L’acord amb la UE podria no culminar-se aquesta legislatura

La negociació entre Andorra i la Unió Europea per a l’establiment d’un acord d’associació podria no culminar aquesta legislatura. Així ho ha admès el cap de Govern, Xavier Espot, que ha destacat que la pandèmia i els seus efectes “ha alterat una mica els calendaris que ens havíem fixat inicialment, no només pel nombre de rondes de negociació que s’han anat planificant, sinó per la pròpia modalitat de les reunions, que de vegades dificulta l’avançament”.

Per això, i perquè “no és el mateix reunir-se presencialment que per via telemàtica”, a hores d’ara “no tenim la garantia que puguem culminar aquesta negociació durant aquesta legislatura”, ha destacat Espot, que ha insistit, però, que es tracta d’un projecte “prioritari”, ja que l’acord d’associació “és la clau de volta del nostre procés de diversificació econòmica”. I és que pel cap de Govern, que ha remarcat que això “no vol dir que no es pugui diversificar” i que el projecte Grifols “és un bon exemple” que es pot fer sense haver-se integrat encara al mercat interior europeu, l’acord d’associació, i la integració per tant a aquest mercat, “serà un revulsiu des d’aquest punt de vista”.

En aquesta línia, i tot i l’alentiment de la negociació, Espot ha deixat clar que “no volem que això s’allargui indefinidament perquè creiem que ni és positiu des de la perspectiva d’una bona negociació per a Andorra i perquè, a més, creiem que com més aviat puguem haver culminat aquest procés d’aproximació a Europa, més aviat podrem haver desencadenat el nostre procés de diversificació econòmica”.

Al marge de l’acord amb la UE, el país té altres reptes per afrontar de cara a aquesta segona part de la legislatura. En aquest sentit, Espot, que ha fet un balanç positiu i ha reivindicat la tasca duta a terme fins a l’equador d’un mandat marcat per la “greu crisi sanitària, econòmica i social que estem vivint des de fa un any i mig”, ha assegurat que aquests dos darrers anys de legislatura s’encaren amb la voluntat de dedicar “molts més recursos humans i materials a la implementació del pla d’acció de govern i menys a la gestió d’una crisi sanitària, econòmica i social que esperem que estigui a poc a poc tocant a la seva fi”.

Així, el cap de Govern ha defensat que l’executiu té “un programa molt ambiciós, iniciatives importantíssimes que han de condicionar el creixement econòmic i social del país a 20 o fins i tot a 50 anys vista”, unes actuacions, en definitiva, que el que “pretenen és consolidar i diversificar el teixit econòmic del nostre país, i això el que suposa és voler crear més riquesa i que aquesta es tradueixi en una millor qualitat de vida”.

Entre aquestes, Espot, que ha mostrat també la seva satisfacció pels resultats de l’Enquesta d’opinió política 2021 del CRES, que considera que són “un aval a la gestió” del Govern, ha destacat la necessitat de consolidar l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell, completar el treball que s’ha fet per a la creació d’una zona franca on “hem avançat moltíssim i ho veurem en les pròximes setmanes”, o tot el procés de transformació digital, “no només de l’Administració, sinó del país”.

El cap de Govern ha remarcat també tot l’impuls que “volem donar a la diplomàcia cultural i econòmica”, i ha incidit en qüestions com ara la “reforma necessària” de l’administració de Justícia i del ministeri fiscal a través de tot un paquet de mesures i de lleis, la implementació de la Llei de transició energètica i de lluita contra el canvi climàtic, a través, per exemple, de la taxa carboni, així com en la voluntat de tirar endavant “determinades reformes fiscals puntuals que ens permetin incrementar els ingressos i que tinguem un sistema fiscal més equitatiu, sense apujar pròpiament la pressió fiscal”.

Espot ha volgut destacar també el treball per dotar-se del marc normatiu que permetrà “implementar les polítiques en matèria d’habitatge”, i s’ha mostrat confiat que la llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge “quedarà aprovada en aquest període de sessions”.