sistema electoral, convertint-se en una llei fonamental que afecta l’Estat i no han parlat amb els comuns”. Per això, ha continuat, “hem parat aquest xou, per marcar la nostra oposició”.

La resposta ha enfurismat encara més el president demòcrata, que ha recordat a Pintat que “el seu xou afecta directament les persones amb discapacitat”. Per aquest motiu, Enseñat ha anunciat que demà mateix la seva formació tornarà a entrar a tràmit un text que reculli les esmenes que es van acordar en comissió per tirar endavant aquestes modificacions així com les relatives a l’ampliació dels terminis i els supòsits del vot per correu.

Des de la bancada del PS, la presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, ha ofert el suport de la formació per tirar endavant aquests canvis per millorar els drets de les persones amb diversitat funcional, proposta que ha complementat posteriorment el president del grup, Pere López, que ha ofert a Enseñat la possibilitat d’entrar el text conjuntament.

Des de Liberals d’Andorra, el president del grup, Ferran Costa, i igual com ha fet el conseller general de Ciutadans Compromesos Raul Ferré, ha donat suport a la proposta d’Enseñat a la vegada que ha lamentat també “l’abstenció” dels socialdemòcrates a un text que havien presentat ells mateixos.

Precisament, quant a aquesta abstenció, Salazar ja havia explicat prèviament, i durant el debat de les 11 reserves d’esmena que majoria i Terceravia van rebutjar, que es feia perquè el text resultant del treball en comissió no recollia ni donava compliment als principals objectius que buscaven els socialdemòcrates amb la proposició de modificació ni pel que feia a la introducció del vot electrònic, a la millora de la representativitat i proporcionalitat del sistema i a la voluntat de despolititzar la jornada electoral i modernitzar el sistema fomentant la participació dels ciutadans en les meses electorals en lloc dels polítics. Així, i tot i compartir les millores pel que fa al vot dels discapacitats o a l’ampliació del termini del vot per correu, Salazar ha justificat que la seva formació no podia donar suport a un text que “no és de la nostra satisfacció, ja que el sistema electoral queda igual”.

D’altra banda, la sessió ha servit també per donar el vistiplau a l’elecció del conseller general de Terceravia+UL+Independents Oliver Alis com a membre de la comissió Permanent per cobrir la vacant produïda entre els electes en col·legi parroquial, i al nomenament del parlamentari de Ciutadans Compromesos Carles Naudi com a membre suplent de la delegació del Consell General davant l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

Reforç de la resiliència de les entitats financeres
El Consell General ha donat llum verd avui al projecte de llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, text que, com ha explicat el ministre de Finances, Eric Jover, completa la transposició de les directives europees en matèria de resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió i complementa la Llei del 2015 de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries. El text s'ha aprovat després que la majoria rebutgés el vot particular del PS amb el qual es volia concretar el termini de què disposaran les entitats per adaptar-se als requisits mínims de fons propis i passius que hauran de tenir i que la llei preveu que no sigui abans de cinc anys des de l’aprovació del reglament d’aplicació corresponent. El ministre i la majoria han defensat la necessitat de donar “el marge suficient” a les entitats per poder do-tar-se “del coixí necessari” per complir amb els nous requisits.

Així mateix, el ple també ha aprovat la presa en consideració de la proposició de llei de modificació de la Llei de fundacions, text que busca agilitzar-ne la gestió a la vegada que amplia les activitats econòmiques que poden desenvolupar aquestes entitats.